3 d’ag. 2009

INCENDIS INTENCIONATS: UN ESTIU EN FLAMES


Segons l'Informe, Los incendios forestales en España, el 87% dels incendis forestals que es produeixen a Espanya són provocats. Per desgràcia, l’acció humana deixa una gran part dels nostres boscos sense vegetació.

El mapa mostra la probabilitat estructural de patir un incendi segons un estudi desenvolupat pel CSIC i les universitat de Lleida i Alcalà, en el qual foren analitzades 29 variables de les que intervenen en els incendis forestals en més de 6.000 municipis de tot l’estat entre 1988 i l’any 2000, arribant a la conclusió que el 96% són causats, directa o indirectament, per l'activitat humana.

Podem observar clarament com les zones de major risc són Galícia, en la seua totalitat, la cornisa cantàbrica, alguns punts de l’interior d’Andalusia i tota la costa mediterrània (catalana, valenciana, murciana).

El model té una fiabilitat del 85% i té en comptes la taxa d’atur, ja que molts dels incendis del sud d’Itàlia foren provocats perquè els incendis es veien com una oportunitat laboral donades les tasques de reconstrucció que requereixen. Altres variables destacables van ser l’abandonament de conreus, la transformació agrícola i urbana, la proximitat de carreteres, zones de barbacoa, vies fèrries i abocadors.


Els incendis forestals s'han convertit aquest estiu, encara que la problemàtica s'arrossega de les últimes dècades, en un dels problemes ambientals més importants de l'Estat espanyol, i en els propers anys es poden veure agreujats pels efectes del canvi climàtic. A escala mundial, els incendis forestals intencionats per canviar l'ús del sòl, i implantar monocultius agroindustrials com la soja i la palma oliera, amenacen amb la desaparició de l'últim 20% dels boscos verges del planeta. Amb ells desapareixerà una biodiversitat irrecuperable.


Evolució del nombre d'incendis i superfície cremada
Des de 1961, data en què s'inicia la sèrie anual de dades, el nombre d'incendis s'ha incrementat molt significativament, passant d'una mitjana de 9.515 incendis a l'any en la dècada dels anys vuitanta a 18.141 en els anys noranta, tot assolint una mitjana de 20.779 incendis en els sis primers anys de l'actual dècada. D'aquestes dades es desprèn que no s'estan fent els esforços necessaris en prevenció, sensibilització i educació de la societat per dissuadir de provocar incendis forestals. Igualment, demostren que les mesures punitives no estan tenint l'eficàcia que seria desitjable.



Pel que fa a la superfície cremada, l'evolució és més irregular i pateix constants alts i baixos, vinculats generalment a la climatologia. Malgrat això, i després d'un increment espectacular en la dècada dels anys vuitanta i primera meitat dels noranta, seguidament va registrar una disminució en la superfície afectada. Tanmateix, a partir de l'any 2000 s'observa una tendència a l'alça en la superfície cremada, sempre sense arribar a les xifres de dècades anteriors. Concretament s'ha passat de 244.788 hectàrees cremades a l'any en el període 1980/1989, i 159.925 ha / any en el període 1990-1999, a 142.077 ha / any en el període 2000/2006. En aquest darrer període, la superfície cremada ascendeix a 994.539 ha., el que suposa el 3,9% de tota la superfície forestal i gairebé el 2% de la superfície de tot l'Estat espanyol. Això vol dir que des del 2000 al 2006 s'ha cremat tanta superfície com tot el territori de la Comunitat Foral de Navarra.

Una dinàmica similar ha seguit el nombre de grans incendis (incendis que afecten a una superfície superior a 500 ha). Entre 1986 i 1994 el nombre de grans incendis es va mantenir alt, encara que amb grans alts i baixos d'uns anys a altres. En aquest període es van produir una mitjana de 60 grans incendis anuals. A partir d'aquesta data es produeix un important descens (23 incendis anuals de mitjana) que no obstant això han tornat a pujar a partir de 2004 assolint els 54 grans incendis en 2006. Aquesta última dada es deu fonamentalment als grans incendis registrats a Galícia durant el mes d'agost.


Distribució territorial dels incendis
La distribució territorial dels incendis demostra que, en contra del que caldria esperar per les seves característiques meteorològiques, el territori més afectat, pel que fa a nombre d'incendis i superfície cremada, no és l'arc mediterrani sinó el nord-oest peninsular, amb un clima atlàntic o continental humit. Més del 70% dels incendis forestals a Espanya es produeixen en les comunitats del nord-oest peninsular, a la vegada que més del 60% de la superfície forestal i gairebé el 50% de la superfície arbrada afectada pel foc es troben en aquestes comunitats.

Concretament a Galícia es produeixen més de la meitat, el 53,6% dels incendis espanyols, la segueix Castella i Lleó (degut especialment als incendis de les províncies de Lleó i Zamora) amb un 10%, i Astúries amb un 7,8% dels incendis.

Aquesta distribució territorial dels incendis posa en evidència que l'element essencial dels incendis no és el factor climàtic, sinó la intencionalitat dels mateixos. Molt relacionat amb aquesta circumstància cal assenyalar el fet que Espanya se situï en el segon lloc, només per darrere de Portugal, en quant a nombre d'incendis i superfície cremada respecte a la resta de països mediterranis d'Europa (Espanya, França, Grècia, Itàlia i Portugal).


Formacions vegetals i espècies més afectades
La formació vegetal més afectada pel foc és el matoll i mont baix, 57% de la superfície total incendiada, seguit de la muntanya arbrada, el 31%. Les espècies arbòries més afectades han estat les coníferes, amb 94.500 hectàrees cremades entre 2003 i 2005, mentre que les espècies de coníferes més afectades són la pinassa (Pinus pinaster), seguida del pi blanc (Pinus halepensis). Per una altra banda, la superfície afectada de frondoses ha estat inferior a la de coníferes, ja que en els tres últims anys (2003-2004-2005) han sumat 80.111 hectàrees. Les espècies més afectades són l'alzina (Quercus ilex) i l'eucaliptus, especialment el Eucaliptus globulus. Cal tenir en compte que encara que la superfície total de distribució de les diferents espècies d'eucaliptus és unes quatre vegades inferior a la de l'alzina o el pi negral, molts anys és la frondosa més afectada pel foc. Per últim, les conseqüències ambientals dels incendis sobre les coníferes solen ser molt pitjors que les produïdes sobre les frondoses.



Conseqüències dels incendis forestals
Els incendis forestals produeixen enormes danys ambientals. D'aquests, el més fàcilment apreciable és la pèrdua de qualitat paisatgística a causa de la destrucció de la coberta vegetal ja una evolució d'aquesta cap sèries regressives. L'efecte dels incendis sobre la fauna és la mort d'aquells animals que no poden escapar del foc o la migració d'altres per la pèrdua de pastures i hàbitats. El sòl es veu afectat per l'alteració de l'estructura edàfica i l'augment del risc de degradació provocant la pèrdua de sòl fèrtil i l'avanç de l'erosió. Com a conseqüència de la pèrdua de sòl, s'altera dràsticament el cicle hídric en disminuir la infiltració i, amb això, les reserves hídriques subterrànies, augmenta l'escolament i el risc de crescudes en rierols i tàlvegs amb l'arribada de pluges torrencials. A més, els incendis forestals són una important font d'emissió de gasos d'efecte hivernacle (fins a un 1% del total d'emissions a l'Estat espanyol) i, per tant, un dels factors que contribueixen al canvi climàtic.

A més, aquests incendis suposen també tots els anys la pèrdua de vides humanes i grans danys en explotacions, cultius i habitatges. Des del 1986 s'han produït 187 víctimes mortals, i en el període 2003-2006 hi ha hagut un preocupant increment en el nombre de víctimes molt possiblement relacionat amb la virulència dels incendis forestals d'aquests darrers anys.



Les pèrdues econòmiques i les fortes inversions necessàries per pal·liar els efectes dels incendis són altres de les conseqüències d'aquests incendis. Per exemple, el 2005 les pèrdues produïdes pels incendis més les despeses en extinció van ascendir a 126.646.192 euros.

Tenint en compte que a la pràctica totalitat de les CCAA les despeses d'extinció es fan a costa d'inversions previstes per a d'altres actuacions en medi ambient, en molts casos relacionades amb la gestió i conservació d'espais i espècies protegides, resulta preocupant el progressiu increment de aquesta partida, especialment en comparació amb els pressupostos existents per a prevenció d'incendis i conservació de la natura en general.

Causes dels incendis forestals
A l'Estat espanyol els incendis forestals són majoritàriament produïts per l'ésser humà, concretament el 78% dels incendis, aspecte que revela l'escassa consciència de la població sobre el valor econòmic, social i ecològic de les forests i la importància de la seua conservació. Mentre que del 16% es desconeix la seua causa i el 4% tenen el seu origen en llamps.

Entre les motivacions i causes conegudes dels incendis forestals destaquen les cremes agrícoles (31,75%) i les cremes per obtenció de pastura (21,9%). Altres motius són: piròmans, persones amb alguna alteració patològica (7,58%); incendis reproduïts (3,38%); fumadors (2,65%); relacionats amb la caça (2,31%); treballs forestals (2 , 20%); motors i màquines (2,14%). El 19,12% restant es divideix entre crema d'escombraries i escapament d'abocadors, fogueres, venjances, vandalisme, obtenció de fusta a baix preu, requalificacions de terrenys, canvis d'ús del sòl (de forestal a agrícola), dissensions en la titularitat de les muntanyes, etc.



L'anàlisi de les causes dels incendis per àrees geogràfiques demostra l'existència de dues situacions molt diferenciades dins l'Estat espanyol, ja que mentre que al nord-oest peninsular existeix un elevat nombre d'incendis majoritàriament intencionats, a la resta del país la majoria dels incendis són causats per negligències.

Al nord-oest peninsular (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i les províncies de Lleó i Zamora) el 75% dels incendis són intencionats, especialment per eliminar garriga o bosc baix, obtenir pastures per al bestiar, o per cremar rostolls.

Aquesta situació és molt greu si tenim en compte que més del 70% dels incendis forestals a l'Estat espanyol es produeixen en aquesta àrea geogràfica. A Galícia, el 84% dels incendis són intencionats. A Cantàbria, suposen el 69% dels sinistres i al País Basc, el 46%. A Astúries, el 66% dels incendis són de causes desconegudes; dels incendis amb causa coneguda, el 76% són intencionats, el que fa sospitar que gran part dels incendis de causa desconeguda són intencionats. De les províncies castellano-lleoneses incloses en aquesta àrea, Zamora pateix un 77% d'incendis intencionats i Lleó, un 40%.



Tanmateix, en l'àrea mediterrània el 49% dels incendis són causats per negligències, el 28% són intencionats, un 9%, són causats per la caiguda de llamps i un 13% són de causa desconeguda.

Per comunitats autònomes les negligències causen el 56% dels incendis a les Illes Balears; el 53%, a Catalunya, el 50%, a Ceuta, el 47%, a Andalusia, el 45%, a la Comunitat Valenciana; i el 42 %, a Múrcia. Mentre que els incendis intencionats ronden el 30% en totes les comunitats de l'arc mediterrani. Pel que fa als sinistres iniciats per raigs, destaca la Comunitat Valenciana amb un 23%.

A les comunitats interiors, les negligències provoquen el 38% dels incendis, mentre que el 27% són intencionats (gràfic 11). Resulta alarmant que el 24% dels incendis siguin de causa desconeguda i destaca el 10% d'incendis atribuïts a llamps. A l'Aragó les negligències generen el 52% dels incendis; a Castella La Manxa el 47%; a Navarra el 42% i en Castella i Lleó (incloses Lleó i Zamora) el 36%. Aquesta última comunitat assoleix el 46% incendis intencionats, mentre Extremadura arriba al 41%. La resta de comunitats interiors posseeixen percentatges relativament baixos de sinistres intencionats: Castella la Manxa, 20%; Navarra, 19%; Aragó, 10% i Madrid, 6%.

També assoleixen certa importància en aquestes comunitats els incendis atribuïts a raigs, perquè tant Castella i Lleó com Castella-la Manxa són les comunitats que més incendis registren per aquesta causa de tot l'Estat, seguides d'Aragó, on aquesta causa suposa el 30% dels sinistres.

A Canàries gairebé el 100% dels incendis són d'origen antròpic ja que gairebé no es produeixen raigs, el 41% són intencionats; el 34% a causa de negligències; i el 23%, de causa desconeguda (gràfic 11). És la comunitat autònoma amb menor nombre d'incendis, només el 0,37% en el període 96-05 però amb una gran importància per la varietat, el valor ambiental i la reduïda extensió dels seus ecosistemes, en comparació amb alguns ecosistemes peninsulars.



Especialment important és assenyalar l'elevat percentatge d'incendis amb causa desconeguda en determinades CCAA com: Madrid amb un 67%, Astúries amb un 66% i Extremadura amb un 37%. El cas de Madrid resulta encara més cridaner tenint en compte que és la CCAA que més inverteix per hectàrea i any en prevenció i extinció d'incendis. És un bon exemple de la inadequada gestió i inversió que en molts casos es fa en incendis forestals. Si es desconeixen les causes dels incendis difícilment pot realitzar una adequada política de prevenció, i és per això totalment imprescindible prioritzar l'estudi de les causes per poder evitar que es produeixin, i així reduir les inversions en extinció.

Lloc de començament dels incendis
Una dada rellevant és conèixer on s'inicien els incendis, ja que ajuda a aclarir la dinàmica dels incendiaris. Les dades mostren que la meitat dels incendis (50%) s'originen prop de camins d'accés a les muntanyes, carreteres, pistes forestals i sengles. És a dir, en llocs que faciliten la penetració a les zones forestals. Es dóna la circumstància que gran part de les actuacions de prevenció es centra en l'obertura de noves vies d'entrada a les muntanyes en forma de pistes forestals i tallafocs. Sens dubte aquestes dades demostren que abans de plantejar-se l'obertura de nous accessos s'ha de valorar adequadament el risc potencial aparellat.

A més, en els darrers anys s'ha revelat com un gran risc les urbanitzacions construïdes en zones forestals. Aquests nuclis urbans, de vegades construïts de forma il·legal, i en gairebé tots els casos sense comptar amb les mesures d'autoprotecció adequades, s'han convertit en una de les zones de major risc d'inici d'incendis.

Mesures preventives portades a terme actualment per les administracions ambientals
La majoria de les actuacions englobades dins del terme prevenció que desenvolupes les administracions no solen ser realment preventives, ja que no incideixen sobre les causes dels incendis. La veritable prevenció consisteix en evitar les causes que originen els incendis, no en intentar controlar-ne un ja iniciat. Quan el 78% dels incendis tenen el seu origen en causes humanes, la prevenció rau en conèixer l'origen dels incendis, actuar sobre les causes que el motiven i així evitar que es produesquen i sancionar els responsables d'acord a la gravetat del sinistre.

Tanmateix aquesta visió de la prevenció no ha estat tinguda en compte per les diferents CCAA fins als dramàtics esdeveniments de l'incendi de Guadalajara (2005). Només a partir d'aquest moment el Ministeri de Medi Ambient primer i el 2006 bona part de les CCAA han pres mesures per limitar les activitats i usos d'alt risc a la muntanya.



De fet, el 2006 l'assumpció de mesures, com les proposades per part de les Comunitats Autònomes, ha suposat la disminució del nombre d'incendis (un 30% menys que la mitjana del decenni), encara que la superfície afectada pels mateixos s'ha mantingut per sobre de la mitjana del decenni (un 21% més). Aquesta evolució es pot considerar positiva si no tenim en compte els greus esdeveniments succeïts a Galícia durant dues setmanes del mes d'agost.

Dins dels diferents tipus d'àrees tallafocs, les tradicionals faixes tallafocs són les de major impacte sobre el medi, tant paisatgístic com d'efectes erosius, en eliminar tota la vegetació en una franja de terreny i seguint línies de màxima pendent, i de dubtosa eficàcia per aturar l'avanç del foc. No obstant això, les faixes auxiliars, realitzades en els marges d'infraestructures lineals (carreteres, pistes, línies fèrries, etc.) o en substitució de faixes tallafocs, generen menor impacte, disminueixen el risc d'inici d'incendis a les rodalies de les infraestructures lineals i faciliten el treball i, si escau, la fugida dels mitjans d'extinció. En les masses monoespecífiques de repoblació, una altra alternativa a les faixes tallafocs és la realització de clares que minven la densitat i la progressiva introducció de frondoses autòctones que generen discontinuïtats en la vegetació.

A més, les neteges indiscriminades de matoll i mont baix produeixen un impacte ambiental considerable, reduint la biodiversitat dels ecosistemes, per la qual cosa s'haurien de restringir als marges de les infraestructures lineals per realitzar-les de manera selectiva en les àrees tallafocs.



Per la seua banda, les pistes forestals faciliten l'accés a les muntanyes tant als mitjans d'extinció com als incendiaris. No en va, el 50% dels incendis s'inicien al costat de camins. A més, l'obertura de noves pistes no sempre està justificada, ni avaluats els danys a l'ecosistema, per la qual cosa s'haurien de justificar degudament i sotmetre's, en tots els casos, a l'avaluació d'impacte ambiental. També s'hauria d'escollir bé el lloc on es van a ubicar els dipòsits d'aigua per a extinció d'incendis, tan importants arribada a l'ocasió.

Participació social i voluntariat.
Els esforços institucionals per al foment de voluntariat per al desenvolupament d'accions i tasques de suport en matèria d'incendis forestals han estat molt escassos. Per uns o altres motius, són gairebé inexistents aquest tipus d'iniciatives. Això està suposant una infrautilització de persones amb coneixements del terreny i amb interès en implicar-se en la lluita contra els incendis forestals.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Segons un article que publicava ahir diumenge El País, UN VERANO EN LLAMAS aquest 2009 serà un any dels pitjors degut a la magnitud dels incendis per tora la geografia espanyola:

"Aquest any serà dels dolents. Això segur", reconeix Alicia Villauriz, la secretària general de Medi Ambient, que cita un altre factor molt important. "Cada vegada hi ha més segones residències enmig de masses forestals i si hi ha un accident, un incendi, el risc és molt important", precisa aquesta font ministerial. Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de boscos de Greenpeace, sosté que l'origen dels focs respon a dues realitats estructurals, "a l'existència de mitjans forestals o no urbans amb gran quantitat de matoll i biomassa no gestionada, ia l'ús cultural del foc ". Històricament s'ha cremat molt a Espanya i en els mitjans rurals no hi ha una visió negativa sobre les crema de rostolls i de matoll per netejar la muntanya. "Hem usat el foc extraordinàriament. Hem cremat, encara que tenim un Codi Penal de 1995 que pena els incendis forestals amb fins a 20 anys de presó. Però no hi ha hagut condemnes exemplaritzants", ressalta l'expert.

I quina és la incidència de la climatologia? L'augment promig de dos a tres graus de temperatura en els passats juny i juliol, i l'escalfament mitjà de 1,4 graus en els darrers 30 anys, acceleren la ignició i retarden l'extinció dels focs. "Els tipus d'incendis que patim són molt coneguts a la Mediterrània, a Califòrnia ia Austràlia. Són els anomenats d'alta intensitat, molt difícils de sufocar amb els mitjans convencionals".



El millor aliat contra l'epidèmia d'incendis seria una política forestal a llarg termini. "I el topicazo aquell que els incendis d'estiu s'apaguen a l'hivern ... Els incendis s'apaguen amb els pressupostos generals de l'Estat. Aquí es veu la voluntat de l'Estat i de les comunitats autònomes", subratlla Miguel Angel Soto, l'expert de Greenpeace.

No obstant això, el risc és permanent. El 55% de la superfície d'Espanya està coberta de masses forestals. El 66,5% de les seves muntanyes són de titularitat privada i hi ha 27 milions i mig de parcel les. S'han produït un despoblament rural i un creixement urbà dispers, que ultrapassa els límits de la ciutat tradicional, i això tenen conseqüències negatives, segons l'informe Evolució dels incendis forestals a Espanya, l'Institut de Treball, Ambient i Salut de Comissions Obreres. La població rural ha viscut per i per a la muntanya, obtenint recursos amb què complementar la seva vida. Aquesta relació permetia que la població rural fos la més interessada en la salvaguarda d'aquest patrimoni, però "això s'ha perdut i la muntanya se sent com una cosa aliena", segons l'informe.



Independentment de les raons de fons, la criminal associació de vents i agost, els tres trenta de la canícula-vents de més de 30 quilòmetres per hora, temperatura superior als 30 graus i humitat inferior al 30% - van encendre les fogueres. No sempre conflueixen aquests tres factors a la vegada: en aquestes últimes setmanes, al contrari, han coincidit i els riscos, per tant, han estat significativament superiors als normals per aquestes dates, segons fonts de Protecció Civil. Els riscos són menors a Galícia, on les flames calcinat 95.000 hectàrees de fa dos anys, però enguany es beneficia de les abundants pluges.



La situació a principis d'estiu justificava l'alarmisme, ja que el cicló Klaus havia deixat a Galícia més de 1.200.000 metres cúbics de mala herba i troncs, dels quals 700.000 encara no han estat netejats, amb el consegüent risc de propagació ràpida de les flames en cas de foc. Però les precipitacions del 22 de juliol van ser tan intenses que van impedir els incendis, encara que, la fusta escampades pel cicló, la biomassa forestal, constitueix un reguitzell de "llumins a punt de ser enceses", segons va avisar l'alcalde de Vilardevós (Ourense) a principis de juliol. La Conselleria de Medi Rural del nou govern del Partit Popular assegura que el 95% de les forests de gestió pública ja han estat desbrossat. El problema és que només un terç de la superfície forestal està en mans de l'Administració, per la qual cosa queden més de 700.000 metres cúbics de boscos envaïts de mala herba i troncs caiguts.

També a Andalusia, els incendis de la província d'Almeria van provocar l'alarma. Fins llavors, la superfície calcinada estava per sota de la mitjana de l'última dècada, però ara la duplica. El nombre d'incendis va disminuir un 8,83% respecte a l'última dècada, però no la superfície afectada: un total de 10.573,8 hectàrees, front a les 5.266,8 de la mitjana del període comprès entre 1999 i 2008. I malgrat les inversions en prevenció de la Junta d'Andalusia, algunes organitzacions agríarias consideren que la manca de neteja de la muntanya i l'abandonament de l'activitat agrícola faciliten els incendis.



La situació a Catalunya és lluny de solucionar-se. Després de mantenir a ratlla els incendis el 2008; ara afronta agost amb 9.000 hectàrees abrasives en el que va d'any i un mapa d'alerta que pinta de vermell un foc que va des dels Pirineus al delta de l'Ebre Els incendis se succeeixen i Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida han viscut l'embat de les flames, encoratjades per les extremes condicions climatològiques.

Els 15 incendis soferts per la Comunitat Valenciana des del 22 del juliol han arrasat més de 1.587 hectàrees, que se sumen a les 1.006 hectàrees ja cremades durant aquest any 2009. Una superfície no massa extensa respecte a les catàstrofes dels anys noranta i sense les nefastes conseqüències de l'incendi de Xert (2001), però que supera àmpliament el balanç de l'any passat, en què els 335 incendis forestals declarats es van saldar amb 742 hectàrees destruïdes.



Però les previsions meteorològiques per als propers dies anuncien més onades de calor, menys humitat i ràfegues de vent sec. Per tant, "Arribaran més incendis i el vent tornarà a bufar", adverteix un bomber d'Horta Sant Joan. La confiança és que ho faça sense el mortífer alè que ha provocat la commoció de juliol, durant el període més tràgic d'un estiu encara perillós.


L'alerta, el nivell màxim d'alerta, davant el risc de nous incendis forestals contiuava aquest primer diumenge d'agost.
===================================================


També podeu consultar un interessant estudi d'Emili Obiol i José Quereda sobre les causes dels incendis a les comarques de Castelló: Incendios forestales y clima en la provincia de Castellón (1985).
................................................................................................................


Castelló, peligro de incendios
WWF-Adena critica la mala gestión de los bosques y la falta de inversión en prevención de fuegos

SERGI PITARCH, Levante de Castelló (11.08.2009)

En pocas ocasiones un problema y su solución habrán suscitado tanta unanimidad como es la gestión de los bosques castellonenses. Ingenieros de Montes, alcaldes, agentes forestales y ahora ecologistas. Todos coinciden en que los montes de la provincia están pésimamente gestionados y suponen un peligro, ya que aumentan el riesgo de incendios y multiplican su gravedad. El remedio, más inversión.

Según concluye el Incendiómetro anual de la ONG internacional WWF-Adena, la gran asignatura pendiente de los bosques de la Comunitat, y muy especialmente de los de Castelló, es su gestión para prevenir incendios. Los técnicos de la organización ecologista reconocen, como ya lo hiciera el propio Colegio de Ingenieros de Montes, que los medios de extinción contra incendios son suficientes por lo que recomiendan invertir ahora en prevención. Y eso, es la gestión forestal.

Un ejemplo de este problema, según revela el informe, es que sólo el 1,57% de los bosques de la Comunitat, también de la provincia, están ordenados, cuando la media nacional es del 13%. Eso significa que la mayoría del monte público, el privado suele tener una mejor conservación, está en situación de abandono. Esta cifra corrobora las denuncias de los alcaldes de los municipios de interior que vienen exigiendo ayudas para limpiar los bosques de matojos y maleza. Es más, según un informe de la Universidad Politécnica de Valencia que publicó Levante de Castelló "en los últimos 12 años la masa arbórea de la provincia ha aumentado un 83%", y eso, en caso de incendio, es mucho combustible.



El informe de WWF-Adena también critica la impunidad de la que gozan los autores de los incendios. "Necesitamos que cambie esa sensación de impunidad. La administración judicial ha de trabajar muy concienzudamente en la identificación de causas y causantes", explica una de las técnicos de la organización ecologista que ha participado en el informe. En concreto, en la provincia sólo en el 14% de los incendios se ha identificado a los causantes, de los que poco más del 21% acaban detenidos.

Preocupación
Uno de los puntos donde más énfasis ha puesto el informe y que pone en la picota a Castelló es la gran superficie de interfaz urbano-forestal. Este tipo de paisaje no es otra cosa que las urbanizaciones en medio del monte mezcladas entre la vegetación. Los ecologistas aseguran que este modelo es muy insostenible y que provoca más incendios. Un ejemplo muy cercano fue el último fuego que afectó a varias zonas de bosque con chalés en Castelló de La Plana y Onda. Proponen que en el futuro se evite este modelo.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes