AVANÇ DEL PADRÓ MUNICIPAL
Espanya supera els 46 milions d'habitants, amb un 11% d'estrangers
• La xifra ha augmentat en 862.774 persones els últims 12 mesos
• Els romanesos són per primera vegada la comunitat estrangera més nombrosa, amb 728.967 residents en territori espanyol
EUROPA PRESS. MADRID
Un total de 46,06 milions de persones estan empadronades a Espanya, segons l'avanç del Padró Municipal de l'1 de gener del 2008, i això suposa un augment de 862.774 habitants respecte a l'any anterior. D'aquest total, 5,22 milions són estrangers, dels quals 3,1 són ciutadans extracomunitaris.
Aquestes xifres seran provisionals fins que, abans de final d'any, l'Institut Nacional d'Estadística, amb l'informe favorable del Consell d'Empadronament, eleve al Govern la proposta de xifres oficials de població, per a la seva aprovació mitjançant reial decret, que serà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat.
Segons aquestes dades, durant l'any 2007 el nombre d'espanyols empadronats va experimentar un augment net de 161.751 persones (0,4%) i el d'estrangers de 701.023 (15,5%). D'aquests últims, els pertanyents a la UE-27 augmenten en 387.435 (22,7%), xifra que suposa més del 50% de l'increment total d'estrangers.
No obstant, el creixement registrat el 2007 es va produir gràcies a l'increment de la població estrangera, ja que, dels 862.774 nous empadronats, 701.023 són immigrants i 161.751 espanyols. Més de la meitat dels nous residents estrangers, el 55,3% (387.435), procedien de països de la UE.
Més dones que homes
Per un altre costat, el 49,5% del total d'empadronats són homes i el 50,5% dones. Entre els espanyols, el 51% dels empadronats són dones i el 49% homes, mentre que entre els estrangers els homes representen el 53,2%. Per edats, el 15,3% de la població té menys de 16 anys, el 43,8% té entre 16 i 44 anys i el 40,8% té 45 o més anys.
Per comunitats autònomes, les que han registrat els augments més importants de població són Madrid (amb un augment de 170.187 persones), Catalunya (143.933) i la Comunitat Valenciana (131.319).
En canvi, les que menys han augmentar la població són les ciutats autònomes de Ceuta (717 persones) i Melilla (1.899), i Astúries (4.353). No obstant, l'INE destaca que cap comunitat autònoma ha perdut població.
En termes relatius, els increments més destacats de població s'han produït a les Balears (3,9%), Castella-la Mancha (3,1%) i Madrid (2,8%). Els menors augments s'ha donat a Galícia (0,4%), Astúries (0,4%) i Extremadura (0,5%).
Estrangers
Pel que fa a la població estrangera, les comunitats amb més proporció d'estrangers són les Balears (20,8%), la Comunitat Valenciana (16,7%) i Madrid (15,9%). En canvi, les que tenen menor proporció d'estrangers són Extremadura (3,2%), Galícia (3,4%) i Astúries (3,7%).
Les comunitats on s'ha produït un augment d'estrangers més important en termes absoluts durant l'any 2007 han estat Catalunya (125.459), la Comunitat de Madrid (124.349) i la Comunitat Valenciana (106.122).
Dels 2,1 milions d'estrangers de la UE que resideixen a Espanya, els més nombrosos són els ciutadans romanesos (728.967), seguits pels del Regne Unit (351.919) i els alemanys (180.650).
Entre el col•lectiu d'estrangers no comunitaris, els ciutadans marroquins són els més nombrosos (644.688), seguits dels equatorians (420.110) i els colombians (280.705).
No obstant, l'INE adverteix que aquestes xifres seran provisionals fins que, abans de final d'any, compti amb l'informe favorable del Consell d'Empadronament, moment en què l'institut elevarà al Govern la proposta de xifres oficials de població, per a la seva aprovació mitjançant reial decret.
datos del ine
EL NÚMERO MEDIO DE HIJOS POR MUJER EN ESPAÑA AUMENTA HASTA 1,39 EL VALOR MÁS ALTO DESDE 1990
De los 491.183 nacimientos que hubo durante el año 2007, casi uno de cada cinco fueron de madre extranjera, la mayoría marroquíes
03.07.08 - EFE | MADRID
El número medio de hijos por mujer en España se ha elevado en 2007 hasta los 1,39 alcanzando así su valor más alto desde 1990 -en 2006 se situó en 1,38-, y casi uno de cada cinco es hijo de madre extranjera, la mayoría marroquíes, según los datos publicados hoy por el Instituto Nacional de Estadística (INE). Según la nota publicada "la fecundidad de España prosigue su recuperación".
En su informe, el INE subraya que los nacimientos de madres extranjeras aumentaron un 16,4% y alcanzaron los 92.992. Esta cifra supone el 18,9% del total de nacimientos el año pasado. Las mujeres con nacionalidad marroquí fueron las que más hijos tuvieron, 20.058, lo que supuso el 21,6% del total de nacimientos de madre extranjera.
Aumenta la tasa de mortalidad...
Durante el año 2007 hubo 491.183 nacimientos, 8.226 más que los registrados en el año anterior y la tasa bruta de natalidad -que refleja el número de nacimientos por cada mil habitantes- se situó en 10,95 por 1000.
Por otro lado, el INE ha destacado que el año pasado murieron 384.442 personas, 12.964 más que en 2006. La tasa bruta de mortalidad (número de defunciones por cada mil habitantes) aumentó hasta situarse en 8,57 por 1000 frente al 8,43 del año 2006. A su vez, el número de fallecimientos de ciudadanos extranjeros fue de 10.460 y supuso el 2,7% del total de defunciones. El 72,7% de las defunciones de extranjeros correspondió a nacionales de países de la Unión Europea (UE), que representan los extranjeros residentes en España con edades medias más avanzadas. Por países destacaron el Reino Unido y Alemania, cuyos ciudadanos fallecidos representaron el 24% y el 13% del total, respectivamente.
...y desciende el índice de nupcialidad
Por otro lado, el INE también destaca que el crecimiento vegetativo de la población (diferencia entre el número de nacimientos y defunciones) fue de 106.741 en 2007. Esta cifra es inferior a la registrada en 2006, que fue de 111.479.
En cuanto a la nupcialidad, el año pasado se produjeron 203.697 matrimonios, 4.069 menos que en 2006, mientras que el número de casamientos entre personas del mismo sexo fue de 3.250, el 1,6% del total. En 2.180 matrimonios ambos cónyuges eran varones y en 1.070 mujeres.
En 35.185 matrimonios, el 17,3% del total, al menos uno de los cónyuges fue extranjero. El 43,5% de estos matrimonios se celebró entre varones españoles y mujeres extranjeras y un 30% entre españolas y extranjeros. En un 23,6% ambos cónyuges eran extranjeros. Por último, el INE destaca que el 3,7% de los matrimonios con al menos uno de los cónyuges extranjero se llevó a cabo entre personas del mismo sexo.
Ceuta, Melilla y Murcia registran las tasas de natalidad más altas
Por comunidades autónomas las que registraron un mayor crecimiento vegetativo (diferencia entre el número de nacimientos y defunciones) en términos absolutos durante 2007 fueron Madrid (32.751); Andalucía (30.929) y Cataluña (23.410).
Por su parte, Galicia, Castilla y León y Asturias registraron los crecimientos vegetativos negativos más notorios.
Las tasas de natalidad más elevadas se registran en Ceuta (20,56) y Melilla (19,49) y en la región de Murcia (13,37), mientras que las mayores tasas de nupcialidad se dieron en Melilla (7,35) y en Cantabria (5,50).
En cuanto a las tasas de mortalidad, las más elevadas se presentaron en Asturias (11,89) y en Galicia (11,05).
EL 16 % DELS HABITANTS DEL PAÍS VALENCIÀ ÉS POBLACIÓ IMMIGRADA DE FORA DE L'ESTAT ESPANYOL
- Cinc milions d’habitants gràcies a la immigració de fora de l’Estat
- El País Valencià és la segona comunitat autònoma en recepció d’inmigrans només per baix de les Illes Balears
- Sumada la immigració de fora de l’Estat espanyol a la immigració de dins de l’Estat, més d’un terç dels habitants del País Valencià són d’orígen estranger
- L’augment l'ha fet possible l’arribada d’estrangers de fora de l’Estat, que ja suposen el 16,7% de la població valenciana
- Una part molt important d’este augment poblacional, provinent de dins i fora de l’Estat espanyol, no és té en compte alhora de les transferències econòmiques a l’administració autònoma, tot i que sí alhora de recaptar impostos per part de l’Estat espanyol (tot això sense considerar el volum d’immigració no regularitzada)
- Malgrat esta situació, el País Valencià no compta amb competències reguladores sobre immigració: les grans decisions de l’àrea corresponen al Govern de Madrid
AGÈNCIES.-
La Comunitat Valenciana ha superat la barrera oficial dels cinc milions d’habitants i, segons es desprèn de les dades provisionals del Padró oferits ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), ho ha fet gràcies a la immigració. A 1 de gener de 2008, la Comunitat tenia un total de 5.016.348 habitants, el que suposa 131.319 ciutadans més que el 1 de gener de 2007.
Aquestes dades del padró reflecteixen que la valenciana és la quarta autonomia que més creix respecte a l’any anterior, per davant, entre altres comunitats, de Catalunya i per darrere de les Balears, Castella-la Manxa i Madrid.
Segons l’INE, d’aquests nous veïns de València, Alacant i Castelló, 106.122 són de procedència estrangera, mentre que els nascuts a Espanya tot just sumen 25.197 habitants. D’aquesta forma, el 80,8 per cent dels més de 130.000 habitants que va guanyar la Comunitat són d’origen estranger i una mica menys del 20% són espanyols.
Així, no és d’estranyar que, amb un 16,7%, la valenciana siga en 2008 la segona autonomia amb major taxa d’estrangers sobre la seua població (només per darrere de les Illes Balears) i la tercera on s’ha produït major increment d’aquest col·lectiu en termes absoluts durant 2007, per darrere de Catalunya (125.459) i de Madrid (124.349). Aquest augment col·loca a la Comunitat amb un total de 838.204 estrangers, que és una xifra major que els habitants totals de La Rioja, Navarra o Cantàbria.
La taxa d’estrangeria és cada vegada major -en 2007 era del 14,9% i del 13,9% en 2006- perquè la població espanyola a la Comunitat està estancada en el creixement zero (concretament, no arriba al 0,6% anual).
Per grups nacionals, la majoria dels estrangers residents a la Comunitat segueix provenint del Regne Unit, però la que més ha augmentat és la immigració provinent de Romania, que és, a més, el segon país que més població aporta a la nostra demografia, la majoria d’ells assentats a Castelló. La castellonenca és la província valenciana amb un major increment d’habitants (un 3,69% més que en 2007), seguida d’Alacant (un 3,20%) que, a més, és la que té més estrangers empadronats, i finalment València (un 2,08%).
El quart augment més significatiu
Segons les dades provisionals del padró, la Comunitat Valenciana és la tercera autonomia que més va augmentar la població (tant d’estrangers com d’espanyols) respecte a l’any 2007 en termes absoluts, alguna cosa per altra banda normal al ser la tercera regió espanyola amb més població.
Però aquests 131.319 habitants nous repartits entre els 542 municipis situats entre Vinarós i El Pilar de la Foradada, representen un creixement del 2,69 per cent respecte a l’any anterior, el que situa a la Comunitat com a la quarta autonomia amb en augment proporcional més significatiu de tota Espanya.
Davant aquestes dades de l’INE, el director general d’Economia de la Generalitat, Pablo Landecho, va destacar ahir que la Comunitat és “un territori pol d’atracció per a vindre a treballar, per a invertir i per a viure”. Segons Landecho, la nova població que decideix residir en terres valencianes “demanda serveis que requereixen un finançament adequat” i va incidir que la Comunitat “necessita un major finançament perquè està suportant una elevada despesa a causa del fort increment de la població que es ve registrant en els últims anys”.
LA GENERALITAT RECLAMA MÁS RECURSOS PARA ATENDER A LA POBLACIÓN "NOUVINGUDA".
Castellón tiene casi 100.000 extranjeros más que en 1998.
La población de la provincia se acerca a los 600.000 residentes, de los que el 17,8% procede de otro país.
La Comunitat supera los 5 millones de habitantes y en España ya hay más rumanos que marroquís.
21/06/2008 MARI CARMEN TOMÁS
En solo una década, casi 100.000 nuevos inmigrantes han fijado su lugar de residencia en la provincia de Castellón, que ya roza los 600.000 habitantes, sumando autóctonos y foráneos.
Así, a fecha 1 de enero del 2008, residían en las comarcas castellonenses 594.433 personas, de las cuales 105.884 (el 17,8%) eran extranjeros, según el avance del padrón municipal hecho público ayer por el Instituto Nacional de Estadística (INE). El fenómeno migratorio ha alimentado el aumento de población en esos últimos diez años. De hecho, mientras que los residentes autóctonos en un decenio se han incrementado en 33.679, los de terceros países representan 99.042 nuevas altas.
UN 20% MÁS QUE EN 2007
En el último año, la población foránea en Castellón se ha incrementado en un 20% (17.663 más que en el 2007). Por nacionalidades, el colectivo más numeroso es el de Rumanía, con 51.947 (49% del total), seguido de Marruecos, con 16.666 (el 15,7%) y Colombia, con 4.449 (el 4,2%); Ecuador, con 2.285 (el 2,2%) y Argelia, con 2.340 (2,2%).
Así las cosas, España alcanzó los 46,06 millones de residentes a 1 de enero de 2008 --aumenta en 862.774 respecto a 2007--, de los que más de cinco millones son de otros países. Según el INE, a 1 de enero del presente año, los extranjeros empadronados suman 5,22 millones (2,1 millones ciudadanos de la UE).
Respecto a las cifras de 1 de enero de 2007 se observa un aumento del peso relativo a nivel estatal de los ciudadanos comunitarios, especialmente rumanos y en menor medida búlgaros, portugueses y polacos. Por países de origen, destacan en España los rumanos (728.967), seguidos por los marroquíes son los más numerosos (644.688), junto a los ecuatorianos (420.110), los procedentes de Reino Unido (351.919) y los colombianos (280.705). Durante el 2007, la cifra de ciudadanos rumanos es la que ha experimentado un mayor crecimiento, con un saldo de 201.948.
YA SOMOS CINCO MILLONES
Por su parte, la Comunitat Valenciana supera por primera vez los cinco millones de habitantes (5.016.348). Por provincias, Alicante ha sido la que ha registrado mayor incremento, con 58.390 residentes más que hace un año. En la de Valencia, el número de empadronados ha crecido en 51.778 mientras que Castellón ha aumentado en 21.151 en el último año. Este dato sirvió de argumento al director general de Economía, Pablo Landecho, para reivindicar "mayor financiación", dado que esta comunidad está "soportando un elevado gasto debido al fuerte incremento de población que se viene registrando en los últimos años".
RIQUEZA
Fuentes del Consell destacaron que la inmigración es un fenómeno positivo porque genera riqueza, ya que mantiene la demanda de vivienda, ocupa empleos de atención a personas mayores y dependientes y en sectores tradicionales como la agricultura y servicios. Sin embargo, recalcaron que se necesitan más recursos para garantizar la mejor atención a los inmigrantes y no generar tensiones sociales. Recordaron que áreas como la sanidad, educación y vivienda pública están transferidas a la autonomía. Criticaron que el fondo destinado a la acogida de inmigrantes se ha mantenido estable pese al aumento de población. Así, solo se recibe del Estado un 10% del fondo, cuando los extranjeros que residen en la Comunitat Valenciana suma el 16% sobre el total de España.
.....................................................................................................
PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS referit a 21 de gener de 2008
(dades del Servei Municipal d'Estadística de l'Ajuntament de Vila-real)
ESTRANGERS EMPADRONATS A VILA-REAL (gener de 2008):
País d'origen ........................ Total
ROMANIA ............................. 3.457
MARROC............................... 1.816
COLÒMBIA............................. 430
ALGÈRIA.............................. 368
BRASIL............................... 304
ARGENTINA............................ 173
EQUADOR.............................. 149
ITÀLIA............................... 132
D'altres............................. 1.113
TOTAL IMMIGRANTS........... 7.942
d'un total de 51.173 habitants empadronats a 21 de gener de 2008, dels quals 25.831 són homes i 25.342 són dones.
COMENTARI FINAL.-
Si observeu la base de les piràmides de població, de 0 a 4 anys, (d'Espanya, País Valencià i Vila-real), podeu comprovar el repunt de la natalitat als darrers anys com a conseqüència de l'allau immigratori que ha beneficiat les arques de l'Estat (rècord de població activa i, per tant, de cotitzants a la Seguretat Social), ha perjudicat les minses arques autonòmiques (a les obres faraòniques fetes a València Cap i Casal, juntament amb cert balafiament dels diners públics en general, s'ha d'afegir la discriminació fiscal dels governs centrals, d'Aznar i Zapatero, que fins ara mai han tingut en compte el creixement migratori a les comarques valencianes amb el que suposa de despesa en sanitat, educació i d'altres serveis bàsics a l'Estat del Bennestar) i, per suposat, ha perjudicat moltíssim la qualitat de vida a ciutats com ara Vila-real (que ha crescut a raó de 1.000 habitants per any) on comptem amb uns serveis públics (estatals, autonòmics o municipals) semblants als de principi de la dècada dels noranta (1990) quan la ciutat s'aproximava, a penes, als 40.000 habitants.
De tota manera, el fet que hi ha més homes que dones (en el cas de la ciutat de Vila-real) demostra l'alt percentatge immigratori de la darrera dècada (els primers immigrants solen ser homes joves), perquè en demografia és habitual que el nombre de dones siga superior per la major esperança de vida. En canvi, la major quantitat de dones que d'homes a nivell estatal i autonòmic demostra que la immigració general no ha estat tant forta per l'escassa atracció de les autonomies i les comarques de l'interior, menys dinàmiques econòmicament i demogràfica.
El pes de la immigració, en definitiva, l'han patit (per les mancances en els serveis públics) les ciutats costaneres de l'Eix Mediterrani, és a dir, el que genera (d'Almeria a Girona) l'economia més productiva de l'Estat i el que pateix, a banda de la secular discriminació econòmica d'un estat centralista, la mancança més greu en infrastructures viàries de tota Europa, en relació als impostos aportats. Totes aquestes coses es poden arreglar en un futur pròxim amb un millor i més just finançament autonòmic, un disseny menys radial de les infrastructures viàries (tot potenciant el transport públic en general i el transport de mercaderies a Europa per ferrocarril, en particular), etc. però, sobre tot, amb més política social i menys partidisme decimonònic.
