9 nov. 2010

TEMA 3.- LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES (4t. ESO)


Entre 1780 i 1850 es va produir, des de la Gran Bretanya, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial. Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar en grans fàbriques. La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia (formada pels propietaris dels mitjans de producció) i el proletariat (la mà d'obra assalariada que només comptava amb els escassos ingressos del treball per alimentar una "prole" en expansió).


1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola

1.1. La revolució demogràfica.- Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat revolució demogràfica. Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina que van produir una disminució dràstica de la mortalitat que va fer augmentar la població, encara que la natalitat (tradicionalment elevada a l'Antic Règim) també va experimentar un cert increment així com l'esperança de vida que va pujar lleument degut a una millora de la salut general de població.

1.2. La revolució agrícola.- L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció. Per a estimular-la, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra que va passar quasi totalment a mans privades de particulars (burgesos). Pel que fa a les tècniques de cultiu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seua substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk) que van incrementar l'aprofitament i el rendiment del sòl, juntament amb la mecanització progressiva de les tasques agrícoles com a conseqüència dels avanços de la Revolució Industrial.


2. L’era del maquinisme

2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques.- Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica. Les màquines van anar modificant els antics sistemes artesanals: les primeres que es van introduir anaven accionades per la força humana, posteriorment per l'energia hidràulica i, a partir de l'invent de James Watt, pel vapor. La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.



2.2. La indústria tèxtil.- A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó on van començar a aplicar-se innovacions per augmentar-ne la producció: la llançadora de volant (1733) va augmentar la velocitat del procés del teixit, noves màquines de filar van incrementar la producció de fil i, més endavant, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.

2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia.- La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització, ja que la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc va fer augmentar la potència calorífica dels alts forns. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.


3. La revolució dels transports

3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor.- El ferrocarril s’utilitzava a les mines per a transportar el mineral en vagonetes, empentades per cavalls o per braços humans, que es movien sobre rails. Les primeres innovacions consistiren en un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el seu descarrilament, però l'invent fonamental per a la revolució dels transport va ser la locomotora d'Stephenson, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor. Posteriorment, la màquina de vapor s'aplicaria al transport marítim (Fulton) i els vaixells de vapor, a poc a poc, substituiren els tradicionals de vela.

3.2. L’increment del comerç.- La Revolució Industrial també va significar el pas des d'una economia agrària de suficiència a una economia de mercat, més diversificada, en la qual els productes estaven destinats a la venda en mercats cada vegada més amplis i llunyans. Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels agricultors i de les classes populars. La millora dels sistemes de transport va permetre tant l’augment del comerç interior com l'exterior, sobre tot a partir de mitjans del segle XIX.


4. El capitalisme industrial

4.1. El liberalisme i el capitalisme.- Adam Smith va establir els principis del liberalisme que són l’interés personal i la recerca del màxim benefici com a motors de l’economia. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi) ja que els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

4.2. Els bancs i les finances.- La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capitals per a invertir. Les empreses exigien grans quantitats de capital en metàl·lic, diners que un sol empresari no podia aportar i aleshores van sorgir les societats anònimes que fraccionen en parts, o accions, el capital que necessita una empresa i que poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

4.3. L’expansió del capitalisme industrial.- A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia que del tèxtil, mentre els Estats Units, Rússia, Alemanya i el Japó es van industrialitzar més tard, entre el 1850 i el 1870. Al sud d’Europa, en canvi, van coexistir regions industrialitzades amb zones molt rurals. L’Europa oriental, però, fins ben entrat el segle XX es va mantenir al marge de la industrialització.


5. La segona fase de la industrialització

5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries.- En una segona fase, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó ja que la invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques i el motor d'explossió obria noves possibilitats. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions indústrials, mentre el petroli es començava a extraure als Estats Units a mitjan segle XIX. La metal·lúrgia adquiria un gran impuls per la producció de nous metalls, mentre a Alemanya l'automòbil de Daimler i Benz aconseguia un gran desenvolupament junt a la indústria química.

5.2. Una nova organització industrial.- A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie per augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena. Aquest sistema de producció va nàixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo (fordisme). Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses cada vegada més grans.


6. La nova societat industrial

6.1. La burgesia.- La burgesia es va convertir en el grup hegemònic al ser la propietària de les indústries i els negocis. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques, però també existia una burgesia mitjana de professionals liberals, funcionaris i comerciants, així com una petita burgesia de botiguers i empleats de comerç.

6.2. Els obrers.- Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques ja que eren un grup molt nombrós i desafavorit perquè, al principi, no hi havia cap legislació que fixara les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seues condicions de vida resultaven molt dures amb jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions insuficients.

6.3. Les primeres associacions obreres.- La primera reacció dels obrers va ser la seua oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur, fent protestes dirigides cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme). Per defensar els seus interessos i des d'una consciència de classe social amb uns problemes comuns, es van crear organitzacions de treballadors i sindicats.


7. El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme


7.1. El marxisme i el socialisme.- A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme, la propietat privada, les classes socials i l'Estat per assolir l’ideal de la societat comunista, després d'una etapa intermèdia de dictadura del proletariat, on regnarà, finalment, la igualtat i la propietat col·lectiva. A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

7.2. L’anarquisme.- L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics: 1) l’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social, 2) la defensa de formes de propietat col·lectiva i 3) el rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat. Els anarquistes defensaven l’acció revolucionària dels obrers industrials i dels treballadors del camp per a destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària, sense déus, ni pàtria, ni patrons.

7.3. L’internacionalisme.- Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir esforços a nivell internacional de totes les forces de la classe obrera per lluitar contra el capitalisme i la societat de classes. El 1864 es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (A.I.T.)a la qual es van adherir Marx i els seguidors del socialisme científic o comunistes (marxistes), anarquistes i sindicalistes. El 1889, després de la ruptura amb Bakunin i els anarquistes, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes