Wenceslao Dutrem, el català que va voler salvar Trotski
El nét del revolucionari rus assassinat el 1940 explica com dos catalans es van trobar cara a cara davant el cadàver del seu avi
Joaquim Ibarz. Mèxic. Corresponsal de La Vanguardia (07/03/2010)
Per atzar del destí, el 20 d'agost de 1940, dos catalans es van trobar cara a cara a Mèxic davant un Lev Trotski que agonitzava: l'assassí, Ramon Mercader, que es feia dir Frank Jackson, i el metge que intentava salvar la vida de la víctima, el doctor Wenceslao Dutrem.
Avui dia queda un testimoni excepcional d'aquell magnicidi que va posar fi al llarg enfrontament entre dos grans protagonistes de la història, Stalin i Trotski. Esteve Volkov, nét del fundador de l'Exèrcit Roig, únic supervivent del que va quedar de la seva família a l'URSS, va viure de prop el crim.
Volkov, enginyer químic que al març complirà 84 anys, mostra les mateixes faccions anguloses, els mateixos ulls i el somriure del seu avi.
Coneixia bé el doctor Dutrem i Ramon Mercader. Dutrem era un metge català que havia arribat exiliat a Mèxic, era proper a Trotski. Ens visitava de tant en tant. Quan el meu avi va patir el terrible atemptat, la família el va anomenar, el seu número era a mà a l'agenda de casa, explica Volkov.
El doctor Dutrem em va atendre diverses vegades per curar-me una ferida al dit gros del peu dret, que vaig patir quan la casa on vivíem al barri de Coyoacán, va ser atacada el 24 de maig de 1940, per un comando armat encapçalat pel pintor estalinista David Alfaro Siqueiros. meu avi va sortir il.lès, tot i que el llit que dormia va rebre prop de 200 trets. En els murs es veuen encara els impactes. Jo dormia a l'habitació del costat, que va ser atacat des de tres angles, conta Volkov.
Abans de complir-se els tres mesos d'aquell atemptat, Trotski va ser assassinat per Ramon Mercader, agent encobert de la policia política d´Stalin, fill de Caritat Mercader, anomenada La Pasionaria catalana. L'atac es va produir en el seu propi despatx, incrustant en el crani, de manera brutal, un piolet retallat d'alpinista, causant-li una greu ferida de la que moriria l'endemà.
Testimoni d'excepció, Esteve Volkov, que llavors tot just havia complit els 14 anys, té molt viva l'escena: El meu avi havia estat ferit en el seu despatx, a soles amb qui tots crèiem que es deia Jackson, mentre corregia l'esborrany d'un article redactat pel propi Mercader. El 20 d'agost de 1940 -rememora Volkov-, quan tornava de l'escola, em va assaltar la sensació que alguna cosa greu passava. Vaig sentir temor i ansietat. I vaig apressar el pas. Vaig entrar a la casa corrents. Un guardaespatlles nordamericà de l'avi , molt agitat, em va explicar el drama amb una paraula: Jackson!. Jackson? L'amic de la trotskista novaiorquesa Silvia Agelof, què té a veure amb aquest enrenou? L'assassí era aquell home cosmopolita, expert muntanyenc, que havia captivat la meva infantil admiració.
Segons Volkov, Mercader es va ensorrar en no poder escapar. Sanglotava, gemegava, va demostrar que els estalinistes no tenien autèntica moral revolucionària.
El paper de l'avi
Mortalment ferit, Trotski li va dir a la seva dona: Cal allunyar el nen de tot això. No volia que el seu nét el veiés amb el cap ple de sang. Per la porta entreoberta, però, el nen va poder contemplar com, per contenir l'hemorràgia, li aplicaven gel al cap del seu avi.
La mort de l'avi li va produir al nen un gran buit. Era per a mi una espècie de figura paterna. Va ser també el capítol final d'una tragèdia que es va iniciar per a Volkov quan Stalin va enviar al seu pare Plató a Sibèria, i el 1936 va ordenar el seu afusellament.
La política va ser un virus del que Lev Trotski va protegir el seu nét. No m'ho deia a mi, explica Esteve Volkov, però sí als seus secretaris, als que insistia que no em parlessin de política. Per salvaguardar la meva seguretat.
Al nét li va tocar viure la diàspora de Trotski. Va compartir la seva primera destinació a Prínkipo, Turquia, on va arribar el 1931 amb la seva mare, Zinaida, malalta de tuberculosi. Amb set anys d'edat, després del suïcidi de la seva mare el 1933, Volkov va marxar a París per viure amb el fill més gran de Trotsky, Lev Sedov, la mort del qual en 1938, després d'una operació quirúrgica, també va ser atribuïda als agents de la GPU estalinista.
El Museu Casa de Lev Trotski
La casa, colpejada pel temps, en què ens rep Esteve Volkov és la mateixa que va habitar Trotski. Aquí va passar els seus últims 16 mesos de vida i aquí va ser assassinat. Aquí descansen les seves restes, sota una bandera soviètica. Des d'aquest habitatge fortificat, la veu del revolucionari es va alçar solitària per denunciar els crims d'Stalin, fins que Mercader el va matar.
A la casa hi ha ara l'Institut del Dret d'Asil, l'únic recinte en el món dedicat a mantenir viva la memòria d'un dels grans protagonistes de la Revolució de 1917.
En acostar-se el 70 aniversari de l'assassinat, el museu inicia una nova etapa amb l'objectiu de donar a conèixer millor el pensament i la trajectòria política de Trotski. La nova directora del centre, la historiadora Olivia Gall, autora del llibre Trotski a Mèxic, anuncia que la seva prioritat serà restaurar el patrimoni de la casa, que en els seus mobles i objectes reflecteix l'austeritat amb la que vivia el revolucionari.
Ramon Mercader, un dels més enigmàtics personatges del segle XX, mai va voler revelar la seva autèntica identitat. Fins a la fi dels seus dies no va admetre el que els investigadors ja havien provat, que en realitat era el comunista català Ramon Mercader, va negar, fins i tot sota tortura, que va rebre l'encàrrec d'Stalin d'assassinar el seu pitjor enemic, Lev Trotski.
Vaig treure el piolet i, tancant els ulls, el vaig descarregar sobre el seu cap amb tota la meva força, va testificar Jackson al cap d'un temps. En lloc de caure fulminat, tal com esperava, Trotski va llançar un crit terrible i penetrant que recordaré tota la vida, va dir l'assassí.
==============================================
