27 de març 2012

ELS VALENCIANS A LA CUA TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS


L'autonomia valenciana mai ha estat capdavantera en res, malgrat els discursos oficials. Pel que fa a l'índex de benestar social, sempre ha estat un greuge comparatiu comprovar com les estadístiques han estat desfavorables respecte a d'altres comunitats autònomes més riques i, fins i tot, respecte a d'altres oficialment més pobres, almenys des de la creació de l'anomenat Estat de les Autonomies.



Per definir l'índex de benestar d'un estat, d'una comunitat autònoma, d'una comarca o d'un municipi s'han de tenir en compte, en primer lloc, aquelles intervencions públiques (estatals, autonòmiques o locals) que estan explícitament encaminades a millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans que hi són residents, ja que totes aquestes actuacions poden afectar a la qualitat de vida: les transferències de capital invertides, els propis serveis públics, la legislació o normes de protecció dels treballadors, consumidors i residents en general, les polítiques destinades a crear ocupació, la reducció de les desigualtats, etc. Però, en general, dades més científiques com ara el nombre de pacients per metge en la Sanitat Pública, el nombre d'alumnes per professor a l'Ensenyament Públic... és a dir, tot allò que, ara mateix, quan l'economia espanyola ha entrat en el segon trimestre de recessió, comença a ser qüestionat des dels poders públics que no van saber gestionar la bonança... I, com diu un amic professor, si la globalització ens ha portat una crisi mundial, aquesta afecta sobre tot Europa, dins d'Europa a Espanya i ja en territori peninsular -a banda de Portugal on tampoc ho estan passant massa bé- hi ha la Comunitat Valenciana on no solament s'han patit uns índex de benestar discrets als temps de bonança -per no dir dolents-, sinó que, ara mateix, s'encamina cap a la cua de quasi tots els factors que mesuren, objectivament, els índexs de benestar i de serveis socials. (APF).




QUATRE COMUNITATS TENEN UNS SERVEIS SOCIALS MOLT DEFICIENTS
Carmen Moran (El País)

En plena crisi econòmica, els serveis socials espanyols, als quals acudeixen al voltant de vuit milions d'usuaris, mostren una gran debilitat i una tendència a empitjorar. Quatre comunitats, València, Canàries, Madrid i Balears, obtenen un sonor suspens, "el que les situa no només a la cua d'Espanya, sinó a la cua d'Europa, la mitjana està uns cinc punts per sobre de la despesa espanyola en relació amb el PIB ". Per contra, encara que cap regió arriba notes altes ni de bon tros d'excel·lència, Catalunya, País Basc, Navarra i la Rioja obtenen un nivell mitjà "acceptable" i amb tendència a superar aquesta qualificació.


"En aquesta situació de necessitat social és inadmissible que serveis tan bàsics no arriben per igual a uns ciutadans que als altres en funció de la comunitat on visquen", ha assenyalat el president de l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, en la presentació d'aquest nou índex que mesura la cobertura social que es presta.

Per a l'elaboració d'aquest indicador, que permet comparar la gestió i els resultats per comunitats, s'han tingut en compte tres variables, els drets dels ciutadans regulats per llei, la inversió econòmica i la cobertura real que es rep. S'han manejat més de 20 indicadors, tots ells obtinguts de fonts oficials, bé siga el Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, el INE o Hisenda. I les dades s'han enviat a totes les comunitats, 11 de les quals han participat activament en el procés, mentre que quatre no han contestat als requeriments de l'associació, Extremadura, Cantàbria, Balears i Aragó, el que no vol dir que no es tinguen dades oficials sobre elles.

L'índex DEC (drets, economia, cobertura) mesura les lleis de nova generació que s'hagen aprovat, és a dir, aquelles que garanteixen com a dret subjectiu i reclamable en tribunals una cobertura concreta al ciutadà en funció de la seua situació social, també la despesa consolidada en serveis socials per habitant i any i el seu percentatge en relació al PIB de cada comunitat. "Les variables econòmiques que hem tingut en compte ens demostren dues coses: que el deute o el dèficit que poden tenir algunes comunitats no és imputable de cap manera a la seua despesa social, vegeu València, per exemple; i dos, que una alta inversió en aquesta matèria no garanteix resultats eficients si aquest esforç econòmic no ve acompanyat de la gestió correcta: és el cas d'Extremadura, que no té una bona integració de tots els seus serveis socials i això duplica esforços i despesa ", ha afirmat Gustavo García Herrero, membre de l'associació i coautor de l'informe. Herrero també ha advertit que l'indicador mostra una tendència, una trajectòria política i de gestió, per tant ni els èxits ni els fracassos són imputables als actuals governs de les comunitats autònomes, sinó que la fotografia mostra el camí recorregut en els últims anys.

La despesa mitjana per habitant i any en serveis socials és de 280 euros i suposa un 1,25% del PIB espanyol. En aquesta matèria treballen unes 500.000 persones de forma directa. Els responsables de l'associació han recordat que "per cada milió d'euros invertits es generen entre 25 i 30 llocs de treball directes estables i no deslocalitzables, i els retorns econòmics són del 40%". "Hem volgut presentar aquest estudi abans dels pressupostos generals, per veure si podíem evitar que retallen en aquesta matèria", ha fet broma Ramírez. "Però ens temem el pitjor", ha afegit després.

Quant a la cobertura dels serveis socials (apartat al qual s'atorga un 5 sobre 10 en efectuar les qualificacions), s'han tingut en compte nombroses variables, com els treballadors dels centres socials bàsics, el desenvolupament de la llei de dependència, les rendes mínimes d'inserció que reben els ciutadans més pobres, les places de residència disponibles, l'ajuda a domicili i la seva intensitat en hores de cures, acolliments familiars per a menors en situació de desemparament, places en cases d'acollida per a dones maltractades i en centres per allotjar a persones sense llar. "El treball per recopilar aquestes dades ha estat gairebé detectivesc, a veure si ara, amb la llei de transparència, s'obliga i es penalitza, si això és possible, a les comunitats que no fan públiques les seues dades. És gairebé impossible esbrinar les places de residència per a dones maltractades, per exemple. Si a això unim la falta de mapes sobre els quals planificar una correcta cobertura dels serveis socials, es pot dir que en aquesta matèria ens estem movent tots a les fosques ", ha advertit García Herrero.

Ramírez ha incidit també en l'escassa informació pública que reben els ciutadans sobre aquesta qüestió, i "quan n'hi ha, de vegades és contradictòria. Hem trobat tres dades d'ajuda a domicili procedents del Ministeri de Sanitat, i cap era coincident ". "El Govern ha de fer un esforç i exigir les dades a les comunitats, sota l'amenaça si cal de deixar de fer-los les transferències econòmiques", ha afegit García Herrero.

Els responsables de l'associació han exigit una regulació "urgent" de les condicions bàsiques que garantesquen als ciutadans la igualtat en els seus drets a la protecció social per a "corregir les situacions d'inequitat" a tot el territori, "sobretot en temps de crisi".

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes