Conselleria d’Educació
DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana. [2008/8761] D.O.C.V. nº5806 de 15 de juliol de 2008 (pàgs.71303-71547)
ANNEX
CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT
GEOGRAFIA Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials
I. Introducció
La geografia s’ocupa específicament de l’estudi de l’espai geogràfic, entés com el medi en què té lloc la vida i les activitats dels sers humans. Les condicions mediambientals que constituïxen el medi, així com la seua localització, afecten les activitats humanes, però estes, al seu torn, també són capaces de transformar estes condicions que contribuïxen a la configuració de l’espai geogràfic. Per tant, l’espai geogràfic inclouria l’espai físic, resultat de la dinàmica dels elements que componen l’ecosistema natural, i l’espai social, modificat i configurat d’acord amb els interessos de grups socials diversos.
Des d’esta perspectiva, la geografia, com a objecte de coneixement, pot aportar un rigor explicatiu a la interpretació i comprensió de l’espai geogràfic espanyol. Per a això, estudia la distribució i localització de diversos elements geogràfics, els factors, els processos i les interaccions que es donen en un espai, així com les seues conseqüències espacials i mediambientals.
Esta matèria considera Espanya com un espai geogràfic delimitat i configurat per l’acció humana concretada en normes, que responen a diversos interessos i projectes socials confrontats en els processos històrics.
Este territori es caracteritza per la seua diversitat interna, resultat de les dinàmiques ecogeogràfiques i dels processos sociohistòrics que han incidit en la distribució d’elements demogràfics, la localització de les activitats humanes i dels mitjans ecogeogràfics. Este territori és percebut de manera diferent pels individus i grups socials donant lloc a diverses actituds, sentiments i comportaments. La dita percepció espacial és també un component subjectiu de l’espai geogràfic i condiciona el coneixement d’este.
Espanya, com a territori, és un espai complex que, com a objecte d’aprenentatge, implica unes dificultats específiques. Per a resoldre estes dificultats és necessari aprofitar els aprenentatges realitzats en l’etapa anterior, tant els mecanismes d’anàlisi de l’espai geogràfic recolzats en un bagatge conceptual, com l’aprenentatge d’una metodologia, d’unes estratègies d’aprenentatge i d’unes actituds positives davant del coneixement geogràfic. Tot això permetrà ara assolir un nou nivell d’abstracció, conceptualització i generalització. En este sentit, resulta pertinent la connexió amb la matèria d’història, que pot proporcionar un suport per al coneixement dels processos històrics que subjauen en la configuració de l’espai geogràfic espanyol actual.
La comprensió i l’explicació de l’espai territorial espanyol actual implica, necessàriament, una anàlisi que l’integre en una realitat geogràfica més àmplia de la qual Espanya forma part. En concret, és imprescindible referir-se a l’espai europeu a què física i socialment pertany. Una pertinença, esta última, més estreta si és possible des de la seua integració en la Unió Europea, sense oblidar altres regions com ara l’espai iberoamericà i l’àmbit mediterrani amb els quals hi ha també estretes relacions de tipus cultural i històric.
Les aportacions d’esta matèria en el Batxillerat permetran l’alumnat contextualitzar l’anàlisi dels territoris en diverses escales, reconéixer els diferents factors que configuren l’organització espacial i les estructures socials i econòmiques que vertebren l’ordenació de l’espai geogràfic, així com el paper de les decisions polítiques en l’articulació i funcionament del territori. Els estudiants també hauran de ser capaços de comprendre la importància de l’acció social i de les seues conseqüències mediambientals. Tot això es realitzarà des d’actituds i valors entre els que figuren de manera destacada la sensibilitat i la responsabilitat cap al medi i la solidaritat davant dels problemes d’un sistema territorial cada dia més interdependent i global.
Els continguts se seleccionen en funció de determinades categories rellevants en coherència amb els plantejaments anteriors.
II. Objectius generals
-El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir al fet que l’alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Conéixer i comprendre la diversitat i pluralitat de l’espai geogràfic espanyol, caracteritzat pels grans contrastos i la complexitat territorial derivats dels distints factors naturals, històrics i d’organització espacial que han anat modelant la societat, la cultura i el territori de forma interdependent.
2. Comprendre i explicar en les seues coordenades temporals i espacials els distints projectes socials, que donen lloc a diferents processos d’ordenació territorial, utilitzant conceptes, procediments i destreses específicament geogràfics per a explicar l’espai com una realitat dinàmica, diversa i complexa, en la que intervenen múltiples factors.
3. Comprendre i valorar la importància del sentiment i del comportament territorial del ser humà, amb relació en particular, al territori espanyol, forjat al llarg d’un procés històric i que es concreta en uns límits o fronteres que definixen estratègies i interessos de grups socials.
4. Utilitzar els procediments específics del coneixement geogràfic per a explicar una situació territorial, valorant la funció del medi natural, dels recursos naturals i localització de les activitats productives en la configuració de l’espai geogràfic europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana.
5. Explicar la desigual distribució geogràfica de la població espanyola i europea, en les seues diferents categories, comprenent la seua dinàmica, estructura i projeccions futures.
6. Analitzar els distints tipus d’explotació de la naturalesa així com les activitats productives i els seus impactes territorials i mediambientals, reconeixent la interrelació entre el medi i els grups humans i percebent la condició d’estos com a agents d’actuació primordial en la configuració d’espais geogràfics diferenciats.
7. Interessar-se activament per la qualitat del medi ambient, ser conscient dels problemes derivats de certes actuacions humanes i entendre la necessitat de polítiques d’ordenació territorial i d’actuar pensant en les generacions presents i futures, sent capaç de valorar decisions que afecten la gestió sostenible dels recursos i l’ordenació del territori.
8. Caracteritzar els trets geogràfics bàsics dels països de la UE i comprendre les conseqüències espacials de la integració d’Espanya en esta desenrotllant, al mateix temps, sentiments de pertinença a àmbits espacials supranacionals amb una actitud solidària i participativa.
9. Explicar la posició d’Espanya en un món interrelacionat, en el qual coexistixen processos d’uniformització de l’economia i de desigualtat socioeconòmica.
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns al coneixement geogràfic
Este primer nucli assumix continguts de tots els altres nuclis. Es fa explícit perquè no es considere un mer apèndix o siga tractat de manera autònoma. La seua presència és imprescindible i ha d’impregnar la resta dels nuclis de continguts.
Es tracta d’emfasitzar la concepció de la geografia com una manera de coneixement que utilitza unes formes de raonar i operar. La reflexió i consciència sobre este procés d’elaboració de coneixement forma part del mateix. És necessari establir com a continguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l’alumnat construir un coneixement significatiu. Això suposa realitzar una sèrie d’accions metodològiques com ara: el plantejament i la resolució de problemes, la identificació i correcció de representacions de la realitat estereotipades, l’elaboració i verificació d’hipòtesis, l’obtenció i processament d’informació provinent de fonts diverses, l’anàlisi dels factors i la construcció d’explicacions geogràfiques coherents. Junt amb estes accions socioeconòmiques es troben les de caràcter ambiental com a resultat de la sobreexplotació o la mala utilització dels recursos, que poden ocasionar greus problemes mediambientals: sobreexplotació de la terra, contaminació de les aigües i de l’atmosfera, degradació del medi. Ara bé, per a desenrotllar estos continguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball: anàlisi de documents escrits, lectura i interpretació de mapes de diversos tipus, dades estadístiques, gràfiques i imatges formals.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
-Definició d’un problema referit a un procés geogràfic i formulació d’hipòtesis de treball.
-Anàlisi de les distintes variables ecogeogràfiques que intervenen en els sistemes d’organització territorial per a arribar a una síntesi explicativa.
-Utilització crítica de dades i elaboració d’informacions utilitzant diversos codis comunicatius: verbal, cartogràfic, gràfic i estadístic.
-Correcció en el llenguatge i utilització adequada de la terminologia específica.
-Responsabilitat en l’anàlisi i valoració de les repercussions socioeconòmiques i ambientals de l’explotació dels recursos. Producció i consum racional.
2. Espanya a Europa i en el món
Este nucli té un caràcter introductori; en este es tracta de presentar i raonar l’espai espanyol en les diferents escales espacials (des de la supranacional a la local). Este plantejament general es pot apreciar en aspectes com ara el coneixement de les homogeneïtats i heterogeneïtats, tant físiques (relleu, clima, sòls, aigües, vegetació) com humanes (població, hàbitat, activitats econòmiques, etc.), que caracteritzen eixe espai i de la percepció que es té dels seus trets comuns i de diversitat.
La dita percepció, que condiciona els comportaments territorials dels individus, així com les seues actituds i valors cap als altres, s’elabora a partir de l’ús que es fa de l’espai, així com de les seues concepcions culturals i històriques.
El territori espanyol és el resultat del procés històric i es definix i limita per mitjà de les seues fronteres exteriors. En una altra escala d’anàlisi, el territori espanyol s’organitza internament en comunitats autònomes per mitjà d’un ordenament politicoadministratiu, com a conseqüència d’un procés històric més recent i encara inconclús. Este procés històric i els seus resultats en l’organització territorial pot ser percebut i valorat per individus i grups socials de manera molt diferent.
D’altra banda, cal destacar que Espanya, en el seu desenrotllament històric, ha condicionat altres concepcions socioespacials entre les quals destaca l’espai europeu, sense oblidar l’iberoamericà i l’àmbit mediterrani, tots en procés de construcció.
Tot i ser la construcció d’Europa el projecte exterior més important d’Espanya, no cal oblidar el seu paper en una escala planetària.
Este espai mundial és la conseqüència de la interacció de les estructures de poder i els sistemes territorials resultants. Està caracteritzat per les profundes desigualtats socioeconòmiques regionals en l’àmbit mundial que dividixen el món en països rics i pobres (amb una àmplia gradació), cosa que planteja dificultats d’integració i també conflictes d’interessos. Tot això configura les relacions geopolítiques en l’àmbit mundial, que es caracteritzen per una dinàmica de conseqüències difícils de preveure. Espanya participa en estes relacions de manera particular o formant part d’organitzacions supranacionals. En particular, Espanya exercix un paper privilegiat en les relacions amb els països iberoamericans i té forts interessos geopolítics en l’àrea mediterrània, un fet que es traduïx en la seua participació en programes de cooperació i ajuda per al desenrotllament.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
-El espai geogràfic: noció i característiques de l’espai geogràfic; elements i instruments d’informació i representació geogràfica; nocions d’anàlisi de localitzacions i distribucions espacials.
-Globalització i diversitat en el món actual: processos de mundialització i desigualtats territorials; classificacions de les àrees geoeconòmiques.
-Espanya a Europa. Estructura territorial. Contrastos físics i socioeconòmics.
Polítiques regionals i de cohesió territorial. La posició d’Espanya en la Unió Europea.
-Trets geogràfics essencials d’Espanya: situació geogràfica; contrastos i diversitat interns; posició relativa en el món i en les àrees socioeconòmiques i geopolítiques.
-L’ordenació territorial actual de l’Estat en comunitats autònomes com a resultat de processos i projectes històrics contemporanis. L’espai geogràfic de la Comunitat Valenciana.
3. Naturalesa i medi ambient a Espanya
Es pretén que els estudiants conceptualitzen el medi ecogeogràfic com el resultat de l’acció de factors interrelacionats, alguns de les quals naixen de la mateixa naturalesa, mentres que d’altres sorgixen de la societat. El medi és el producte d’esta dinàmica ecogeogràfica en què intervenen les unitats geomorfològiques, els contrastos climàtics, les aigües, els sòls i les formacions vegetals. No es tracta de la simple descripció dels esmentats factors, sinó d’explicar la relació dialèctica que s’establix entre estos: cada factor o element condiciona en major o menor mesura als altres i és, al mateix temps, condicionat per estos.
El medi geogràfic ha de ser considerat com el resultat inacabat d’esta dinàmica en què les activitats humanes influïxen en el medi físic i, al mateix temps, són influïdes per este. La diversitat de mitjans ecogeogràfics que caracteritzen el territori espanyol és la conseqüència lògica de les diferents dinàmiques existents.
En estes dinàmiques ecogeogràfiques l’acció humana pot ser decisiva, de manera que dóna lloc a processos de destrucció del medi físic que originen greus problemes mediambientals (erosió, contaminació, desertificació i desforestació) o a polítiques de tall conservacionista i ús més racional dels recursos naturals. En això, juguen un paper decisiu factors de caràcter polític, social, tècnic, econòmic, així com la percepció de la fragilitat del medi físic i la valoració que se’n faça.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
-Els elements que estructuren el medi físic: les unitats del relleu, els contrastos climàtics, les aigües, les formacions vegetals i els sòls.
-El problema de l’aigua a la Comunitat Valenciana.
-La varietat dels grans conjunts naturals espanyols: identificació dels seus elements geomorfològics, estructurals, climàtics i biogeogràfics.
-Naturalesa i recursos a Espanya: matèries primeres, fonts i recursos energètics.
Naturalesa i medi ambient: la interacció entre el medi físic i la societat, els problemes mediambientals i les polítiques espanyoles i comunitàries de protecció dels espais naturals, conservació i millora.
4. Territori i activitats econòmiques a Espanya
En este nucli es pretén que els estudiants comprenguen i expliquen la diversitat de paisatges que hi ha al territori espanyol com a conseqüència dels diferents modes d’explotació i utilització per part dels sers humans dels recursos que es troben al medi físic (agraris, miners, forestals, marins, etc.). L’heterogeneïtat del medi físic provoca la distribució desigual dels recursos en l’espai i les diverses localitzacions de les activitats econòmiques humanes.
La distribució desigual dels recursos al territori espanyol genera una distinta utilització de l’espai caracteritzat per aquella activitat que és predominant. Així, hi trobem espais en què el medi físic és utilitzat com un mitjà de producció en activitats agràries, forestals o piscícoles.
Uns altres espais són organitzats d’acord amb l’activitat industrial, a la qual no és aliena la política territorial de modernització de la indústria o els processos de reindustrialització més recents i la reconversió industrial. Finalment, els canvis profunds que ha experimentat l’economia i la societat espanyola introduïxen nous usos de l’espai geogràfic com a conseqüència de les activitats del sector terciari: algunes d’estes, com ara el comerç i el transport, exercixen un paper decisiu en la vertebració territorial; i altres, com ara el turisme i l’oci, han produït un important impacte socioeconòmic i mediambiental.
Estos canvis han donat lloc a una major diversitat interna de l’espai geogràfic espanyol i a una desigual localització de les activitats econòmiques, que explica els desequilibris territorials reflectits, per exemple, en la distribució de la riquesa, en els nivells de benestar i en la qualitat de vida.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
-Acció dels factors socioeconòmics al territori espanyol: evolució històrica, panorama actual i perspectives.
-La pluralitat dels espais rurals: transformació i diversificació de les activitats rurals i la seua plasmació en tipologies espacials diverses; les dinàmiques recents del món rural. La situació espanyola en el context de la Unió Europea.
-Els recursos marins, l’activitat pesquera i la seua reconversió i l’aqüicultura.
-Els espais industrials. Fonts d’energia i aprofitament energètic. La política territorial de modernització de la indústria i les seues conseqüències. El sector secundari espanyol en el marc europeu.
-Les activitats del sector terciari. El comerç i la xarxa de transports: la vertebració territorial. Els espais d’oci. El turisme.
-El sector primari, la indústria, i el sector terciari a la Comunitat Valenciana. Les repercussions socioeconòmiques i ambientals de l’explotació dels recursos. Producció i consum racional.
5. Població, sistema urbà i contrastos regionals a Espanya
En este nucli s’estudia el sistema urbà i l’actual procés de terciarització de l’economia espanyola en relació amb la distribució geogràfica de la riquesa i de la població, que ha donat lloc a una determinada ordenació del territori. Els estudiants han de ser capaços d’explicar els desequilibris espacials que es produïxen a Espanya, per mitjà de l’anàlisi dels factors que han intervingut en la seua formació. Un d’estos és la població espanyola en el comportament geodemogràfic de la qual han aparegut noves tendències com ara l’envelliment, la disminució de la fecunditat i la modificació de les direccions dels moviments migratoris, reflectides en la variació dels saldos migratoris tradicionals.
Així mateix, l’estudi de la població també ha d’incloure l’anàlisi de les estructures biodemogràfiques (per edat i sexe) i laboral (població activa i desocupada). Tot això incorporarà la perspectiva de l’evolució demogràfica a fi d’explicar les desigualtats espacials.
Un altre aspecte que s’estudia en este nucli són els processos d’urbanització que han donat lloc a un sistema de ciutats. Les mateixes ciutats s’han transformat com a conseqüència de la seua adequació a noves activitats i funcions relacionades amb el sector terciari. Per la seua banda, la dinàmica urbana es caracteritza pels processos més recents de difusió urbana com ara el desenrotllament d’àrees periurbanes i metropolitanes. Esta expansió i difusió urbana ha produït un important impacte ambiental i paisatgístic.
Finalment, cal incidir en la interrelació entre els processos d’industrialització, urbanització, dinàmica geodemogràfica i creació de la xarxa de transports i comunicacions, així com en l’anàlisi de les disparitats regionals resultants concretades en una desigualtat en la distribució de la renda, del producte interior brut i d’altres indicadors socioeconòmics.
Estes desigualtats regionals poden veure’s afectades per les conjuntures econòmiques, per polítiques d’equilibri interregional o per processos com el de la integració d’Espanya en la Unió Europea, la qual cosa planteja una redefinició de la situació regional espanyola.
Els continguts que corresponen a este nucli són:
-La població espanyola. L’estructura biodemogràfica i laboral.
-Evolució demogràfica i desigualtats espacials. La importància de la immigració. La població de la Comunitat Valenciana.
-Processos d’urbanització. Morfologia i estructura de les ciutats.
-Morfologia i estructura de les ciutats de la Comunitat Valenciana.
-Els sistemes de ciutats i les xarxes de transport. Les activitats i funcions urbanes. L’impacte ambiental.
-Les disparitats regionals i l’ordenació territorial. Les polítiques estatals per a superar els desequilibris regionals.
IV. Criteris d’avaluació.-
1. Reconéixer i aplicar els mètodes específics del coneixement geogràfic per a explicar una situació espacial, extraient, processant i interpretant la informació procedent de diversos documents i fonts.
Amb este criteri es pretén valorar el grau d’autonomia intel·lectual aconseguit, que li permetrà enfrontar-se amb èxit a noves situacions de caràcter geogràfic. Per a això, l’estudiant haurà de reconéixer les seues percepcions de la realitat, distingint les seues opinions personals d’altres opinions i dels arguments científics. En segon lloc, haurà de ser conscient de les diferents fases que comporta la reconstrucció del seu propi pensament, com ara delimitar el problema a estudiar i emetre hipòtesis de treball que guien el procés de cerca per a poder aconseguir unes conclusions provisionals, per mitjà de l’ús de diverses fonts d’informació, codificada en diversos llenguatges, i de tècniques que permeten processar la dita informació adequadament. En tercer lloc, es pretén comprovar que s’ha adquirit destresa en el maneig de distintes fonts d’informació geogràfica, entre les quals les cartogràfiques, les aportades per les tecnologies de la informació i l’observació directa o en imatges han de figurar amb especial rellevància. En conseqüència, l’estudiant haurà de saber aplicar amb rigor crític i creativitat estos procediments de manera que els adeqüe a la naturalesa del problema geogràfic analitzat i assolisca la competència comunicativa necesaria per a informar de les seues conclusions a altres persones.
2. Identificar les característiques del sistema món i els trets Essentials de la Unió Europea per a comprendre els factors que expliquen la situació d’Espanya en una àrea geoeconòmica determinada, així com les seues conseqüències.
Este criteri pretén comprovar que es comprén la globalització com un procés que té importants implicacions espacials i socials pel seu impacte en diferents esferes, com ara la integració de l’activitat econòmica mundial. Serà especialment important que este coneixement comprenga la comprensió de les repercussions de l’acció política i econòmica, no sols de la pertinença d’Espanya a la Unió Europea sinó també la seua relació amb altres àrees geoeconòmiques, de manera que capte el procés creixent d’universalització de l’espai geogràfic, afectat per problemes comuns i amb centres de decisió supranacionals.
3. Conceptualitzar Espanya com un conjunt de caràcters geogràfics plurals en el seu interior, però amb una identitat individual quan s’analitzen en una escala mundial.
A través d’este criteri podem valorar el nivell d’aprenentatge assolit per l’alumnat en la comprensió del comportament territorial i en l’explicació del fet de ser ciutadà de l’Estat espanyol. Així, en un primer nivell, el criteri es referix a la capacitat de reconéixer una descripció de paisatges heterogenis (agraris, industrials, de muntanya, urbans, litorals), que conformen l’espai geogràfic d’Espanya. En un segon nivell, a la capacitat de reconéixer la localització precisa d’eixos diversos paisatges, identificant en el mapa els llocs de distinta grandària i amb característiques diferents. En un tercer nivell, el criteri fa referènciaa la capacitat d’emetre hipòtesis sobre factors que intervenen en l’organització d’eixos paisatges. Amb este criteri no sols s’avaluen els conceptes adquirits, sinó també els procediments metodològics, la forma de construir una explicació alternativa i les actituds d’anàlisi crítica respecte a opinions quotidianes.
4. Identificar les etapes fonamentals de la construcció de la Unió Europea, conéixer les seues institucions i funcionament i valorar les conseqüències espacials de la seua política socioeconòmica interior i exterior.
Amb este criteri es pretén comprovar, en un primer nivell, que els estudiants coneixen les principals etapes que marquen la construcció de la Unió Europea i la funció de les institucions comunitàries més importants. En un segon nivell, hauran de saber definir els problemas fonamentals de tota mena que responen a diferents interessos nacionals i que han dificultat o dificulten el procés d’integració europeu.
Finalment, hauran de valorar les repercussions polítiques, socials i econòmiques de la construcció de l’espai comunitari en el context d’un món cada vegada més internacionalitzat, afectat per problemas comuns i amb centres de decisió supranacionals.
5. Explicar la diversitat de paisatges com a conseqüència de l’aprofitament i explotació econòmica dels recursos naturals en diferents medis ecogeogràfics, avaluant les principals repercussions mediambientals.
En un primer nivell, els estudiants hauran de saber identificar i localitzar els recursos del medi físic espanyol (zones pesqueres, mineres, agràries, d’oci, etc.). En un segon pas, hauran de saber relacionar els factors que intervenen en esta delimitació (pendents, tipus de sòl, humitat, temperatura, insolació, vies d’accés, etc.). Finalment, seran capaços d’explicar la interacció dinàmica d’eixos factors; per exemple, el paper de l’acció humana en el desencadenament d’un desequilibri ecològic (sobreexplotació de la fauna litoral) o bé en la gestió racional dels recursos (aqüicultura).
6. Identificar els trets de la població espanyola en l’actualitat i la seua distribució interpretant-los en vista de la dinàmica natural i migratòria, reconeixent la seua influència en l’estructura, les diferències territorials i enjudiciant les perspectives de futur.
Este criteri tracta d’avaluar els coneixements demogràfics, la destresa en el maneig i la interpretació dels distints tipus de taxes, fonts i estadístiques i les seues formes més senzilles de representació gràfica (piràmides, mapes, gràfics, etc.), així com de conceptes com a fecunditat, natalitat, mortalitat o creixement vegetatiu. S’haurà d’analitzar el creixement demogràfic de la població espanyola i projectar-lo cap al futur immediat, comprenent els valors de les taxes en el context de països amb un desenrotllament socioeconòmic semblant, especialment europeus, apreciant les conseqüències de l’envelliment i valorant el paper que la immigració té en la nostra societat.
7. Resoldre un problema geogràfic que afecte la distribució de la població i riquesa per mitjà de la utilització de diverses fonts i indicadors socioeconòmics.
Este criteri pressuposa que els estudiants han de dominar una metodologia que els permeta definir el problema amb els seus components rellevants, de manera que puguen formular hipòtesis utilitzant els conceptes precisos i verificar-los emprant les tècniques pròpies de la cartografia i l’estadística descriptiva. És possible identificar tres nivells en la resolució de problemes geogràfics. En el primer d’estos, els estudiants resoldran un problema explícitament plantejat, amb informació i dades precises per a la seua resolució (per exemple, esbrinar si la població urbana envellix menys que la del medi rural). Un segon nivell consistirà en el fet que els estudiants sàpien plantejar-se el problema disposant només d’una informació genèrica, sol·licitant nova informació. Finalment, en un tercer nivell, seran capaços d’oferir una anàlisi satisfactòria dels factors que intervenen en l’explicació de la distribució desigual de la riquesa i la població, avaluant les seues conseqüències en la vida quotidiana.
8. Identificar els principals problemes mediambientals (erosió, contaminació, sobreexplotació dels recursos naturals) en un espai concret, analitzant els factors que augmenten la inestabilitat de l’esmentat espai o afavorixen la seua estabilitat i plantejant possibles accions o solucions.
Amb este criteri es pretén comprovar si l’alumant és capaç de fer una anàlisi i una valoració del grau de conservació o destrucció del medi físic natural a partir de l’observació directa i del maneig de diverses fonts informatives. Un primer pas consistix a identificar les variables que configuren un medi ecogeogràfic. Un segon pas consistix a saber relacionar estes variables en un sistema teòric de funcionament, explicant la incidència que té l’activitat humana en la ruptura de l’equilibri ecològic. Finalment, ha de ser capaç d’aplicar els seus coneixements a l’explicació dels principals medis ecogeogràfics d’Espanya proposant possibles plans d’actuació que puguen corregir els desequilibris mediambientals o conservar i protegir aquells medis que estiguen amenaçats. La tasca inclourà el coneixement dels compromisos internacionals assolits per a la conservació i recuperació del medi i la presa de consciència sobre l’ús racional dels recursos i el respecte al medi ambient.
9. Avaluar els possibles impactes que es deriven de l’ordenació territorial de les ciutats en la vida social i en les relacions econòmiques, així com la seua vinculació amb les decisions polítiques.
Amb este criteri es pretén valorar si els estudiants són capaços de construir hipòtesis explicatives sobre el futur d’alguns sectors urbans, que poden ser els seus propis. Per a això hauran de realitzar una anàlisi de diversos documents d’informació com, per exemple, un pla general d’ordenació urbana o altres instruments de planificació semblant. En un primer pas, s’exigirà el reconeixement del pla i dels símbols i signes convencionals que expliquen el planejament projectat. En un segon grau, se sol·licitarà l’emissió d’hipòtesis sobre el possible desenrotllament d’eixe barri una vegada efectuat allò planificat. Finalment, es pot sol·licitar una alternativa raonada al planejament oficial.
D’esta manera, es desenrotllen actituds de coneixement crític davant de fets de la vida quotidiana.
10. Localitzar els distints espais industrials a partir dels centres de producció de fonts d’energia i matèries primeres i dels interessos econòmics, socials i polítics.
Amb este criteri es vol esbrinar si l’alumnat sap explicar la localització dels centres industrials a partir de l’anàlisi de factors mediambientals, socioeconòmics, i polítics, factors que són valorats de diferent manera d’acord amb el procés temporal en què s’analitze la seua articulació concreta.
En un primer nivell, els estudiants sabran distingir els diferents tipus d’indústria i la relació de la seua localització respecte a les fonts d’energia i matèries primeres. En un segon nivell, els estudiants hauran de considerar altres factors de la localització industrial com ara concentracions de població, xarxes de comunicació o política de l’Administració.
Finalment, hauran d’articular diferents models de localització en què combinen diferents escales d’anàlisi, des de la comarca a l’espai mundial, explicant l’existència de les diverses àrees industrials del territori espanyol, així com la incidència de les actuacions polítiques, en especial de la pertinença a la Unió Europea i de la conjuntura internacional. L’anàlisi més detallada pot centrar-se en algun sector o producte.
11. Planificar una eixida a l’entorn o treball de camp, preparar la documentació o el material previ necessari, plantejar qüestions o problemas sobre la zona, arreplegar informació, efectuar càlculs, dibuixar croquis, etc., i elaborar i presentar un informe utilitzant un vocabulari geogràfic correcte.
Este criteri tracta d’avaluar en quina mesura els estudiants són capaços de planificar i realitzar un treball d’indagació sobre el terreny, efectuant per a això, després de la preparació prèvia, una excursió geogràfica o treball de camp.
12. Distingir els principals contrastos territorials, tant entre comunitats autònomes com a interns en algunes d’elles, per a analitzar els desequilibris territorials existents a Espanya i conéixer les polítiques europees de desenrotllament regional.
Amb este criteri es pretén comprovar en un primer nivell que els estudiants apliquen el coneixement dels desequilibris territorials, com resultat d’un conjunt de factors de divers orde, al territori de la Comunitat Valenciana. En un segon nivell hauran de ser capaços d’aplicar-ho a altres comunitats autònomes, per a finalment comprendre problemas de compensació o descompensació territorial especialment rellevants en l’actualitat, així com les polítiques de desenrotllament regional generades en l’àmbit territorial espanyol i en el de les polítiques regionals de la Unió Europea.
13. Explicar l’organització de l’espai geogràfic com a resultat d’un procés sociohistòric, que va definint la constitució de les fronteras interiors i exteriors i la creació de sentiments de pertinença a un territori concret.
En un primer nivell, el criteri pretén comprovar si els estudiants poden identificar les fronteres provincials i de comunitats autònomes en el territori espanyol, així com la projecció del seu desenrotllament històric en el món (les fronteres idiomàtiques, el nou mercat europeu) entenent-les com a resultat d’un procés històric complex. En un segon nivell, si els estudiants saben localitzar i conceptualitzar la frontera com a línia divisòria de les organitzacions socials i territorials, reflex de processos socials en l’organització territorial i que, de vegades, s’establix per mitjà d’elements mediambientals (un riu, una cadena de muntanyes, la costa). En el tercer nivell, s’avalua la capacitat d’explicar la constitució de fronteres com a conseqüència de les estratègies dels agents socials des del poder (polític, militar, eclesiàstic, econòmic) en diferents moments de la nostra història.
