18 de set. 2007

NOU CURRÍCULUM DE CIÈNCIES SOCIALS


Currículum L.O.E. de Ciències Socials, Geografia i Història per a l'Ensenyament Secundari Obligatori
(Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.
DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana, 2007/9717)


La Geografia i la Història són dos pilars fonamentals de les Ciències socials, la qual cosa obeïx tant a la seua perspectiva generalista, sobre l’espai i el temps, respectivament, com a la seua àmplia tradició pedagògica. Acostar-se al coneixement del passat i de l’espai habitat pels sers humans és tasca totalment imprescindible per a entendre el present, base, al seu torn, de la construcció del futur. D’ací la importància
que tenen la Geografia i la Història, disciplines que contribuïxen a facilitar en les alumnes i els alumnes una comprensió organitzada del món i de la societat, però que, al mateix temps, els inicien en l’explicació de la realitat en què viuen. La Geografia i la Història oferixen una visió global del món, al mateix temps que impulsen el desenrotllament de valors que induiran els escolars a adoptar una actitud ètica i compromesa en una societat plural i solidària.
Basant-se en això, l’assimilació intel·lectual dels fets històrics i geogràfics a distintes escales es convertix en un aspecte bàsic a l’hora d’entendre la realitat que envolta l’alumnat, des de la visió més genèrica fins a la més concreta i específica. Aconseguir este encast, sense perdre el sentit de la coherència i de l’articulació, tant conceptual com interpretativa, és, sens dubte, un dels majors desafiaments de tot projecte educatiu modern i sensible. La Geografia i la Història han de respondre satisfactòriament a eixe propòsit, a fi d’oferir a les alumnes i els alumnes un encadenament lògic de les qüestions, que ajude a comprendre de quina manera els esdeveniments històrics i tot allò que succeïx en l’espai no són producte de l’atzar o de la casualitat, sinó la manifestació de la resposta oferida en cada moment per la societat, d’acord amb els seus objectius, estructures i necessitats.
L’estudi de la Història ha de proporcionar a les alumnes i els alumnes de l’Educació Secundària Obligatòria un coneixement de l’evolució de les societats humanes al llarg del temps, necessari per a comprendre el seu procés de canvi i transformació, la noció de permanència i les múltiples interrelacions dels factors que els determinen.
La Geografia servirà per a localitzar i interpretar estos processos en l’espai, entitat que estudiarà en totes les seues dimensions. Finalment, l’aproximació particular a les manifestacions artístiques serà necessària
per a significar l’esforç creatiu del ser humà a través del temps i, consegüentment, per a valorar en la seua riquesa i varietat el patrimoni cultural.
De tot això es desprén que estes disciplines servixen no sols per a l’estudi dels seus corresponents continguts propis, sinó per a transmetre una sèrie de valors que permetrà a les alumnes i els alumnes comprendre el món en què viuen. Entre ells mereixen especial atenció alguns tan fonamentals com la solidaritat, el respecte a altres cultures, la tolerància, la llibertat o la pràctica d’idees democràtiques.
Tots estos plantejaments s’expressen en els objectius de l’assignatura, la majoria dels quals integren al mateix temps les finalitats educatives pròpies de la Història, Geografia i Història de l’Art, així com d’altres Ciències socials, sobre la base de l’Educació Secundària Obligatòria com a etapa propedèutica i terminal.
Els continguts s’han exposat en tots els temes de forma oberta, perquè la pràctica de classe s’adapte a la realitat concreta de cada grup. S’han inclòs, no obstant això, tots aquells que es consideren imprescindibles en cada curs i sense els quals no s’aconseguirien adequadament els objectius de la matèria.
● Primer d’ESO es dedica, pel que fa a la Geografia, a l’estudi de la Terra i els mitjans naturals, amb especial atenció a la relació entre el ser humà i l’espai físic. L’estudi de les societats al llarg del temps se centra en la seua evolució històrica des dels seus orígens fins a l’edat antiga, amb la finalitat que l’alumna i l’alumne comprenguen la configuració de les primeres civilitzacions. En un àmbit espacial mundial i particularment europeu, s’inserix la caracterització de la història del nostre país.
● En segon d’ESO s’inclou l’estudi de les característiques i tendències de la població, en especial l’espanyola i l’europea, la seua estructura i diversitat, i es pretén valorar el significat de les diferències socials i demogràfiques en l’organització de l’espai. Al mateix temps, en este curs s’analitza l’Edat Mitjana, prestant especial atenció a la configuració plural del territori peninsular, i l’Edat Moderna, en què es dóna especial rellevància a la monarquia hispànica, la colonització d’Amèrica i a la lluita per l’hegemonia a Europa.
● En tercer d’ESO predominen els aspectes geopolítics i econòmics. La major part dels continguts s’aborden des de l’anàlisi de l’organització política i l’espai geogràfic dels grans àmbits del món, de la Unió Europea i d’Espanya, així com les transformacions i problemes d’un món interdependent i de la creixent globalització, amb important referència a les desigualtats en el desenrotllament humà. Es conclou amb l’anàlisi de l’espai geogràfic europeu i espanyol, amb especial atenció a la diversitat geogràfica d’Espanya.
● Finalment, en quart d’ESO se sintetitzen les bases històriques de la societat actual i les transformacions econòmiques, polítiques i socials produïdes des del segle XVIII fins a l’actualitat. Es fa, a més, insistència en la història contemporània espanyola, singularment en la configuració de l’estat democràtic a Espanya i en la seua pertinença a la Unió Europea.
Els criteris d’avaluació es relacionen amb els objectius i els continguts i tenen en compte el desenrotllament mental de les alumnes i els alumnes i la seua evolució psicopedagògica.
Les alumnes i els alumnes que, després de superar els criteris d’avaluació que s’acompanyen, continuen la seua educació en cada una de les modalitats de Batxillerat, tindran la base suficient per a escometre l’estudi de tots els aspectes relacionats amb la matèria.
Els continguts d’Història resulten necessaris per a la correcta formació en el Batxillerat, ja que des del primer curs d’esta etapa podran abordar Història del Món Contemporani. Així mateix, la formació que han rebut en Història d’Espanya permet abordar els continguts d’esta mateixa matèria en Batxillerat.
Altre tant pot dir-se per a la Geografia i per a la Història de l’Art de Batxillerat, ateses prioritàriament en els continguts de l’Educació Secundària Obligatòria. Ambdós disciplines cobren gran importància dins de les coordenades de les diverses comunitats autònomes, el patrimoni artístic i natural de les quals representa una de les majors riqueses que pot oferir al conjunt nacional espanyol, així com un dels seus instruments de desenrotllament en el context europeu.
Encara que no hi ha disciplines específiques de Geografia, Història i Història de l’Art en els cicles formatius de grau mitjà, les ensenyances rebudes en l’Educació Secundària Obligatòria proporcionen una base adequada de coneixements per a poder desenrotllar amb garanties este tipus d’estudis.
La metodologia idònia per a l’assignatura es basa en la construcció dels coneixements de manera progressiva. S’atorga un protagonisme especial a la pràctica directa per mitjà de la utilització de recursos didàctics específics, a fi que l’alumna i l’alumne observen i interpreten els fets geogràfics, històrics i artístics a través de textos, imatges, mapes o informacions estadístiques. Tots estos aspectes han sigut reforçats amb la inclusió en cada curs d’un bloc de continguts comuns.
Des del punt de vista didàctic, pot ser bon mètode condicionar l’aula amb la dotació de recursos bibliogràfics, cartogràfics i audiovisuals propis de les distintes branques de la matèria, per a l’adequat desenrotllament de les distintes propostes educatives.
Serà el Departament de Geografia i Història de cada centre el que decidisca l’organització de les activitats d’aula més adequades. El seu professorat coneix el context concret de cada grup d’alumnat i té la responsabilitat directa en la selecció de continguts, la seua estructuració, la fixació dels ritmes didàctics de desenrotllament i la valoració de l’aprenentatge de tot el plantejament curricular ací exposat.

Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques
El caràcter integrador de la matèria de Ciències socials, geografia i història, fa que el seu aprenentatge contribuïsca a l’adquisició de diverses competències bàsiques.
La competència social i ciutadana està estretament vinculada al propi objecte d’estudi. Pot dir-se que tot el currículum contribuïx a l’adquisició d’esta competència, ja que la comprensió de la realitat social, actual i històrica, és el propi objecte d’aprenentatge, però ho farà realment des de la perspectiva que el coneixement sobre l’evolució i organització de les societats, dels seus èxits i dels seus problemes, ha de poder utilitzar-se per l’alumnat per a deseixir-se’n socialment.
Contribuïx òbviament a entendre els trets de les societats actuals, la seua pluralitat, els elements i interessos comuns de la societat en què es viu, i participa així a crear sentiments comuns que afavorixen la
convivència.
També ajuda a l’adquisició d’habilitats socials. D’una banda, la comprensió de les accions humanes del passat o del present, exigix que estes siguen vistes per l’alumnat des de la perspectiva dels propis agents del seu temps amb el que s’afavorix el desenrotllament de la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, és a dir, l’empatia. D’altra banda, es contribuïx a esta competència quan esta comprensió possibilita la valoració i l’exercici del diàleg com a via necessària per a solucionar els problemes o el respecte cap a les persones amb opinions distintes. A més, es preveu l’exercici d’eixos valors per mitjà del treball en col·laboració o els debats en què s’expressen les pròpies idees i s’escolte amb respecte les dels altres. L’acostament a diferents realitats socials, actuals o històriques, o la valoració de les aportacions de diferents cultures ajuda, encara que siga més indirectament, a desenrotllar les habilitats de tipus social.
En l’adquisició de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució és, així mateix, rellevant. Esta competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i el coneixement de l’espai físic en què s’exercix l’activitat humana, tant en grans àmbits com en l’entorn immediat, així com la interacció que es produïx entre ambdós.
Estes constituïxen un dels principals eixos de treball de la geografia: comprendre l’espai dels fets socials i la pròpia vida de l’alumna o alumne, és a dir, la dimensió espacial. Es contribuïx a la competència en la mesura que s’assegure que esta dimensió impregna l’aprenentatge dels continguts geogràfics. Per a això, adquirixen protagonisme els procediments d’orientació, localització, observació i interpretació dels espais i paisatges, reals o representats.
Una altra aportació, no menys significativa, es possibilita des del coneixement de la interacció ser humà/medi i l’organització del territori resultant. La matèria oferix espais per a analitzar l’acció del ser humà en la utilització de l’espai i dels seus recursos, no sols els problemes que a vegades genera, sinó també aquelles accions que, des d’un ús responsable, busquen assegurar la protecció i l’atenció del medi ambient.
La contribució a la competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic. Esta competència es facilitarà si es contempla una selecció d’obres d’art rellevants, bé siga pel seu significat en la caracterització d’estils o artistes o per formar part del patrimoni cultural, i si al mateix temps, es dota l’alumnat de destreses per a observar i comprendre aquells elements tècnics imprescindibles per a la seua anàlisi. Des d’ací s’afavorix l’apreciació de les obres d’art, s’adquirixen habilitats perceptives i de sensibilització, es desenrotlla la capacitat d’emocionar-se amb elles, a més d’ajudar-se també a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seua conservació.
Es contribuïx a la competència en el tractament de la informació i competència digital per la importància per a comprendre els fenòmens socials i històrics de comptar amb destreses relatives a l’obtenció i la comprensió d’informació, element imprescindible d’una bona part dels aprenentatges de la matèria. S’aporta, de manera particular, en la recerca, obtenció i tractament d’informació procedent de l’observació directa i indirecta de la realitat, així com de fonts escrites, gràfiques, audiovisuals, tant en suport de paper com digital. Establir criteris de selecció de la informació proporcionada per diverses fonts des de l’objectivitat i pertinència, distingir entre els aspectes rellevants i els que no ho són, relacionar i comparar fonts o integrar i analitzar la informació de forma crítica són algunes de les aportacions fonamentals a l’adquisició d’esta competència.
D’altra banda, el llenguatge no verbal utilitzat en nombroses ocasions per a comprendre la realitat contribuïx al coneixement i la interpretació de llenguatges icònics, simbòlics i de representació. És el cas del llenguatge cartogràfic i de la imatge.
El pes de la informació en esta matèria singularitza les relacions entre esta competència i la competència en comunicació lingüística, més enllà d’utilitzar el llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés d’ensenyança/aprenentatge. A més, es faciliten les habilitats d’ús de diferents variants del discurs, concretament, la descripció, la narració, la dissertació i l’argumentació i es col·labora a adquirir vocabulari específic que hauria de formar part del llenguatge habitual de l’alumnat o formar amb clar valor funcional en la matèria.
Es contribuïx també, en certa manera, a adquirir la competència matemàtica. El coneixement dels aspectes quantitatius i espacials de la realitat ho permet en la mesura que la matèria incorpora operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions d’estadística bàsica, ús d’escales numèriques i gràfiques, sistemes de referència o reconeixement de formes geomètriques, així com criteris de mesurament, codificació numèrica d’informacions i la seua representació gràfica.
La utilització de totes estes ferramentes en la descripció i anàlisi de la realitat social amplien el conjunt de situacions en què les alumnes i els alumnes perceben la seua aplicabilitat i, amb això, fan més funcionals els aprenentatges associats a la competència matemàtica.
La competència per a aprendre a aprendre suposa comptar amb ferramentes que faciliten l’aprenentatge, però també amb una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se positivament als canvis que es produïxen. A tot això contribuïxen, des de les seues possibilitats per a aplicar raonaments de distint tipus, el fet de buscar explicacions multicausals i predir efectes dels fenòmens socials es proporcionen coneixements de les fonts d’informació i de la seua utilització per mitjà de la recollida i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que se’n faça una anàlisi. També es contribuïx a la competència quan s’afavorix el desenrotllament d’estratègies per a pensar, per a organitzar, memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals.
Perquè esta matèria contribuïsca a l’autonomia i iniciativa personal és necessari afavorir iniciatives de planificació i execució, així com processos de presa de decisions, presents més clarament en debats i treballs individuals o en grup ja que impliquen idear, analitzar, planificar, actuar, revisar allò que s’ha fet, comparar els objectius previstos amb els aconseguits i extraure conclusions.

Objectius
L’ensenyança de les Ciències socials, geografia i història en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l’evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants.
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a l’utilitzar l’espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.
3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.
4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d’Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.
5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa i d’Espanya per a adquirir una perspectiva global de l’evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.
6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.
7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d’uns coneixements bàsics d’Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d’una identitat col·lectiva.
8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.
9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol.
10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.
11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.
12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l’entorn físic i social, els mitjans de
comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intelligible.
13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d’informació: textos escrits,sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.
14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.


PRIMER CURS

Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
– Lectura i interpretació d’imatges i mapes de diferents escales i característiques. Percepció de la realitat geogràfica per mitjà de l’observació directa o indirecta. Interpretació de gràfics i elaboració d’estos a partir de dades.
– Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar.
– Coneixement dels mètodes bàsics d’estudi utilitzats per la Geografia i la Història.
– Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. Obtenció d’informació a través de fonts documentals, arqueològiques i d’obres d’art; classificació del tipus d’informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’estudi de la Història.
– Coneixement del concepte de periodització en la Història: nocions elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i
identificació de processos d’evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.
– Identificació de causes i conseqüències de fets i processos històrics; diferenciació d’estes segons la seua naturalesa.
– Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.
– Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i col·laborar en la seua conservació
Bloc 2. La Terra i els mitjans naturals
– La Terra, un planeta del Sistema Solar
· Els moviments de la Terra i els seus efectes
· La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d’orientació geogràfica.
· La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques: distribució i dinàmica.
· Caracterització i distribució en l’espai de continents, oceans, mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El relleu dels fons oceànics.
· L’atmosfera i els fenòmens atmosfèrics.
· El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i formacions vegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat Valenciana.
– Localització i caracterització dels principals mitjans naturals, amb especial atenció al territori espanyol i europeu.
· Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Observació i interpretació d’imatges representatives d’estos.
· Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada.
· La varietat natural de l’espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic espanyol en el context natural d’Europa, amb particular referència a la Comunitat Valenciana.
– Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues interaccions
· Riscos naturals, degradació i polítiques correctores.
· Problemàtica de la Comunitat Valenciana.
· Presa de consciència de les possibilitats que el medi oferix i disposició favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenrotllament sostenible.
Bloc 3. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga
– El procés d’hominització. La prehistòria: periodització i concepte
· Caçadors i recol·lectors.
· Canvis produïts per la revolució neolítica. L’edat dels metalls.
· Aspectes significatius de la prehistòria a la Península Ibèrica.
· La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca.
· L’art prehistòric. L’art rupestre llevantí. La Valltorta.
– Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.
– El món clàssic: Grècia i Roma
· Grècia: fonaments de la cultura europea.
· La polis. La democràcia atenesa.
· L’Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.
– La civilització romana: la unitat del món mediterrani
· La República i l’Imperi.
· El cristianisme.
· Els pobles bàrbars.
· Fi de l’Imperi romà i fraccionament de la unitat mediterrània.
· Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.
– Pobles preromans: la cultura ibèrica en el territori de l’actual Comunitat Valenciana.
– La Hispània romana
· Conquista i romanització.
· La ciutat i la forma de vida urbana.
· La romanització. La presència romana en terres valencianes.
· Origen i expansió del cristianisme.
· Les invasions germàniques i el fi de l’Imperi romà.
· Art romà a Hispània: manifestacions artístiques significatives.
· La Hispània visigoda. El regne visigot. L’art visigot: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

Criteris d’avaluació
1. Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida.
2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtindre informació sobre l’espai representat a partir de la llegenda i la simbologia.
3. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d’Espanya, d’Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.
4. Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l’espai i relacionant-los amb les possibilitats que oferixen als grups humans.
5. Identificar alguns casos en què l’acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d’actuacions que poden contribuir a la seua millora.
6. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i història antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.
7. Comprendre el procés d’hominització i l’evolució cultural de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura. Conéixer i destacar el significat de l’art rupestre llevantí.
8. Explicar els canvis que va suposar la Revolució Neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors.
9. Conéixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística.
10. Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental.
11. Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l’espai les cultures que es van desenrotllar a la Península Ibèrica durant l’Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.
12. Analitzar l’art clàssic i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius.
13. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenrotllar en l’àmbit de l’actual Comunitat
Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic greco-romà.
14. Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l’Edat Mitjana.
15. Obtindre i usar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.
16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturalsper a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.
17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.


SEGON CURS

Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
– Interpretació dels factors que expliquen les dinàmiques demogràfiques al llarg del temps, la seua diversitat espacial, els contrastos estructurals i els processos d’integració sociocultural.
– Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics; transformació d’informació estadística en informació gràfica.
– Localització en el temps i en l’espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació gràfica de seqüències temporals.
– Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint la seua naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels hòmens i de les dones en la història.
– Obtenció d’informació de fonts documentals i iconogràfiques i elaboració escrita d’aquella.
– Coneixement d’elements bàsics que configuren els estils artístics i interpretació d’obres significatives.
– Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i amb la conservació del qual cal col·laborar.
– Busca de la relació entre processos històrics de l’època medieval o moderna i el temps present.
– La importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història: els grans arxius històrics nacionals.
Bloc 2. Població i societat
– La població
· Creixement, règims demogràfics, moviments migratoris i distribució.
· Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió de les tendències actuals del creixement de la població. Anàlisi i valoració de les seues conseqüències en el món i a Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.
· Les estructures demogràfiques. Diferències segons nivells i models de desenrotllament.
· La població espanyola. Evolució i distribució. Contrastos regionals. La població de la Comunitat Valenciana.
– Les societats actuals
· Estratificació social.
· La diversitat cultural dels grups humans.
· Processos de canvi i conflicte social.
· Caracterització de la societat europea i espanyola, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.
· Immigració i integració. Anàlisi i valoració de les diferències culturals.
– L’espai urbà
· Urbanització del territori en el món actual i jerarquia urbana.
· Funcions i identificació espacial de l’estructura urbana.
· Forma de vida i problemes urbans.
· Les ciutats espanyoles: creixement demogràfic i transformacions espacials. Anàlisi de les ciutats d’Alacant, Castelló i València.
Bloc 3. Les societats preindustrials
– Edat Mitjana
· Bizanci. L’Islam i l’expansió del món islàmic. L’Imperi de Carlemany. El naixement d’Europa. Art i cultura.
· La societat, l’economia i el poder en l’Europa feudal: senyors, clergues i llauradores i llauradors. El ressorgir de la ciutat i de l’intercanvi comercial. Burgesia i organització gremial. El paper de l’Església.
· Europa del segle XI al XV. L’expansió (segles XI al XIII). La crisi (segles XIV al XV). El pensament medieval: monestirs i universitats. L’art romànic i l’art gòtic.
· La Península Ibèrica en l’Edat Mitjana: Al-Andalus. Evolució política, econòmica i social: emirat, califat i regnes de taifes. Els regnes de taifes en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. Cultura i art. La forma de vida en les ciutats musulmanes.
· La Península Ibèrica en l’Edat Mitjana. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i evolució territorial. Reconquista i repoblació. Les institucions polítiques. Jaume I i Jaume II. El Regne de València. L’art preromànic espanyol. Art romànic i gòtic a Espanya. El gòtic valencià. La forma de vida en les ciutats cristianes. L’art mudèjar. Les tres cultures: cristiana, musulmana i jueva.
– Edat Moderna
· L’Estat Modern a Europa. L’enfortiment del poder reial. Renaixement i Reforma. Humanisme i crisi religiosa.
· Evolució política i econòmica en la Península Ibèrica. La monarquia dels Reis Catòlics. El Regne de València en el segle XV. L’expansió europea: les Illes Canàries. El descobriment i la colonització d’Amèrica i el seu impacte econòmic.
· L’Espanya del segle XVI. L’Europa de Carles V. La monarquia hispànica de Felip II. Art i cultura en el segle XVI.
· La lluita per l’hegemonia i el relleu del poder polític: L’Europa del barroc. Transformacions polítiques i econòmiques. L’Europa de Westfàlia. El Regne de València entre les germanies i l’expulsió dels moriscos. La crisi de la monarquia dels Àustria. El Segle d’Or: art i cultura.
· La colonització americana: organització territorial, transformacions econòmiques i socials. Art i cultura en l’Amèrica Hispana.

Criteris d’avaluació
1. Descriure els factors que condicionen l’evolució d’una població, identificar les variables i les tendències demogràfiques predominants en el món, i aplicar este coneixement a l’anàlisi de la població de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com les seues conseqüències.
2. Conéixer la distribució de la població en el món, diferenciant regions, amb referència específica a la Comunitat Valenciana, i estats per la densitat de població, la seua dinàmica i la seua estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a distintes escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics.
3. Analitzar les formes de creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi plantegen, aplicar este coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles, especialment a Alacant, Castelló i València.
4. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la Cristiandat occidental.
5. Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l’Europa feudal i la seua evolució fins a l’aparició de l’Estat modern.
6. Distingir i situar en el temps i en l’espai les diverses unitats polítiques que es van succeir o van coexistir en la Península Ibèrica durant l’Edat Mitjana, analitzant els seus aspectes comuns i les seues peculiaritats, referint-se específicament a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.
7. Comprendre la transcendència dels aspectes culturals de l’Edat Mitjana i analitzar els estils artístics i la seua contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic, amb referència explícita al gòtic valencià.
8. Interpretar els canvis de mentalitats que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bàsics del Renaixement i de la Reforma.
9. Distingir els principals moments en la formació i evolució de l’Estat modern i destacar els fets més rellevants de la monarquia hispànica, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importància de l’ampliació del món conegut i subratllar el protagonisme dels pobles ibèrics en la gesta americana.
11. Conéixer les característiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i XVII i incidir en l’organització territorial hispànica i de l’imperi.
12. Analitzar l’art del renaixement i del barroc i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius.
13. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric.
14. Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, destacant la seua projecció en la vida cultural de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món.
15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.


TERCER CURS

Continguts
Bloc 1. Continguts comuns a tots els blocs
– Obtenció i processament d’informació, explicita i implícita, a partir de l’observació de la realitat geogràfica i de documents visuals, cartogràfics i estadístics, inclosos els proporcionats per les tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicació oral o escrita de la informació obtinguda.
– Realització de debats, anàlisi de casos o resolució de problemes sobre alguna qüestió d’actualitat fonamentant les opinions, argumentant les propostes, respectant les dels altres i utilitzant el vocabulari geogràfic adequat.
– Elaboració de treballs de síntesi o d’indagació utilitzant informació de fonts variades i presentació correcta d’estos, combinant diferents formes d’expressió, incloses les possibilitats proporcionades per les tecnologies de la informació i la comunicació.
Bloc 2. Activitat econòmica i espai geogràfic
– L’aprofitament econòmic del medi físic: relacions entre naturalesa, desenrotllament i societat
· L’activitat econòmica. Necessitats humanes i béns econòmics.
· Conceptes i institucions bàsiques per a comprendre el funcionament de l’activitat econòmica en una economia de mercat i la seua repercussió en el desenrotllament econòmic i en les unitats familiars. Canvis en el món del treball.
– Les activitats agràries i les transformacions en el món rural. L’activitat pesquera i la utilització del mar. Les fonts d’energia i la importància de les energies renovables. L’activitat industrial i els espais industrials.
– Diversitat i importància creixent dels servicis en l’economia actual. Observació i identificació dels paisatges geogràfics resultants.
– Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos, de la necessitat de racionalitzar el seu consum i de l’impacte de l’activitat econòmica en l’espai. El problema del canvi climàtic.
– Localització i caracterització de les principals zones i focus d’activitat econòmica, amb especial referència al territori espanyol i europeu. Agricultura, indústria i servicis en la Comunitat Valenciana.
Bloc 3. Organització política i espai geogràfic
– L’organització política de les societats
· L’Estat com a entitat política i geogràfica.
· Funcions i tipus de règims polítics. Identificació dels principis i institucions dels règims democràtics.
– Organitzacions supraestatals. El paper de l’Organització de les Nacions Unides.
– L’organització política i administrativa d’Espanya i de la Unió Europea
· Funcionament de les institucions espanyoles i europees.
· El model autonòmic espanyol. La Comunitat Valenciana.
Bloc 4. Transformacions i desequilibris en el món actual
– El món contemporani
· Interdependència i globalització. Desenrotllament i subdesenrotllament
· Desenrotllament humà desigual. Rebuig de les desigualtats entre les persones i els pobles del món. Polítiques de cooperació i solidaritat.
Les grans àrees geopolítiques, geoeconòmiques i culturals del món. La comunitat iberoamericana. La situació d’Espanya en el món.
· Tendències i conseqüències dels desplaçaments de població en el món actual. Les migracions contemporànies: migració econòmica i política.
· Riscos i problemes mediambientals. Mesures correctores i polítiques de sostenibilitat. Disposició favorable per a contribuir, individualment i col·lectivament, a la racionalització en el consum i al desenrotllament humà de forma equitativa i sostenible.
– L’espai geogràfic europeu i espanyol
· L’espai geogràfic europeu. La Unió Europea en el món actual: tendències demogràfiques, econòmiques i estratègies de desenrotllament.
· La diversitat geogràfica d’Espanya. Les activitats agràries i pesqueres a Espanya. El desenrotllament rural. La indústria i els espais industrials espanyols. La producció energètica i minera. La terciarització de l’economia espanyola: el comerç i el turisme. El desenrotllament de les noves tecnologies. L’articulació del territori: infraestructures de transport i telecomunicacions. El procés d’urbanització i el sistema urbà espanyol. Els impactes de l’activitat humana en el medi físic. El problema de l’aigua. Els desequilibris regionals. Estudi geogràfic de la Comunitat Valenciana.

Criteris d’avaluació
1. Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les funcions que exercixen en el marc d’una economia cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l’anàlisi i valoració d’algunes realitats econòmiques actuals, amb referència específica a l’agricultura, la indústria i els servicis de la Comunitat Valenciana.
2. Conéixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l’entorn i de la Comunitat Valenciana, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana.
3. Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar eixe coneixement per a reconéixer els desequilibris espacials en la distribució de la riquesa; explicar els factors que originen les desigualtats en el món i les seues conseqüències.
4. Valorar la importància dels desplaçaments migratoris contemporanis, analitzar les seues causes i els seus efectes.
5. Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li són pròpies.
6. Identificar i localitzar, a través de la representació cartogràfica, els estats i les àrees geoeconòmiques i culturals del món. Conéixer l’organització politicoadministrativa de la Unió Europea i d’Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.
7. Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seua distribució en el món. Valorar la seua importància social i comprendre la necessitat d’explotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa i a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana. Conéixer els plantejaments i les mesures en defensa del medi ambient, en els àmbits europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, així com manifestar interés i respecte pel medi.
8. Identificar i localitzar les grans àrees geopolítiques, econòmiquesi culturals del món, amb especial atenció a la Unió Europea i Iberoamèrica. Analitzar els efectes de la integració d’Espanya en la Unió Europea. Explicar la posició d’Espanya en el sistema de relacions internacionals.
9. Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrària existents en el món, localitzar alguns exemples representatius d’estos, i utilitzar eixa caracterització per a analitzar alguns problemes de l’agricultura espanyola, en especial, de la Comunitat Valenciana.
10. Conéixer les característiques que definixen els espais industrials, comercials i turístics i la seua distribució geogràfica, i destacar la de la Comunitat Valenciana.
11. Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos d’intercanvi comercial, amb especial atenció a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana.
12. Apreciar la magnitud dels impactes de l’acció humana sobre el medi ambient i valorar la importància de la sostenibilitat.
13. Comparar els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya, fent referència explícita a la geografia de la Comunitat Valenciana. Identificar i explicar l’organització politicoadministrativa de l’Estat Espanyol i la diversitat de les comunitats autònomes, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris territorials espanyols i les seues causes.
14. Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades progressivament més complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació.
15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.


QUART CURS

Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
– Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i processos històrics més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració del paper dels hòmens i de les dones, individual i col·lectivament, com a subjectes de la història.
– Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals, que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre ells.
– Busca i selecció d’informació de fonts escrites, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions contradictòries o complementàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d’especial rellevància; valorar la importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història i el significat dels grans arxius històrics.
– Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels seus antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen.
– Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de discriminació o de domini. Assumpció d’una visió critica cap a les situacions injustes i estima del diàleg i la busca de la pau en la resolució dels conflictes.
– Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l’època contemporània, contextualitzant-los en la seua època i interpretació d’obres artístiques significatives. Aplicació d’este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants.
Bloc 2. Bases històriques de la societat actual
– L’Estat absolut
· Despotisme Il·lustrat i parlamentarisme anglés.
· La Il·lustració. La Il·lustració valenciana.
· La Guerra de Successió espanyola i el final del foralisme valencià.
· Reformisme borbònic a Espanya i Amèrica.
· L’art del segle XVIII: el Barroc i el Neoclassicisme. L’art barroc valencià.
– Transformacions polítiques i econòmiques en l’Europa de l’Antic Règim. La independència d’EUA. La Revolució Francesa.
– Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX
· Liberalisme i nacionalisme: Restauració i revolucions liberals.
· L’emancipació de l’Amèrica hispana.
· L’auge de la Revolució industrial. Transformacions econòmiques i tecnològiques. L’expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.
· La nova societat: velles i noves elits; les classes populars. Formes de vida en la ciutat industrial.
– Crisi de l’Antic Règim i construcció de l’Estat liberal en l’Espanya del segle XIX. La Guerra de la Independència i la revolució de Cadis. La construcció de l’Estat liberal. Art i cultura en el segle XIX. El modernisme valencià i la pintura impressionista
· L’època de l’Imperialisme i l’expansió colonial a finals del segle XIX.
· Grans canvis i conflictes en la primera mitat del segle XX. La Gran Guerra i el nou mapa d’Europa. La Revolució Russa. El crack del 29 i la depressió econòmica. L’ascens dels totalitarismes. La Segona Guerra Mundial.
· Transformacions i crisi de l’Estat liberal a Espanya. La Restauració, la crisi del 98 i el regnat d’Alfons XIII. La Segona República. La Guerra Civil i les seues conseqüències.
Bloc 3. El món actual
– L’orde polític i econòmic mundial en la segona mitat del segle XX: blocs de poder i models socioeconòmics. La Guerra Freda i la descolonització. Relacions entre països: el paper dels organismes internacionals.
– El franquisme a Espanya i la seua evolució. L’exili i l’oposició a la dictadura.
– La transició política a Espanya. La configuració de l’Estat democràtic. La Constitució de 1978. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
– El procés de construcció de la Unió Europea: les etapes de l’ampliació. Espanya i la Unió Europea en l’actualitat.
– Canvis en les societats actuals. El món occidental. La crisi del món comunista. El paper de la Xina. El món islàmic. Globalització i nous centres de poder.
– Els nous moviments socials. Els mitjans de comunicació i la seua influència. La societat de la informació.
– Conflictes i focus de tensió en el món actual. El desafiament del terrorisme.
– Art i cultura en el segle XX. La cultura en la Comunitat Valenciana en el segle XX.

Criteris d’avaluació
1. Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment lesdel reformisme borbònic a Espanya i Amèrica, amb referència explícita al final del foralisme valencià.
2. Distingir els canvis polítics que conduïxen a la crisi de l’Antic Règim i a les revolucions liberals, així com la seua repercussió a Espanya.
3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, a través d’exemples representatius, els grans processos de transformació que va experimentar el món occidental en el segle XIX.
4. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el segle XIX, amb especial referència a l’expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX.
5. Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la Revolució industrial, així com els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d’Europa durant l’època de l’imperialisme, les
seues conseqüències i el seu declivi.
6. Analitzar el procés de consolidació de l’Estat liberal i del sistema capitalista en el món, relacionant-ho amb l’expansió colonial i identificar les seues peculiaritats a Espanya.
7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de la primera mitat del segle XX.
8. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el segle XX, els avanços i retrocessos fins a aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea.
9. Caracteritzar i situar cronològicament i geogràficament les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la segona mitat del segle XX i aplicar este coneixement a la comprensió d’alguns dels problemes internacionals més destacats de l’actualitat.
10. Conéixer les característiques essencials dels principals estils artístics des del segle XVIII al XX, amb particular atenció a Espanya. Conéixer les principals característiques de l’art barroc valencià, la il·lustració valenciana, el modernisme valencià i la pintura expressionista, així com les principals manifestacions culturals en la Comunitat Valenciana en el segle XX.
11. Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius, establir connexions entre elles i reconéixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials.
12. Valorar el patrimoni documental d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, i destacar la seua projecció en la vida cultural espanyola i internacional.
13. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.
14. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.
15. Comentar i analitzar textos d’especial rellevància històrica, així com obres artístiques significatives.

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes