El 1918, una pandèmia de grip va matar entre el 2 i el 5 per cent de la població mundial. Una tragèdia només comparable amb la pesta negra medieval.
"La grip és malaltia de totes les edats, patint així tant la nena com l'anciana més decrèpita". Així s'explicava el Dr.W.Coroleu en un article del 22 d'octubre de 1918 titulat "La Grippe i la higiene" (sí, llavors escrivien grip amb dos "p"). I, certament, la grip va atacar a totes les edats, aquell any: la pandèmia va acabar amb la vida de més de 20 milions de persones al món.
D'aquesta tragèdia, la data que quedarà en la memòria històrica dels catalans serà el 21 d'octubre: en un sol dia van morir 370 persones a Barcelona.
En aquella època no existien encara els antibiòtics. Quan la pandèmia, que s'havia originat a Kansas (EUA), va assolar Europa, molts van morir ràpidament i altres tants van morir als pocs dies a causa d'infeccions diverses.
La Vanguardia va cobrir amb detall la tragèdia, cosa que no va passar en altres països també afectats. Eren temps de la Primera Guerra Mundial i els països bel ligerants van optar per ocultar les seves baixes per grip, sobretot les de les seves tropes, per no donar així informació sensible a l'enemic. Espanya no participava a la guerra, per això no és estrany que, durant 1918, La Vanguardia parlés en més de 360 ocasions dels efectes de la malaltia. Com tampoc resulta estrany que la pandèmia sigui avui en dia coneguda com 'La grip espanyola', ja que semblava que només nosaltres parléssim d'ella.
"La prevenció de la grippe és encara un problema en higiene pública" - va escriure el metge i assagista Coroleu - "D'aquí que hagi de combatre indirectament amb l'aïllament dels malalts (...) Així s'hauran de posar en contacte amb el malalt i es rentaran les mans amb freqüència amb solució desinfectant ". En el seu article, Coroleu atribuïa l'origen de la malaltia al bacil de Pfeiffer, però anys més tard es descobriria que això no era cert, que el bacil era una conseqüència de la grip, no una causa.
A Vila-real, segons Pasqual Patuel (L'epidèmia de grip de 1918. "Cadafal", setembre 1981) d'agost a novembre perderen la vida per la grip comuna, espanyola o "cucaracha", un total de 102 persones (d'un total de més de 16.000 habitants comptant el llogaret de Les Alqueries on, precisament, va començar l'epidèmia). A Betxí, una població d'uns 2.000 habitants al 1918, segons l'estudi de Ferran Nebot (La cucaratxa de 1918-19 a Betxí. Mortalitat i epidèmies a principis del segle XX dins els premis "V Vila de Betxí", 2005) van morir, d'agost del 1918 a l'abril del 1919, per grip un total de 33 persones. A d'altres ciutats de La Plana Baixa, com ara Suera, la grip atacà a major virulència. Sobre la cucaratxa en terres valencianes, podeu consultar l'obra de Josep Lluís Barona Vilar: Salud, enfermedad y muerte. La sociedad valenciana entre 1833 y 1939 (Diputació de València; Institució Alfons El Magnànim, 2002).
LA GRIP NOVA O GRIP PORCINA
Què és la grip porcina?
La Grip porcina és una malaltia respiratòria dels porcs, que en general no es propaga als humans. Aquesta causada pel virus A (N1H1). Des de fa anys (1988) s'han donat casos aïllats de contagi d'animal a humans i entre humans, sobretot cuidadors.
Hi ha casos en humans?
Actualment (abril 2009) s'han detectat a Mèxic, San Diego i Califòrnia, casos entre humans amb diferent gravetat. S'havien reportat casos des del 2007 i tots ells amb brots controlats.
Com es transmet?
El virus de la grip porcina es transmet de la mateixa manera que el virus de la grip comuna, per via respiratòria al tossir o esternudar o al tocar una superfície infectada i portar les mans al nas o la boca. No hi ha contagi per via digestiva al menjar productes del porc.
Com la puc prevenir?
No s'han de prendre mesures especials, simplement mantenir bons hàbits higiènics: tapar la boca amb un mocador sol ús de paper al tossir o esternudar, rentar freqüentment les mans amb aigua i sabó, no compartir coberts ni gots. Si viatja a zones de risc ha d'extremar aquestes mesures i evitar anar a centres amb aglomeracions de persones. Al seu retorn si presenta febre i símptomes gripals en els següents 7 dies, d'acudir al servei d'urgències d'un hospital de referència i informar de l'antecedent del viatge.
Quins símptomes produeix?
Produeix els mateixos símptomes que una grip comuna, Febre superior a 38 º C, malestar general, tos, mal de coll, augment de la secreció nasal i pot produir també diarrea. El diagnòstic s'ha de fer per laboratori en un hospital de referència.
Em protegeix la vacuna de la grip comú?
Tot i que en la vacuna de la grip comú, es vacuna contra el virus A (N1H1), aquesta no confereix protecció directa en tractar-se d'un virus mutat. Es Aconsella la vacunació estacional i en cas de viatjar a una zona de pandèmia si s'ha de vacunar per l'efecte de protecció creuada.
Existeix tractament?
El tractament és purament simptomàtic igual que a la grip comú. Existeixen uns antivirals, però aquests han de ser indicats únicament pel metge i en casos confirmats o molt greus. No ha de ser utilitzat com a prevenció.
Haig d'estar preocupat?
De moment no estem en zona de risc ni hi ha un risc imminent de pandèmia. S'ha de fa vida normal i mantenir-se expectant davant les possibles notícies contrastades sense alarmar-se.
...................................................................................................
L'OMS decreta el nivell de pandèmia per a la nova grip
• L'últim saldo de l'organització eleva a més de 27.700 els casos confirmats a tot el món
AFP. ESTOCOLM 11/06/2009
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elevat el nivell d'alerta sobre la nova grip al nivell màxim, en una escala de 6, cosa que representa la declaració de pandèmia, segons ha anunciat en una conferència de premsa la directora general de l'OMS, Margaret Chan, a Ginebra.
Chan ha precisat que es tracta d'una pandèmia moderada. "Pandèmia significa extensió [del virus]. Però un superior nivell d'alerta pandèmic no significa necessàriament que anem a veure un virus més perillós o que molta gent hagi de caure greument malalta", ha aclarit.
L'OMS havia convocat per avui el seu comitè d'emergència perquè debatessin per teleconferència la conveniència d'augmentar el nivell d'alerta del virus. L'últim balanç de l'organització ha confirmat 27.737 casos en 74 països.
Preparar el món
La directora general de l'OMS, Margaret Chan, ha consultat "amb els ministres dels 7 o 8 països més afectats" pel virus. Espanya, amb 400 casos, figura en aquesta llista, després dels EUA, que supera els 13.000; Mèxic, amb prop de 6.000; el Canadà, amb més de 2.000, i Austràlia, que ja ha superat el miler de casos. El Japó, el Regne Unit i Xile són altres dels països amb més afectats.
L'OMS ja havia reconegut els últims dies que la declaració d'una pandèmia era imminent i que si no ho ha fet encara és perquè està preparant el món perquè s'entengui aquest pas correctament.
El director general adjunt de l'OMS, Keiji Fukuda, ha assegurat que "el virus se segueix estenent pel món, i la seva activitat s'està incrementant en diferents països". "Estem cada vegada més a prop d'una situació pandèmica, però l'OMS està treballant intensament per preparar els països, la gent", ha afegit.
Ministra de Salut
La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, ha llençat un missatge tranquil·litzador després que l'OMS elevés el nivell d'alerta fins al nivell 6. Segons Jiménez, el canvi de fase no suposa "canvis en la vida quotidiana" i tampoc vol dir que la malaltia sigui més greu perquè la seva evolució "segueix sent favorable".
Segons la ministra, la diferència entre el nivell anterior i l'actual és l'extensió de la malaltia que es contagia "molt ràpidament". A partir d'ara, el ministeri se centrarà en "la contenció" i no en la "detecció".
La ministra ha explicat que en aquests moments hi ha una comissió d'experts que treballa per delimitar els grups de risc que caldria vacunar i ha recordat que existeixen dosis suficients d'antivirals.
==============================================
