21 de març 2009

11. El segle del Barroc



Es coneix amb el nom de Barroc un període de la història cultural d’Occident que va abraçar des de 1600 fins a la meitat del segle XVIII.

El barroc va ser una conseqüència de la lluita religiosa que va tindre lloc a Europa a causa de la Reforma protestant i la Contrareforma catòlica. L’enfrontament religiós va provocar un canvi de mentalitat que va afectar tots els aspectes de la cultura, de l’art i de la societat.

El barroc significà el triomf dels sentiments exaltats. La serenitat i la fe en l’ésser humà que havien caracteritzat el Renaixement van ser substituïdes per una visió de la vida més mística, molt influïda per la religió, i menys optimista.




La cultura barroca

El barroc va ser un període en què van florir totes les branques de la cultura.

En filosofia es van desenvolupar el racionalisme, amb Descartes com a representant principal, i l’empirisme, corrent en què destacaren Bacon i Hume.

La literatura va viure un dels moments de major esplendor, amb figures com Shakespeare i Milton a Anglaterra, Molière i Racine a França, mentre Calderón de la Barca, Quevedo i Cervantes són els màxims representants de la Literatura al Segle d'Or de la cultura castellana.

La música experimentà un desenvolupament espectacular. Va nàixer un nou estil en què destacaren Monteverdi, Bach, Händel, Vivaldi, etc.


La revolució científica

L’esperit racional, que els humanistes van fer triomfar al segle XVI, va ser la base sobre la qual es van donar els avanços científics del segle XVII.

A la segona meitat del segle XVII, les institucions públiques van promoure les investigacions i gràcies a això el desenvolupament científic es va accelerar.

La monarquia anglesa va fundar la Royal Society i inaugurà l’observatori de Greenwich. Així mateix, la monarquia francesa creà l’Acadèmia de les Ciències.

Els nous mètodes d’investigació van conduir a grans progressos en les ciències i a nombrosos descobriments: Neper va inventar els logaritmes; Harvey va demostrar la circulació de la sang; Pascal va aconseguir grans avanços en geometria, Halley en astronomia i Boyle en química. Tanmateix, els tres científics més importants del segle XVII van ser Galileu, Kepler i Newton.

Galileu va confirmar les teories de Copèrnic, ja que va demostrar l’exactitud científica de l’heliocentrisme, encara que l’església catòlica el va obligar a renegar dels seus descobriments. També va aconseguir avanços en el camp de la mecànica i va enunciar el principi d’inèrcia.

Kepler formulà les lleis que regeixen les òrbites dels planetes i va introduir el llenguatge matemàtic en l’astronomia.

Newton va sintetitzar l’obra dels anteriors i formulà la llei de gravitació universal, que explicava el moviment de tots els cossos de l’univers. També va realitzar investigacions en òptica que el van portar a formular la teoria general de la llum.



Característiques de l’art barroc

Igual que l’art renaixentista, l’art barroc es va basar en les formes clàssiques. Tanmateix, els artistes barrocs pretenien representar la realitat sense idealitzar-la i exaltar els sentiments de l’espectador.

Per assolir aquests objectius crearen obres plenes de moviment. Amb aquesta finalitat empraren línies corbes i contrastos de llum i color. A més, l’art barroc es caracteritzà per una decoració abundant.

Els temes religiosos van ser els més nombrosos, especialment als països on va triomfar la Contrareforma. Als països amb monarquies absolutes van destacar les obres amb contingut polític i d’exalçament dels reis. A les Províncies Unides i Anglaterra, on la burgesia era més influent, van predominar les escenes quotidianes i els paisatges.


L’ART DEL BARROC

L'art del Barroc s'inicià a Itàlia a finals del segle XVI i aplegà a triomfar a la resta d'Europa durant el segle XVII; es considera com l'art de la Contrarreforma i són els jesuïtes els encarregats de difondre'l.

Arquitectura.-En el Barroc, l'arquitectura domina sobre les altres arts plàstiques. Els arquitectes d'aquesta època utilitzen molt a sovint la línia corba. S'eviten les formes geomètriques del Renaixement. Les línies constructives queden amagades sota l'ornamentació que juga amb la sinuositat i els plànols quebrats o en moviment. També cal resaltar l'agitació de cornises, motlures i frontons. S'utilitzen columnes de fust entortellat que s'anomenen salomòniques i arcs de tots els estils i tendències. Les estàtiques formes de l'arquitectura renaixentista són substituïdes en el Barroc per la dinàmica de les formes constructives en les que cada element existeix en funció del tot i en les quals la llum pot assolir una importància rellevant. A Itàlia, l'artista més destacat és Gian Lorenzo Bernini (arquitecte-escultor), així com Francesco Borromini. A França, s'ha d'esmentar Le Nôtre (jardins) i Le Vau i Hardouin-Mansart (palau) que van col·laborar amb el monarca, Lluís XIV, en la construcció de Versalles.


Escultura.-L'escultura barroca té la seua característica principal en la representació del moviment; preocupació aquesta en la que hi participen tots els escultors d'Europa. A Espanya, el Barroc destaca sobre els demés països europeus per tindre unes característiques especials. El major nombre d'escultures és de tema religiós al segle XVII. La imatgineria aplegarà a ésser de pestigi universal. La seua característica principal és la policromia, utilitzant la tècnica de l'estofat (per pintar les imatges escultòriques de fusta amb pintura sobre l'or o "pa d'or", fent-la daurada i policromada) i aconseguint efectes meravellosos. Hem de distingir dues tendències o escoles:
Castellana.- Caracteritzada pel dramatisme (Gregorio Fernández) o Hernández).
Andalusa.- Caracteritzada per la seua bellesa, respecte i fervor religiós (J.Martínez, Alonso Cano i Pedro de Mena).


Pintura.-
A finals del segle XVI la pintura estava en decadència, ja que els pintors es limitaven a imitar les obres i l'estil dels grans pintors del Renaixement i era necessària una revolució pictòrica per reaccionar contra el Manierisme sense vida que es practicava. Aquesta reacció es produeix a l'aplicar les noves idees que porta el Barroc, introduïnt el realisme i la llum com a elements fonamentals de l'art pictòric.

Els models són buscats en la Natura i es representen sense idealitzar-los. Pel contrari, el Realisme fa que es dibuixen i pinten les coses amb totes les imperfeccions que tenen. La pintura del cos nuu quedà prohibida en les representacions religioses, però apareix en composicions al.legòriques o mitològiques.

Al mateix temps, s'enriqueix la iconografia amb la difussió de temes especialment rebutjats pels protestants: la Immaculada o els referents a l'Eucaristia.

Els pintors més importants són: Caravaggio (Itàlia), Rubens i els germans Van Dyck (Flandes), Rembrandt (Holanda) o els espanyols Velàzquez, Murillo, Ribera i Zurbarán.



Per una altra banda, a l'incorporar-se els efectes de llum o contrallum (tenebrisme), el color acaba dominant sobre la línia i apareix la perspectiva aèria, la profunditat i el escorzo (tècnica il.lusionista utilitzada en pintura i escultura per donar sensació de volum i tridimensionalitat). Les composicions són harmòniques perquè tots els elements estan subordinats entre sí.



....................................................................................................................................

La família de Felip IV o Les Menines


Retrat de la infanta Margarida, filla de Felip IV (1605-1665), envoltada del seu servei o "família" en una sala de l'Alcàsser de Madrid.
El quadre més famós de Velázquez amaga una complexa composició construïda a partir d'una admirable habilitat per a l'ús de la perspectiva, de la plasmació de la llum i de la representació de l'atmosfera.
Les interpretacions sobre el tema i la plasmació del mateix han estat múltiples. Les més nombroses subratllen la reivindicació de la noblesa de la pintura enfront de les pràctiques artesanals. Velázquez s'autoretrata pintant el mateix quadre a l'esquerra del llenç, afirmant així la supremacia del art de la pintura. La infanta Margarida (1651-1673), vestida de blanc, apareix envoltada al centre de la composició per les seues dames de companya, les "Menines" Maria Agustina de Sarmiento i Isabel de Velasco, dos bufons de la cort, Maria Bàrbola i Nicolasito Pertusato, i un gos mastí. Darrere d'ella, apareixen conversant un guardadames, la propietària Marcela d'Ulloa, i, a la porta, l'aposentador José Nieto.
Els reis, Felip IV i Mariana d'Àustria (1634-1696), es reflecteixen en el mirall del fons, donant lloc a un joc espacial d'extraordinària complexitat.
.....................................................................................................................................



=================================================

Demografia de La Plana Baixa

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

ECO-2BAH

Slideshare Economia

ECO-1BAH

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes