Els directors d’institut d’arreu del País València, pronostiquen un suspens massiu en Educació per a la Ciutadania ja que el govern autonòmic de Francisco Camps, amb el Conseller Alejandro Font de Mora al capdavant, obliguen que l’assignatura s’impartesca en anglès, és a dir, amb dos professors dins de l’aula: l’expert (d’Història o Filosofia) i el traductor (d’Anglés). De seguida, a tothom li va vindre a la memòria l’esquetx dels humoristes Tip i Coll amb el pitxer d’aigua, malgrat fer-lo en francés (als seixanta i setanta, a penes s’impartia l’anglés).
L’Assemblea de Directors d’Institut d’Ensenyament Secundari ha fet balanç, a primeries d’octubre de 2008 (ANY JAUME I, creador polític i legislatiu del Regne de València), de com s’està impartint Educació per a la Ciutadania al País Valencià. La casuística és infinita: des de centres on encara no havia arribat el professorat d’anglés a primeries d’octubre, altres on hi ha professorat preparat per impartir la matèria (tant del Departament de Ciències Socials, Geografia i Història com de Filosofia) però no per donar-la en anglés i, sobre tot, centres on hi ha professorat d’anglés que pot traduir l’especialista però, això sí, al preu de fer un reajustament d’horaris tot retallant classes de reforç, de repàs i d’atenció individualitzada als alumnes amb necessitats educatives especials quan no es pot arribar a tot.
El que és evident, perquè així ho compartim tots els professionals de l’ensenyament que ens guanyem el pa, dia a dia, a les aules, és l’insuficient nivell d’anglés dels alumnes de Secundària i Batxillerat –no solament els de Segon d’E.S.O.- per treure cap aprofitament acadèmic de qualsevol matèria impartida en una llengua diferent a les dues oficials, és a dir, castellà i valencià.
Per tant, si del que es tracta, veritablement, és d’augmentar el nivell d’anglés dels nostres alumnes, res millor que potenciar la incorporació avançada d’una tercera llengua –l’anglés- des dels primers cursos de Primària, com ja es fa des d’uns anys ençà però, pel que sembla, no amb els resultats esperats.
De tota manera, no us penseu que les autonomies de la resta de l’estat estan per tirar coets però, almenys, no han tingut la surrealista idea de presentar els continguts en l’idioma de lImperi Britànic i ho han fet, majoritàriament, seguint les indicacions del Ministeri d’Educació publicades al Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre:
..................................................................................................
ELS CONTINGUTS EN E.S.O. S’ORGANITZEN EN 5 BLOCS :
Bloc 1:
APROXIMACIÓ RESPECTUOSA A LA DIVERSITAT
-Entrenament en el diàleg, el debat i l’aproximació respectuosa a la diversitat personal i cultural.
Bloc 2:
RELACIONS INTERPERSONALS I PARTICIPACIÓ
-Tracta aspectes relatius a las relacions humanes, des del respecte a la dignitat personal i a la igualtat de drets individuals, el reconeixement de les diferències, el rebuig a les discriminacions i el foment de la solidaritat.
-S’ aborda la participació i representació en el centre educatiu.
Bloc 3:
DEURES I DRETS DELS CIUTADANS
-Coneixement dels principis recollits als textos internacionals.
-Identificació de situacions de violació dels drets humans.
-Actuació que correspon als tribunals ordinaris i als Tribunals Internacionals, quan es produeixen situacions de violació dels drets humans.
Bloc 4:
LES SOCIETATS DEMOCRÁTIQUES DEL SEGLE XXI
-Funcionament dels Estats democràtics, centrant-se particularment en el model polític espanyol.
-S’ analtiza el paper dels serveis públics
Bloc 5:
CIUTADANIA EN UN MÓN GLOBAL
-Aborda alguna de las característiques de la societat actual: la desigualtat en les seues diverses manifestacions, el procés de globalització i interdependència, els principals conflictes del món actual, així como el paper dels organismes internacionals en la seua prevenció i resolució.
......................................................................................................
Aquestos continguts, evidentment, són molt millorables, ja que, malgrat el seu esperit centralista postimperial, no respecten els Estatuts d’Autonomia i la idiosincràsia pròpia de cada comunitat autònoma, ignoren la oficialitat d’altres idiomes a la resta de l’Estat (el valencià/català al nostre territori) i no han vingut com a fruit del consens entre els dos partits majoritaris... cosa habitual al món de l’ensenyament des de l’aprovació de la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu) al 1990: ha plogut i molt, aigua per a tots!
Un Pacte per l’Ensenyament, com s’ha fet a França i a d’altres estats europeus on ja no hi ha debats inútils, és una urgència que clama al cel -i a la terra!- ja que l’alumnat, en primer lloc, i el professorat, per aquest ordre, són les víctimes dels desgavells educatius produïts als darrers anys.
Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, davant les interlocutòries dictades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana obligant-los a complir la Llei, en data 23 i 28 de juliol del 2008, respecte de l'Orde de 10 de juny de 2008 de la Conselleria d'Educació, ha promogut l’Education for Citizenship and Human Rights amb els següents blocs de continguts:
Potser, si teniu fills menuts, i no tan menuts, de segur que us traduiran els títols de seguida. De tota manera, del que es tracta, al capdavall, és d’assolir uns coneixements teòrics (drets individuals i col•lectius, convivència, democràcia, drets humans...) que, a cada raconet de l’aldea global, solen explicar en la seua llengua pròpia, perquè quasi tots tenen el seu propi Jaume I o fundador històric i, el que és més important, portar-los a la pràctica des del consens, sent tolerant, comprensiu amb els que tenen idees diferents o cultura diferent, dialogant, pluralista, obert al pacte... és a dir, tot el que no estan disposats a fer els polítics espanyols, sempre enrocats en la decimonònica dinàmica bipartidista, cainita, que quasi sempre porta a la imposició dels idearis polítics d’uns sobre els altres...
I precisament, ara mateix, quan la crisi econòmica fa trontollar els dos pilars o dogmes més sagrats del món occidental al segle XX.: el conservadorisme liberal i la socialdemocràcia progressista...
Evidentment, el món mai ha sigut en blanc i negre, perquè sempre ha tingut molts colors: després dels núvols, tornaran les pluges, però guaitarà de sobte el sol... i l’Arc de Sant Martí retornarà de l’atur per fer-se hegemònic sobre una democràcia pluralista, fonamentada en una societat civil culta i vertebrada, de baix cap dalt, sobre un territori sostenible on el medi ambient serà respectat sense burocràcies (ministeris, conselleries o regidories inútils) perquè l’economia productiva responsable i els serveis ètics s’imposaran sobre el finançament especulatiu i el consumisme bipartidista i alienador...
Els ciutadans del món seran educats, en primer lloc, com a protagonistes de la seua pròpia vida i existència, amb unes característiques personals i socials intransferibles però, això sí, sempre compatibles amb una mundialització cívica, perquè actuaran en nom propi, és a dir, en clau local, pensant en global (que no vol dir, necessàriament, traduint els pensaments a l’anglés). Els pares, per cert, tenen la paraula o, almenys, l’haurien de tenir i no solament cada quatre anys...
Signat.-
Unques’halliuratpersortdelmarród’impartirCitizenship
