Ciències Socials: 09/08

I.- CONQUESTA I EVOLUCIÓ POLÍTICA.-

1.1 Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756):
-Desembarcament de Tariq, victòria de Guadalete (711), arribada de Musa ben Nusayr
-Frustrada penetració a la Galia: 732-Poitiers, C.Martel

1.2 Emirat independent de Bagdad (756-929):
-Fi del Califat Omeia de Damasc
-Abd-al-Rahman I (756-788) arriba a la Península
-Definitiva escissió d'Hispània en 2 parts diferents (Islam i regnes cristians peninsulars)
-Els successors d'Abd-al-Rahman:
Hisham I (788-796)........fracàs musulmà i consolidació del regne d'Astúries
Al-Hakam I (796-822)......crisi de l'emirat
Abd-al-Rahman II (822-852)reorganització político-administrativa (segons el model abàssida)
Abd-al-Rahman III (912-961).. pacificació d'Al-Andalus

1.3 Califat de Còrdova (929-1031):
-Proclamació del Califat per Abd-al-Rahman III (929)
-Oposició al califat fatimí
-Els successors d'Abd-al-Rahman III:
Al-Hakem II (961-976)...
submissió i reconeixement per part de tots els regnes cristians
auge de Còrdova i de la cultura musulmana
-Hixem II (976-1013)/ALMANSUR: aïllament del Califa, reformes en l'administració i l'exèrcit
-Abd-al-Malik continua l'obra del seu pare (mort prematura)
-Abd-al-Rahman "Sanchuelo" es obligat a renunciar per l'exèrcit
-Final del Califat (1031)

1.4 Regnes de Taifes (1031-1ª meitat del segle XIII):
-Practiquen el sistema de "pàries" (paguen impostos als regnes hegemònics: musulmans o cristians: andalusos (Sevilla, Toledo, Saragossa), berbers ( Màlaga, Granada, Carmona, Morón), eslaus (Almeria, Múrcia, València, Balears)
-Els Almoràvits (1086): venen del nord d’Àfrica i fan una interpretació cega i literal de l'Alcorà, acaben amb les taifes d’Andalusia Llevant i Extremadura; després de la batalla d'Uclés (1108), l'esgotament del poder d'aquests fanàtics religiosos donarà lloc a les anomenades "segones taifes"
-Els Almohades (1145) són més moderats que els almoràvits; fan una interpretació lliure de l'Alcorà i tenen unes creences religioses apolítiques; practiquen el rigor militar, però seran vençuts en "Las Navas de Tolosa" (1212) per Alfons VIII de Castella; la dissolució del seu imperi donarà lloc a unes "terceres taifes".

1.5 Regne Nasarita de Granada (segle XIII-1492):
-Orígens: fi del poder almohade (a partir de 1212)
-S'estructuren políticament en llinatges, són tributaris de Castella (sistema de "pàries").
-Reben ajuda del nord d’Àfrica: els benimerins (1273)
-Crisi interna del segle XV: guerres civils, crisi econòmica
-1492: rendició de Boabdil i lliurament de Granada als Reis Catòlics.

II.- ESTRUCTURA ECONÒMICA, SOCIAL I POLÍTICA.-

2.1 LES FONTS DE RIQUESA D’AL-ÀNDALUS:
2.1.1 AGRICULTURA BLADERO-OLIVARERA: DE SECÀ (grans latifundis), REGADIU (hortes dels voltants de la ciutat);
2.1.2 INDÚSTRIA: petita producció mercantil artesana;
2.1.3 COMERÇ DINÀMIC AL SOC

2.2 MANTENIMENT DELS GRANS LATIFUNDIS:
1/5 DE LES TERRES ÚTILS ("jums") PASSEN A MANS DE L'ESTAT: CONREU DIRECTE (funcionaris, esclaus), ARRENDAMENT (colons); 4/5 PASSEN A MANS DELS CAPS CONQUERIDORS MUSULMANS.
-SISTEMA DE PARCERIA: AMIR(propietari) i XARIC(conreador).- 1/4c.

2.3 LES CIUTATS (centres administratius i mercats locals de consum) MUSULMANES PASSEN A SER:
a) Mercats de productes agraris: agricultura especialitzada;
b) Centres de producció manufacturera d'articles de primera necessitat (alimentació, construcció, tèxtil,etc.);
c) Centres de comerç: exportació de manufactures a les grans capitals (Còrdova, Sevilla, Saragossa, Almeria);
d) Centres d'atracció d'immigrants llauradors
2.3.1 *Estructura de les ciutats musulmanes: nucli emmurallat (MEDINA), temple (MESQUITA), palau (ALCÀSSER), mercat (SOC), perifèria (RAVALS, altres grups ètnics: berbers, jueus, mossàrabs).

2.4 AL-ÀNDALUS VA SER DINS EL CIRCUIT ECONÒMICO-MERCANTIL DE L'ISLAM AMB:
-La revitalització d'antigues rutes marítimes helenístiques i l'ampliació del marc de relacions comercials dels antics imperis (Bizantí i Persa sassànida) i -La conversió d'Al-Ándalus en el centre d'altres rutes: ruta de l'or del Sudan (segle X), rutes terrestres i marítimes europees.
-IMPORTACIONS: productes de luxe, espècies i esclaus. -EXPORTACIONS: teixits, olis, armes, cuir, ceràmica, etc.

2.5 AL-ÀNDALUS VA CREAR UN SISTEMA MONETARI MOLT SÒLID.-
-Abd-al-Rahman I, DINAR D'OR (=10 dirhems);
-Abd-al-Rahman III, SECA DE CÒRDOVA (912): DIRHEM DE PLATA
-CRISI DEL SEGLE XIII: l'or del Sudan es va desviar cap a El Caire

2.6 CREIXEMENT DEMOGRÀFIC. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ:-Emigració del camp a la ciutat (segle IX);
Insignificància de l'element invasor (60.000 musulmans front a 6 milions d'hispano-visigots);
-Època de màxim esplendor (s.X): 7 milions d'habitants (població total d'Al-Ándalus);
-Distribució de la població musulmana: Valls del Guadalquivir i de l'Ebre, més tard a l'Horta de València (la Meseta va estar sempre poc poblada)

2.7 ELS GRUPS ÈTNICS I LA SEUA DISTRIBUCIÓ:
a) Minoria àrab.- Grans latifundis a la Vall del Guadalquivir;
b) Berbers.- Terres de la Meseta (nòmades: ramaderia itinerant)
c) Jueus.- Població urbana (oficis selectius: especulació, usura..)
d) Eslaus.- Procedents d'Europa Central i Oriental (van ocupar importants llocs a l'Administració);
e) Hispano-visigots.- Formaven la majoria de la població: integrats (muladís) i cristians arabitzats (mossàrabs)

2.8 L'ESTRUCTURA SOCIAL I LA SEUA CONFLICTIVITAT:
A) GRUP NOBILIARI.- Àrabs conqueridors (noblesa de sang / noblesa de servei);
B) BURGESIA URBANA.- Va assolir el màxim desenvolupament durant el Califat (oficis liberals, comerciants, artesans..);
C) PLEBS URBANA.-Mà d'obra no qualificada de tots els tipus ètnics (molts eren llauradors emigrats del camp);
D) POBLACIÓ MARGINAL.- Muladites llauradors i "sagaliba" (esclaus que aspiraven a la manumissió)

2.9 ORGANITZACIÓ POLÍTICA.-
-L'estructura estatal es basava en 4 punts:
a) PODER POLÍTIC ABSOLUT DE L'EMIR O DEL CALIFA (poder absolutista de base militar);
b) ADMINISTRACIÓ COPIADA DE L'IMPERI ABÀSSIDA (de tipus persa): HACHIB (primer ministre), grans funcionaris, 22 CORES (províncies) amb "VALÍ" (governador);
c) COBRAMENT DE FORTS IMPOSTOS: als musulmans (ALMOINA o delme), als cristians (JARACH o impost territorial, CHIZYA o impost personal, i GABALA o alcabala);
d) MANTENIMENT D'UN EXÈRCIT PODERÓS

III.- CULTURA

-Des del segle IX: ISLAMITZACIÓ DEL POBLE HISPANO-VISIGÒTIC
-RELIGIÓ: L'Alcorà respecta les "religions del llibre" o Bíblia (cristianisme, judaisme).. tolerància.
-LITERATURA: imposició de l'àrab, relació amb centres culturals d'Orient Pròxim: bilingüisme (MOAXAJA, JARCHA, ZÉJEL)
-ESTUDIS FILOSÒFICS: AVERROIS (1126-1198) intentà conciliar la filosofia aristotèlica amb el dogma islàmic
-ESTUDIS CIENTÍFICS I TÈCNICS: aprofundiment en els estudis de Matemàtica (àlgebra), Medicina (cirurgia), Astronomia (Taules Toledanes, Agricultura...

IV.- ART.-
ETAPES:
a) CALIFAL (Còrdova): Palau de Madinat al-Zahra, Mesquita
b) TAIFA I ALMOHADE (Sevilla): Giralda, Torre del Oro, Palau de l'Aljaferia
c) NASARÍ (Granada): Alhambra-Generalife
CARACTERÍSTIQUES:
-Gran capacitat de síntesi
-Elements arquitectònics: columna, arcs de ferradura (d'influència visigòtica), volta (d'aresta, nervada), cúpula (gallonada o coronada amb fusta i guixeria...
-Materials: a més del marbre i la pedra, utilització d'elements pobres i barats que donen sensació de riquesa (guix o algeps, ceràmica i fusta).
-Elements decoratius: coordinació del espais (patis, jardins, estances) i utilització de l'aigua (fonts, estanys, brolladors). Tapissos amb motius geomètrics, vegetals o d'escriptura (absència de figures humanes per prohibició de l'Alcorà).

VOCABULARI

AL-ÁNDALUS.- Territori peninsular dominat pels musulmans
ALHAMBRA.- Palau
AMIR.- Propietari
ÀRAB.- Minoria musulmana privilegiada (noblesa)
BERBERS.- Nómades, mercenaris de l’exèrcit
CADÍ.- Justícia
CALIFA.- Cap polític i religiós
CHIZYA.- Impost personal
CONVERS.- Jueu batejat
CORA.- Província
DELME.- O almoina. Impost consistent en 1/10 de les collites
DINAR.- Moneda d’or, equivalent a 10 dirhems
DIRHEM.- Moneda de plata
EMIR.- Cap polític
ESLAUS.- Descendents d’Europa central i oriental
FUNDUK.- Dipòsit de mercaderies
GABALA.- Alcabala; impost que gravava la compra-venda
HACHIB.- Primer ministre
HARAM.- Sala d’oracions
JAN.- Posada
JARACH.- Impost territorial
JUEUS.- Descendents del poble d’Israel
JUM.- Terra útil
MEDINA.- Nucli emmurallat de la ciutat
MESQUITA.- Temple
MOCÀRAB.- Guixeria (talla, etc.), peça d’algeps decorativa
MORISC.- Moro batejat o convertit al cristianisme
MOSSÀRAB.- Cristià que viu en territori musulmà
MUDÈJAR.- Musulmà que viu en territori cristià
MULADÍ.- Hispanovisigot convertit a l’islam
PÀRIES.- Impostos
RAVALS.- Carrers i barris perifèrics de la ciutat
SAGALIBA.- Esclau
SAHIB-AL-SUQ.- Funcionari del mercat
SOC.- Mercat
TUQUR.- Governador de província fronterera
VALÍ.- Governador
XARIC.- Conreador
ZALMEDINA.- Cap de la policia urbana.

El Arte IsláMico IntroduccióN Historica

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: islam musulman)

.......................................................................................................................................

PROVA OBJECTIVA: L'ISLAM I AL-ÀNDALUS
-Marca la resposta correcta:

| View | Upload your own

Conceptos de geologia para alumnos de geografía

View more OpenOffice presentations from Isaac Buzo.

Repaso Geografia Fisica de España

View more OpenOffice presentations from Panije.

| View | Upload your own

De cara a la Selectivitat (P.A.U.), fes un clic i... POSA'T A PROVA. També pots baixar-te tots els EXÀMENS DE GEOGRAFIA DE LES PROVES P.A.U. DE SELECTIVITAT (UNIVERSITAT JAUME I)
===============================================================

-AA.VV.: GEOGRAFIA GENERAL (vol.5 de l'Enciclopedia del Estudiante). Santillana - EL PAIS; Madrid, 2005
-AA.VV.: GEOGRAFIA DESCRIPTIVA (vol.6 de l'Enciclopedia del Estudiante). Santillana - EL PAIS; Madrid, 2005
-Alonso,J.; González,J.; Sánchez,D.: GEOGRAFIA (2º curso Bachillerato Humanidades y Ciencias Sociales). Editex; Madrid, 1998
-Benejam,P.; Ascon,R.; Comes,P.; Estalella,H.: NEXES (Batxillerat 2º curs, València). Vicens-Vives; Barcelona, 2000
-Casimiro,J.C.; García.A.; Goberna,J.J.; Hernández,F.;Sansaloni,E.: GEOGRAFIA BATXILLERAT. Editorial Ecir; València, 2003
-De Lázaro,M.; De Miguel,I.; Pascual,C.: GEOGRAFÍA (2º Bachillerato). McGraw-Hill; Madrid, 1997
-Espino,O.; Matesanz,J.; Moralejo,P.; Oropesa,F.: GEOGRAFÍA (2 Bachillerato). Grupo Promotor Santillana; Madrid, 2003
-Estébanez,J.; Molina,M.; García,A.; Utanda,U.: GEOGRAFÍA BACHILLERATO. Grupo Promotor Santillana; Madrid, 1997
-Herrero,J.; Cancer, L.; Fidalgo,C.; Ollero,A.; Portugal,J.A.: GEOGRAFÍA BACHILLERATO. Ed.Bruño; Madrid, 2000
-Gil Olcina,A.; Gómez Mendoza,J.: GEOGRAFIA DE ESPAÑA. Ed.Ariel; Barcelona, 2001
-Muñoz Delgado, MªC.: GEOGRAFÍA BACHILLERATO. Ed.Anaya; Madrid, 2001
-Termcat, Centre de Terminologia: DICCIONARI DE GEOGRAFIA FÍSICA. Generalitat de Catalunya, 2003

Ciències Socials

30 de set. 2008

Definicions de Geografia (ppt en castellà)

03. Organització econòmica de les societats (3 eso)

02. Paisatges de la Terra (3 eso)

01. El Relleu (3 eso)

01. L'Islam i Al-Ándalus

29 de set. 2008

Test, activitats, BIBLIOGRAFIA...

Laulauenlaseuatinta

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes