El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial que es va produir, entre d'altres causes, per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo. Després de 1945, dins del bàndol dels guanyadors es va produir la divisió entre el món comunista (controlat per l’URSS) i el capitalista (liderat pels EUA). La tensió entre aquests dos mons va portar a una situació de constant confrontació fins el 1990 coneguda com "Guerra Freda" amb èpoques, com els anys 60, de coexistència pacífica, és a dir, d'escassa convivència.
1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial
1.1. Les causes del conflicte.- El Tractat de Versalles no va crear un clima de reconciliació, sinó de ressentiment entre guanyadors i vençuts: Alemanya i Itàlia no el van acceptar mai.La crisi del 29 va crear un context de depressió que va afavorir els feixismes: Mussolini a Itàlia i Hitler a Alemanya, van desenvolupar una política exterior molt agressiva, justificada per les necessitats econòmiques, davant la qual no van intervenir les democràcies occidentals.
1.2. La marxa cap a la guerra.- Des de principis de la dècada de 1930, els Estats autoritaris van impulsar agressions bèl·liques cap a altres països: a Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina i el 1937 va iniciar la invasió. A l’Àfrica, el 1935, Itàlia va ocupar Etiòpia, mentre a Europa va envair Albània i va intervenir a la Guerra Civil espanyola juntament amb Alemanya, facilitant soldats i armament als militars sublevats. Hitler, pel seu compte, continuava amb la política d'expansió territorial (l'espai vital) per fer d'Alemanya un gran imperi a costa de la pau al món.
1.3. Les aliances i l’esclat del conflicte.- La política expansionista es va sostenir en tractats internacionals de suport mutu entre nacions: el 1936, Alemanya va signar una aliança amb Itàlia, coneguda com l’Eix Roma-Berlín que es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d’Acer, al que s'havia unit el Japó (Pacte Antikomintern amb Alemanya, 1936). França i la Gran Bretanya es van mantenir al marge. Però, Hitler va voler assegurar-se la meitat de Polònia al signar amb Stalin el Pacte Germanosoviètic (1939).
2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)
2.1. Les victòries de l’Eix.- Amb la invasió de Polònia, Hitler va iniciar la guerra llampec, que va permetre l’atac sorpresa i avançar amb rapidesa. Polònia es va enfonsar i el país es va dividir entre Alemanya i l’URSS. Els exèrcits alemanys envairen la major part de l’Europa occidental i l’aviació alemanya va bombardejar els i ciutats britàniques a la batalla d’Anglaterra, a més amb la batalla de l’Atlàntic va intentar bloquejar les Illes Britàniques. El 1941, va atacar Rússia.
2.2. Europa sota el nazisme.- L’ocupació nazi tenia com a finalitat el sotmetiment dels territoris europeus, els nazis van organitzar els territoris conquistats en regions incorporades al Reich, regions colonitzades i estats satèl·lits, amb l’extensió del terror i la repressió sobre la població sotmesa. Els alemanys van trobar col·laboracionistes entre la població civil, mentre la Gestapo (policia secreta) i les SS (milícies nazis) van implantar un règim de violència i terror sobre la població: la persecució va ser dura i especialment criminal per als jueus, en l’anomenat Holocaust.
2.3. El triomf aliat.- El juny de 1942, la situació de la guerra va fer un tomb quan l’URSS i els Estats Units van reforçar els aliats: els nord-americans van frenar els japonesos al Pacífic (batalla de Midway) i els britànics als alemanys al nord d’Àfrica (El-Alamein), mentre arribava el primer gran fracàs de Hitler a Stalingrad (URSS). Els aliats van començar una gran ofensiva amb el desembarcament nord-americà a Normandia (1944) per avançar des de l’oest europeu, mentre els russos tancaven els alemanys per l’est. El 1945 Hitler es va suïcidar, Alemanya va capitular i els japonesos, després dels atacs amb bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, es van rendir.
3. Les conseqüències de la guerra
3.1. L’impacte de la guerra.- Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Europa estava destrossada, materialment i moral. Les dues noves potències mundials, els Estats Units i l’URSS, van relegar Europa a un segon pla. Les destruccions materials van ser importants i els països que van quedar al marge de la guerra van poder ser subministradors i van experimentar un gran creixement econòmic. Però la guerra va deixar un profund impacte moral.
3.2. Les conferències de pau.- Els tres grans aliats (la Gran Bretanya, els Estats Units i l’URSS) es van reunir per primera vegada a la Conferència de Teheran (1943), la segona a la conferència de Jalta (febrer de 1945)on es va decidir l’eliminació del règim nazi a Alemanya i la tercera va ser la conferència de Potsdam (agost de 1945), on es va establir la línia Oder-Neisse com a frontera entre Alemanya i Polònia. A l'any següent, a la Conferència de París (1946) es van elaborar els tractats de pau amb la resta d’aliats d’Alemanya.
3.3. La creació de l’ONU.- L’Organització de les Nacions Unides es va fundar a la Conferència de San Francisco (1945) per substituir la Societat de Nacions. La nova organització va comptar amb 46 estats fundacionals i el seu objectiu era el manteniment de la pau i la seguretat internacional, així com la cooperació entre les nacions. A l’ONU, tots els estats membres estan representats a l’Assemblea General i per adoptar una decisió és necessària una majoria de dos terços. També existeix un Consell de Seguretat.
4. La formació de blocs antagònics
4.1. El deteriorament de les relacions entre els aliats.- A la fi de la Segona Guerra Mundial, era evident l’antagonisme entre els països occidentals i l’URSS. Les Conferències de Jalta i Potsdam van dividir Europa en dues zones d’influència. Les discrepàncies eren sobretot de tipus ideològic. Per afermar el control de les seues zones, els Estats Units van obligar a expulsar els comunistes dels governs de coalició que s’havien format als països de la seua àrea d’influència. L’URSS va propiciar que el Partit Comunista controlara el poder, de forma exclussiva, als països de la seua influència.
4.2. La ruptura: el Teló d’Acer.- La ruptura definitiva entre els dos blocs es va produir el 1947, quan el president nord-americà va exposar la Doctrina Truman: s’hi denunciava la creació de règims comunistes als països ocupats per l’Exèrcit Roig i es proposava la intervenció americana per frenar l’amenaça comunista a Europa. Per això es va proposar el Pla Marshall, una ajuda econòmica per a reconstruir Europa. Com a contrapartida, l’URSS va proposar l’Informe Jdanov, que denunciava l’actuació dels EUA com a via de domini d’Europa i el món va quedar separat per una barrera ideològica i econòmica (entre capitalisme i comunisme) anomenada Teló d’Acer.
4.3. La partició d’Alemanya en dos Estats.-El primer escenari d’enfrontament entre els dos blocs va tenir lloc a Alemanya ja que, al final de la guerra, havia quedat dividida en quatre zones ocupades per britànics, francesos, nord-americans i soviètics. El 1948, els tres aliats occidentals van decidir unificar els seus territoris i crear un Estat federal alemany. En resposta, l’URSS va ordenar el bloqueig de Berlín. La crisi va accelerar la divisió d’Alemanya en dos estats: la República Federal (RFA), que es va enquadrar al bloc occidental i la República Democràtica (RDA), sota influència soviètica.
5. Guerra Freda i coexistència pacífica
5.1. Què és la Guerra Freda?.- La Guerra Freda va consistir en un model de relacions internacionals que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial. Es basava en un permanent antagonisme entre els blocs liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica. Va ser un enfrontament tens, sense arribar mai a una confrontació bèl•lica entre les dues potències, però en el qual aquestes van desenvolupar una gran carrera d’armaments.
5.2. Els conflictes de la Guerra Freda: a)La Guerra de Corea va començar al final de la Guerra Mundial quan el nord va ser ocupat per les tropes russes i el sud per les nord-americanes, quedant dividida en dos Estats. El 1950, Corea del Nord va envair el Sud amb el suport soviètic i les tropes nord-americanes la van defensar Corea del Sud fins la signatura de la Pau de Panmunjon (1953). b) La Guerra de Vietnam (1958-1975), per la seua part, va enfrontar Vietnam del Sud amb l’ajuda dels Estats Units amb el Vietnam del Nord que va rebre ajuda soviètica. c) Després d’instal·lar-se a Cuba el règim de Fidel Castro, el govern nord-americà va començar un boicot econòmic contra Cuba, per instal·lar míssils soviètic apuntant cap als Estats Units, que encara continua a dia d'avui mentre el règim castrista es desmorona des del punt de vista econòmic i social.
5.3. La coexistència pacífica.- A finals de la dècada de 1950, el clima de tensió entre els blocs va donar pas a una nova etapa dominada per la distensió (coexistència pacífica) amb unes noves relacions entre els blocs que van estar relacionades directament amb una nova generació de dirigents (Khruixtxov a l’URSS i Kennedy als EUA). A finals de la dècada de 1970 es van produir nous focus de conflicte que van tornar a tensionar els dos blocs. Els soviètics van envair l’Afganistan i els nord-americans, l’illa de Granada (Petites Antilles).
6. La fi dels imperis colonials
6.1. Les causes de la descolonització.- El desig d’independència de la majoria de la població de les colònies, la puixança dels moviments nacionalistes i la disminució del prestigi de les potències colonials van contribuir a l'expansió d’una opinió internacional contrària a la colonització amb el suport a la descolonització de les dues grans potències.
6.2. El procés descolonitzador.- La primera etapa es va iniciar a Àsia després del final de la Segona Guerra Mundial, la segona etapa va afectar el nord d’Àfrica i es va iniciar el 1951 quan la colònia italiana de Líbia va accedir a la sobirania, la tercera va afectar l’Àfrica subsahariana (1955 i 1965) quan la majoria de les colònies britàniques, franceses i belgues es proclamaren independents i l’última fase va afectar el con sud africà i va ser tardana.
6.3. El conflicte de l’Orient Mitjà.- Palestina era un protectorat britànic habitat per musulmans, però amb un contingent de jueus important. El 1947, una resolució de l’ONU va proposar la partició en dos estats: un de jueu i un altre palestí, i el 1948 es va proclamar l’Estat d’Israel. Els palestins i els seus veïns musulmans no van reconèixer el nou Estat israelià i van formar la Lliga Àrab, desencadenant-se la primera guerra araboisraeliana, a la que en van seguir dues guerres més fins la creació, el 1964, de l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina), dirigida per Iàssir Arafat, que el 1993 va aconseguir la creació a Israel d’un territori autònom sota autoritat palestina. Els conflictes, però, han arribat fins l'actualitat.
7. Descolonització i Tercer Món
7.1. El sorgiment del Tercer Món.- La majoria dels nous estats sorgits de la descolonització se sentien marginats de la política internacional i el 1955 es va reunir a la Conferència de Bandung, que va acollir els representants de 29 països africans i asiàtics recentment descolonitzats que acordaren, a més de condemnar el colonialisme, la sobirania i igualtat de les nacions, el rebuig de la ingerència en els assumptes interns dels estats, juntament amb altres mesures. A la conferència següent, a Belgrad (1961), establiren l'anomenat Moviment de Països No Alineats.
7.2. El neocolonialisme, una herència colonial.- El neocolonialisme era una nova forma de domini que comportava una dependència econòmica i cultural de l’antiga metròpoli per part dels països descolonitzats. L’estructura econòmica dels nous països era dèbil ja que havien d’exportar matèries primeres i importar productes industrials. Aquesta dependència comercial és l’intercanvi desigual i, com a conseqüència, aquests països pateixen una forta dependència financera de l’exterior produint-se les desigualtats econòmiques al món.
7.3. Disputes ètniques i territorials.- El traçat de les fronteres dels països que s’independitzaven responia a interessos colonials i, freqüentment, aquests països agrupaven tribus i ètnies diverses. A més, alguns dels nous dirigents van instaurar governs dictatorials i corruptes, sostinguts per l’exèrcit, que satisfeien els interessos de les velles metròpolis. Van sorgir moviments revolucionaris per fer-se amb el poder i, a molts països, s’hi van desencadenar guerres civils.
