Dijous passat, dia de Reis, Alicia Giménez Bartlett rebia el Premi Nadal 2011 de Narrativa, a l'Hotel Palace de Barcelona, per la novel·la "Donde nadie te encuentre", que conta la història d'un psiquiatra i un periodista que busquen un personatge real, històric, una figura central del Maquis (paraula derivada de la màquia o vegetació típica de les muntanyes de l'interior, més densa, front a la garriga que engloba els arbusts de menor altitud i, per tant, menys aptes per camuflar-se o passar desapecebut) a les comarques de Castelló: Teresa Pla Meseguer, una maquis més coneguda com "La Pastora", encara que, en realitat, es tractava de Florencio (Pla Meseguer) com explica Jordi Maura al Levante de Castelló...
.............................................................................
Guerrillers. Els maquis que van lluitar tenaçment contra el règim franquista van resistir especialment a les muntanyes de Castelló. El premi Nadal d'aquest any ha recaigut en un llibre sobre la figura del guerriller Florencio Pla, conegut amb el sobrenom de "la Pastora".
Jordi Maura (Levante de Castelló)
Allà per l'any 1936, quan començava un dels capítols més foscos de la història d'Espanya, naixia també un grup de guerrillers que es van revoltar en els dominis del generalíssim. Eren els maquis, resistents del bàndol republicà que, sabedors de la dura repressió que Franco va executar després de la guerra, van decidir no lliurar-se i lluitar a les muntanyes. Aquests revolucionaris també van deixar la seva empremta en terres castellonenques. La novel d'Alicia Giménez Bartlett guanyadora del Premi Nadal els ha posat d'actualitat i ha despertat un nou interès.
A Castelló, el maqui més conegut va ser Florencio Pla Meseguer (Vallibona, 1917), també anomenat Teresa Pla Meseguer, "la Pastora", ja que va adoptar una segona identitat femenina. El periodista José Calvo (Castelló, 1941) va escriure una biografia sobre la seva figura, un llibre que s'ha convertit en referència. Calvo va assistir al judici de "la Pastora", l'any 1960 a Tarragona, i va tenir l'oportunitat d'entrevistar Florencio Pla Meseguer a València.
Florencio Pla va ser confós amb una dona a conseqüència d'una malformació genital, i per això també se li digués Teresa. El mateix guerriller es va vestir de dona i va arribar a estar pres en penals de dones, encara que finalment, a València, va ser reclòs en una presó d'homes.
Una malformació sexual
Una malformació sexual intranscendent per a la cirurgia quirúrgica del segle XXI, observada al moment del seu naixement el 1917, va aconsellar als seus progenitors inscriure el nadó amb el nom de Teresa. Volien evitar indesitjables burles en haver de complir el seu servei militar. Dedicada des de la seva tendra infància a la cura de bestiar per les muntanyes de Vallibona i el Turmell de Xert, va anar creixent amb escassa relació social. La Pastora va començar la seva relació amb els maquis instal.lats al 23 Sector, veient-se obligat a tirar-se a la muntanya quan va saber de la detenció dels propietaris del cabañil, per als quals treballava després de les destacades morts i detencions que s'hi van produir. En aquell moment va començar a crear-se el mite.
La història es resisteix a caure en l'oblit i en diverses escoles s'organitzen en excursions per rememorar les seves vivències. Aquest és el cas d'un grup d'alumnes de secundària que, acompanyats d'un veí de Fredes que va compartir la muntanya durant els anys 40 amb Guàrdia Civil, bestiar i maquis, ha visitat el recòndit emplaçament en el qual estava situat el campament de Refalgarí.
Refalgarí era el campament general del 23 sector. Va ser descobert per la Guàrdia Civil i assaltat el 24 de maig de 1948, trobant desocupat però requisant documentació. A la nit, el van incendiar. Els campaments de l'AGLA més propers eren al Turmell (Xert) i en Vallibona, on els maquis del 23 Sector es desenvolupaven per aquestes zones escarpades i de difícil accés. Els seus integrants, d'ideologia llibertària i comunista, van arribar a formar l'agrupació guerrillera antifranquista més important del PCE.
El poblat
El poblat tenia com a únics serveis l'aigua que subministraven dues petites fonts (o cocons com es denominen en la zona). Disposava d'una cuina i quatre habitacions construïdes amb pedres, bigues de fusta, branques i terra. Per arribar-hi havien de realitzar llargs desplaçaments nocturns, no exempts de perill, en els quals coincidien amb pastors, alguns d'ells gairebé nens. El record dels maquis persisteix entre la població local de més edat. Alguns van arribar a conèixer-los.
"Recordo que estant a la muntanya amb el bestiar els gossos van començar a bordar com bojos. Aparèixer cinc homes amb armes, em van dir que eren maquis. Va ser l'ensurt més gran de la meva vida i també vaig passar dues nits de moltíssim por, de no poder dormir. Vam agafar la caldereta del sopar i vam marxar al Mas del Peraire per cames. Ens van dir que al dia següent podíem explicar que els havíem vist ", recorda un d'aquests pastors que va guiar l'expedició. "Una altra vegada que van estar a Fredes amb els únics que es van ficar va ser amb l'alcalde i el capellà, en el sentit que van fer un dinar a la taverna i els van obligar a anar a dinar amb ells. Mossén Vicent fins i tot va estar fent palmes i ballant sobre la taula, però no maltractar a ningú ", assegura.
Per respir de Franco, l'ajuda internacional que els maquis esperaven mai va arribar i la seva posició es va ensorrar com els murs del poblat que van habitar a Refalgarí. Ja només queda el record i la seva memòria, per la qual encara s'interessen alguns joves.
