1. La globalització i l’espai urbà
A través de la globalització, la urbanització ha deixat de ser una simple concentració de població per convertir-se en un procés de transformació cultural, política i econòmica. En l’organització actual del territori les desigualtats internes hi són abundants: barris rics i barris pobres, ciutats ben o mal connectades en les xarxes mundials, etc. L’organització actual del territori també resulta insostenible.
A través de la globalització, la urbanització ha deixat de ser una simple concentració de població per convertir-se en un procés de transformació cultural, política i econòmica. En l’organització actual del territori les desigualtats internes hi són abundants: barris rics i barris pobres, ciutats ben o mal connectades en les xarxes mundials, etc. L’organització actual del territori també resulta insostenible.
2. Desigualtats territorials i socials
La globalització afavoreix unes ciutats per damunt d’unes altres i, dins d’una mateixa ciutat, unes zones més que d’altres i això crea desigualtats socials i territorials. Les persones més riques viuen a zones determinades del centre o dels afores (urbanitzacions privilegiades), mentre el centre de les ciutats també ha experimentats canvis amb la recuperació del casc històric, la transformació d’alguns edificis antics en bancs o en hotels i, fins i tot, la degradació progressiva d’alguns edificis per manca de manteniment que, aleshores, solen llogar a estudiants, immigrants o d’altra gent amb escàs poder adquisitiu.
3. La ciutat difusa
El creixement de la ciutat ha difuminat els límits entre el que és rural i el que és urbà i, a més, ha format conurbacions amb les ciutats dels voltants, tot conformant una gran àrea metropolitana. Les actuacions al territori de la ciutat difusa s’organitzen en funció de les necessitats de la metròpoli que difícilment podrien situar-se dintre de la ciutat: urbanitzacions, polígons industrials, instal•lacions esportives, etc. Es tracta d’una mena de difusió de les funcions i activitats tradicionals de la ciutat que ara es desenvolupen en un territori més extens. Per això es parla de ciutat difusa. El creixement de la ciutat difusa és causat bàsicament per l’alt preu del sòl de la gran ciutat. Aquest creixement ha estat possible, en gran part, gràcies al desenvolupament del transport privat i a l’augment de les infraestructures viàries, que faciliten l’apropament de certes àrees rurals a la ciutat. Si no es duu a terme una planificació urbanística adequada, les repercussions del model de creixement de la ciutat difusa poden ser molt negatives per aquestes raons: consum molt alt del sòl, increment dels serveis, mobilitat constant i desenvolupament d’un model social més individualista.
4. Els nous espais de les àrees metropolitanes
La ciutat difusa ha organitzat una redistribució de l’espai. Així, les activitats industrials s’han vist allunyades de la ciutat. L’aparició de noves activitats econòmiques ha creat nous usos del sòl destinats a la instal·lació de parcs tecnològics i grans zones comercials. Les grans ciutats continuen rebent moltes inversions i han reforçat el seu paper d’enllaç entre l’economia mundial i l’economia nacional, ja que són el lloc elegit per les multinacionals per instal·lar els seus centres de decisió i d’imatge. Aquesta situació comporta canvis en l’ús de la ciutat central, que va orientant-se a serveis més especialitzats per a empreses i activitats relacionades amb la cultura, el turisme, etc. Als parcs tecnològics es concentren empreses pertanyents als sectors amb més capacitat per a innovar en el camp de la microelectrònica, la informàtica i les telecomunicacions, tot treballant en estreta col·laboració amb centres d’investigació i universitats. Per una altra banda, els centres comercials es defineixen per ser espais tancats, controlats pel que fa a les condicions físiques (com ara la temperatura, la humitat, la llum, etc.) i per ser espais segurs, normalment amb servei de vigilància propi.
5. Els problemes ambientals
Quan es creen espais urbans s’altera el paisatge natural i es construeix un paisatge humanitzat, és a dir, adaptat a l’ésser humà i on la vida, per tant, és més còmoda degut, per exemple, al control de la l’oratge i la temperatura, la disposició d’aigua i energia des de la llar, etc. De tota manera, aquestos aspectes propis del paisatge natural són modificats produint desforestació, manca d’espais verds, contaminació deguda a les aigües residuals, fums, contaminació acústica, acumulació de residus sòlids, etc. Als països subdesenvolupats, els residus es concentren en abocadors incontrolats que atrauen animals rosegadors transmissors de malalties, a banda de mals olors i contaminació mediambiental.
================================================
