26 de març 2009

12. La globalització: cap a un sistema mundial (3 eso)


1. Un sistema mundial
Actualment predomina una economia global, capitalista i de mercat, que implica una xarxa d’intercanvi de mercaderies, d’informació i de capitals que afecta el món sencer. La globalització és un fenomen econòmic, social, cultural i polític. La globalització econòmica funciona al voltant de tres centres de poder: els Estats Units, la Unió Europea i el Japó. Uns altres centres econòmics i polítics importants són la Xina, l’Índia, el Brasil i Austràlia.

View more presentations from jose.marti.



2. La globalització pel que fa a la manera de viure

L’ economia global i la publicitat faciliten que tots comprem els mateixos productes i tinguem hàbits d’alimentació cada vegada més semblants. A més, el món de la ciència i de la cultura s’han globalitzat, i els descobriments tecnològics, els llibres, la música, les pel•lícules, les competicions esportives –per exemple el Mundial de Futbol de Sudàfrica-... arriben a quasi tots els llocs del planeta. Però la globalització té alguns riscos, com ara l’amenaça del terrorisme global, el perill de la ràpida expansió de les malalties per la rapidesa dels mitjans de transport, el contagi de la sida... encara que, al mateix temps, la globalització també pot ser positiva si, per exemple, es faciliten medicaments als països més pobres (ara mateix, la mortalitat general està retrocedint als països subdesenvolupats, encara que perduren altes taxes de mortalitat infantil).




3. Tecnologia, comunicació i globalització

El creixement econòmic recent ha estat possible gràcies al desenvolupament de la investigació científica i a les seues aplicacions. Els governs i les grans empreses dediquen molts diners a finançar instal•lacions i equipaments d’investigació molt cars. Quan una empresa fa una innovació, la patenta i tots aquells que volen utilitzar la nova tècnica han de pagar per poder-los aplicar. Les patents són una bona font d’ingressos. Els països més desenvolupats destinen al voltant del 3% del PIB a la investigació tecnològica. Els progressos en el camp de l’electrònica han convertit els ordinadors i la informàtica en els factors més importants de desenvolupament, tot possibilitant la creació de les autopistes de la informació on la xarxa més utilitzada és Internet. Actualment, la televisió és el mitjà d’informació i d’entreteniment principal i, per tant, qualsevol esdeveniment que passa al món, el podem “contemplar” des de casa. A més, la televisió per satèl•lit permet veure programes de molts països.


4. Globalització i desigualtat
Els indicadors del desenvolupament són el PIB, l’IDH, el consum de calories, la LPH, l’esperança de vida i l’accés a l’educació que ens permeten detectar un desigual accés a la riquesa al món. L’economia global ha generat l’existència de grans desigualtats entre unes regions i unes altres. Els Estats Units, el Japó i una bona part dels països de la Unió Europea dominen l’economia mundial. Altres regions, en canvi, viuen en condicions de misèria. La globalització ha augmentat les desigualtats entre els països, sobretot pel que fa a renda per càpita, esperança de vida, accés a l’educació, a l’alimentació i, en definitiva, amb un desigual accés al benestar en general. Més de 850 milions de persones passen fam al món. Aquesta quantitat augmenta uns quatre milions cada any, especialment al continent africà. Entre les causes naturals hi ha les sequeres, les inundacions, les gelades i les plagues. Tot i això, les causes humanes influeixen cada vegada més: guerres, decisions polítiques i econòmiques, etc.




5. Causes de la desigualtat en un món globalitzat

Vivim a un món de grans desequilibris demogràfics, ja que la natalitat continua sent alta al països pobres, mentre a la resta del món disminueix i, aleshores, trobem una nombrosa població jove sense faena, ni perspectives de futur que es veu forçada a emigrar als països rics. Una bona part dels països pobres van ser antigues colònies dominades per potències europees. Quan aquestes colònies van aconseguir la independència (a mitjans del segle XX), disposaven d’escassos mitjans materials i amb una població poc preparada. Els nous països han continuat sota el domini econòmic de les seues antigues metròpolis, que continuen explotant els seus recursos naturals, ocupen a una part de la mà d’obra a les seues mines i plantacions i interfereixen en els seus assumptes polítics. El comerç desigual fa endeutar els països pobres, que per a créixer necessiten construir infraestructures, crear serveis i comprar maquinària i patents. Per a poder disposar de capital, els països pobres demanen crèdits als països rics a canvi de pagar uns interessos mentre no es torna el deute. Sovint els països pobres no poden ni tan sols pagar els interessos, i el deute extern es va acumulant fins que arriba a ofegar l’economia del país. La humanitat és conscient de la desigualtat que hi ha entre el món ric i el pobre. Diferents sectors polítics i organitzacions proposen mesures per superar la pobresa: condonar o anul•lar el deute extern dels estats més pobres, dedicar el 0,7% de la Renda Nacional Bruta dels països rics per ajudar-los a desenvolupar-se i, per últim, establir un comerç just.
............................................................................................

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes