CRONOLOGIA DE JAUME I
1208.- L'1 o el 2 de febrer (la data no s'ha pogut demostrar, clarament) naix Jaume a Montpeller (Roselló), fill del Rei Pere II d'Aragó i la Reina Maria.
1213.- Moren els seus pares (el rei Pere lluitant contra el noble Simó de Montfort).
1215.- Jaume I es traslladat al castell de Montçó, on estarà educat pels cavallers Templers.
1218.- S'inaugura a Tarragona el regnat efectiu del nou monarca. Primeres Corts Generals dels seus estats a Lleida.
1221.- Als 13 anys es casa amb la infanta Elionor de Castella, filla d'Alfons VIII. A la catedral de Tarazona s'arma cavaller.
1225.- El rei anuncia a Tortosa la Croada contra els sarraïns de València. Infructuosament intenta la conquesta de Peníscola.
1226.- Zeyt Abu Zeyt, el rei moro de València, pacta una treva amb Jaume I.
1229.- El rei moro es destronat, refugiant-se a Sogorb i, posteriorment, al seu palau d'Argelita. Jaume I desterra el cavaller Blasco de Alagón, que es posarà al servei del nou rei moro de València (Zayan Ibn Mardanús). Jaume I conquesta Mallorca.
1232.- Jaume I decideix, des del castell d'Alcanyís, començar la conquesta del Regne de València. Conquesta d'Ares i Morella.
1233.- Fundació del Monestir Reial de Santa Maria de Benifassà. Conquesta de Borriana, del Castell Vell de Castelló i d'altres castells de la Plana.
1234.- Conquesta d'Almassora la vella.
1235.- Jaume I es casa a Barcelona amb Violant, filla del rei Andreu d'Hongria, després d'haver-se separat de la seua primera esposa.
1238.- Conquesta d'Almenara, Xilxes, Moncofa, Uixó i Nules. Després de la batalla del Puig, Jaume I entra a València el 9 d'octubre: els moros, en senyal de rendició, hissaren la Senyera reial o Penó de la Conquesta.
1240.- Concessió dels Furs per al nou Regne de València. Naix l'infant Pere, futur Pere el Gran, successor de Jaume I.
1244.- Tractat d'Almirra (al Campet de Mirra) entre Jaume I i Alfons de Castella, establint les primeres fronteres del nou Regne.
1245.- Conquesta del castell de Biar (pràcticament suposa el final de la conquesta valenciana).
1247.- Sublevació d'Alhazarc i retirada dels moros a la Serra d'Espadà.
1251.- Des de Lleida, el 8 de setembre, Jaume I atorga el Privilegi Fundacional del nou Castelló. El 12 d'octubre mor la reina Violant (es soterrada a Vallbona de les Monges).
1274.- EL DIA DEU DE LES KALENDES DE MARÇ DE L'ANY DEL SENYOR 1273, és a dir, el dia 20 de febrer de 1274, JAUME I ATORGA LA CARTA POBLA A VILA-REAL. El mateix any l'atorga també al poble de Vilanova i la Geltrú.
1275.- Jaume I autoritza Pere Dahera per fundar un Hospital als afores de les muralles de Vila-real i per construir un pont sobre el riu Millars (ara conegut com el pont de Santa Quitèria).
1276.- Jaume I mor el dia 27 de juliol a la ciutat de València. Soterrat a la Catedral fins el 1278, fou traslladat al Monestir de Poblet on descansa al Panteó Reial en una tomba feta per l'escultor Frederic Marés.
Jaume I, fundador de Vila-real i del Regne de València, seguint una tradició encetada per Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies (De Bello Gallico), serà el primer cronista de la seua pròpia història amb el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I redactada al segle XIII (malgrat els manuscrits que se conserven avui en dia, que són del XIV), seguit per les cròniques de Desclot, Muntaner i Pere III, que conformen el Corpus de les quatre grans cròniques del regnat del rei fundador.
Sobre Jaume I tenim molta documentació històrica, però tot i això, i la seua dilatada vida com a rei (va viure 68 anys i això són molts anys al segle XIII), no s’ha lliurat de polèmiques i llegendes.
Jaume I va ser, sobretot, un conqueridor. Però no solament de terres i territoris. Jaume I, actualment, hauria donat molt que parlar a la Premsa del Cor ja que, potser per herència genètica paterna, també va conquerir moltíssimes dones. De fet, ell mateix, va nàixer més per la voluntat de la seua mare, Maria de Montpeller, que per la intencionalitat del seu pare... sempre ocupat en afers extramatrimonials.
Açò que us vaig a contar, és una narració tan novel·lesca que molts historiadors la tenen per falsa.Ferran Soldevila, en les notes a les cròniques de Desclot i Muntaner, apunta la hipòtesi del seu origen en un poema anterior. De fet, personatges literaris com El Cid Campeador, nascuts d’un Poema d’autor anònim, encara tenen certa consideració d’històrics entre els aficcionats a la història no especialistes, quan la veritat és que de Cids i de Quixots a l’Edat Mitjana n’hi havia pertot arreu. Però Jaume I, al contrari que els cids i els quixots, no és cap personatge de ficció.
Pere el Catòlic, comte de Barcelona i rei d’Aragó, era un home molt dat a fembras, a festejar a les dones, i va casar-se al 1204 amb Maria de Montepeller, una jove que, a pesar de l’edat, ja havia tingut dos marits amb anterioritat. El motiu del casament no va ser, ni molt menys l’amor, sinó l’interès, ja que Maria aportava al català Pere el Catòlic extensos dominis d’Occitània que aquest ambicionava. Segons Muntaner, el rei no li va fer ni el menor cas per escalfament que ha d’altres gentils dones -en paraules literals de la Crònica. Donat que, des del primer moment, rebutjava a la seua muller, va ser enganyat per aquesta i 24 prohoms, abats, priors, l’oficial del bisbe, alguns religiosos, dotze dames, i altres tantes donzelles, els quals li feren creure una nit que s’havia gitat amb una de les seues amants, quan era la seua pròpia esposa, Maria de Montpeller, la que degudament disfressada es feia passar com a tal, mentre tot el poble resava per donar un descendent a la dinastia reial. Quan clarejà el dia tota la comitiva entrà a la cambra i es descobrí l’engany. El Rei botà del llit i tragué l’espasa. Li explicaren el que havia succeït i no va tindre més remei que conformar-se, exclamant: Doncs, el cel vullga complir els vostres vots!. Aquell mateix dia va fugir a cavall de Montpeller. Passat el temps de l'embaràs va nàixer a Montpeller, el primer de febrer de 1208, el fill del rei Pere i la reina Maria, el futur rei Jaume I.
Al cap de cinc anys van morir el seus pares (el rei Pere lluitant contra el noble Simó de Montfort) i Jaume serà traslladat al castell de Montçó, on serà educat pels cavallers Templers. D’aquesta relació vindran totes les llegendes sobre el Sant Grial i la seua ubicació a la Catedral de València que, darrerament, tant de moda s’han posat després de l’èxit de la novel·la de Dan Brown “El Codi da Vinci”.
Jaume I inaugura a Tarragona el seu regnat efectiu a partir del 1218, als 10 anys d’edat, celebrant-se les Primeres Corts Generals dels territoris catalano-aragonesos a Lleida. Tres anys més tard es casa amb la infanta Elionor de Castella, filla d'Alfons VIII i a la catedral de Tarazona s’arma com a cavaller.
Com son pare, ja hem dit que sempre va ser un conqueridor de dames. I així, molt prompte, arribarien les amants... com ara Elo Álvarez i Aurembiaix, una filla del comte d’Urgell que acabaria casant-se amb Pere de Portugal. El 1229 es divorcia d’Elionor, de la que havia tingut un fill, l’infant Alfons que moriria sense descendència en 1260. Mentrestant coneix Berenguela Fernández, de la que naixeria el fill bort Pere Ferrandis, baró d’Híjar.
A l’anunciar a Tortosa, el 1225, la Croada contra els sarraïns de València, intentarà, infructuosament, conquerir Peníscola. Però a l’any següent, Zeyt Abu Zeyt, el rei moro de València, pacta una treva amb Jaume I, però serà destronat i haurà de refugiar-se a Sogorb i, posteriorment, al seu palau d’Argelita. Mentrestant, el cavaller Blasc d’Alagó, per desavinences amb Jaume I, es posarà al servei del nou rei moro de València (Zayan Ibn Mardanús).
Després de conquerir Mallorca, decideix el 1232, des del castell d’Alcanyís, començar la conquesta del Regne de València, començant per Ares i Morella. L’any següent funda el Monestir Reial de Santa Maria de Benifassà i, al mes de juliol, concretament el dia de la Mare de Déu del Carme de 1233 conquesta l’actual terme de Vila-real (inclòs dins del terme històric de Borriana) i expulsa els sarraïns que habitaven Borriana, el Castell Vell de Castelló i d’altres castells de la Plana.
Separat de la seua primera esposa, Elionor de Castella, Jaume I es pren tant seriosament el paper de Conqueridor que, fins i tot, arriba a manar que li tallen la llengua al bisbe de Girona per revelar un secret de confessió. Ací entrem, una altra vegada, en l’estreta línia roja que separa la història de la llegenda... Conten que el nostre rei fundador havia donat la paraula de casament a la senyoreta Teresa de Vildaura, però, en anunciar la boda amb la jove Na Violant d’Hongria, va tindre que deslliurar-se en públic i negar el que havia promés en privat. La veritat de l’assumpte, però, només la sabia el confessor del rei i bisbe de Girona, Berenguer de Castellbisbal, el qual, tot trencant el secret de confessió, va enviar una carta al Papa, Innocenci IV, posant-lo al corrent de l’assumpte. Fou així com, des de Roma començaren a posar impediments davant la boda de Jaume I i Na Violant. Quan Jaume I va saber que el causant de la demora, per al seu nou casament, havia estat el seu confessor, va fer cridar el bisbe a la Cort i, només tindre’l davant seu, ordenà a un botxí immediatament que li tallara la llengua. Aquesta acció li reportà l’excomunicació religiosa a Jaume I i a tota la Corona d’Aragó, tenint que demanar perdó a Roma i, com a penitència perquè li alçaren l’excomunió, construir un monestir a Tortosa i un altre a Benifassà.
Molts historiadors pensen que al darrera d’aquest afer hi havia un secret d’Estat que el bisbe de Girona havia revelat al Papa, mentre altres confirmen que el secret no era un altre que el repartiment dels territoris de la Corona d’Aragó entre els seus infants.
Finalment, Jaume I pogué casar-se amb la seua estimada Na Violant, filla del rei Andreu d’Hongria, el 1235, de la que haurien de nàixer deu fills: Pere (que seria rei d'Aragó i de València i comte de Barcelona), Jaume (que seria rei de Mallorca), Ferran (mort als tres anys), Sanç (que arribaria a ser arquebisbe de Toledo), Violant (que seria muller d’Alfons X de Castella), Constança (casada amb don Manuel de Portugal), Maria, Leonor, Isabel (casada amb Felip de França) i Sança (que morí de pelegrinació a Terra Santa). Durant el matrimoni amb Violant, Jaume I tingué altres amants, com ara Blanca d’Antillón (amb la que tingué un fill bort, Ferran Sánchez, baró de Castre), Guillerma Cabrera, Teresa Gil de Vidaure (que seria esposa mitjançant document privat, nasquent-ne Jaume de Xèrica i Pero de Aierbe), Berenguela Alfonso i Sibila de Saga.
Però les conquestes territorials també seguiren endavant, sobretot a partir del 1238 quan cauen Almenara, Xilxes, Moncofa, Uixó, Nules i, després de la batalla del Puig, València, on Jaume I entra el 9 d’octubre i els moros, en senyal de rendició, hissaren la Senyera Reial o Penó de la Conquesta, únic símbol històric que ens deixà Jaume I com a senya d’identitat de tota l'antiga Corona d’Aragó.
El 1240 va concedir els Furs per al nou Regne de València i va nàixer l’infant Pere, futur Pere el Gran, successor de Jaume I. El 1244 va signar el Tractat d’Almirra (al Campet de Mirra) amb el seu gendre Alfons de Castella, establint les primeres fronteres del nou Regne i, a l’any següent, conquesta el castell de Biar que, pràcticament, suposa el final de la conquesta valenciana.
Després de la sublevació del rei moro Alhazarc al 1247 (aquests enfrontaments vénen a ser l’antecedent de les actuals festes de moros i cristians tan celebrades al sud del país), els sarraïns de la Plana hagueren de retirar-se a la Serra d’Espadà. El 8 de setembre de 1251, des de Lleida estant, Jaume I atorga el Privilegi Fundacional del nou Castelló i el 12 d'octubre mor la reina Violant, sent soterrada a Vallbona de les Monges.
El 20 de febrer de 1274, Jaume I atorga la Carta Pobla a Vila-real, segregant el seu terme del de Borriana. I també el mateix any l’atorga a la ciutat germana de Vilanova i la Geltrú.
Dos anys més tard, el 27 de juliol de 1276, moria Jaume I a la ciutat de València, sent soterrat a la Catedral fins el 1278 quan, el nostre rei conqueridor, es traslladat al Monestir de Poblet on descansa al Panteó Reial en una tomba de l’escultor Frederic Marés.
La fundació de Vila-real va ser, per tant, una de les darreres decisions del monarca. El part de la nostra ciutat, com si d’un nadó es tractara, va ser llarg i costós, perquè Vila-real també va tindre una etapa fetal, ja que havia anat formant-se al ventre de Borriana... la nostra mar ... i la nostra mare... Però l’embaràs va durar més de 9 mesos, ja que abans del 1272 ja es detecta alguna casa i més d’una alqueria dins dels actuals termes de Vila-real i Les Alqueries. Però, segons feu constar el nostre pare polític i històric, Jaume I, en una partida de naixement anomenada Carta Pobla, el part no es va produir fins el 20 de febrer de 1274.
NOS JACOBUS, DEI GRATIA REX ARAGONUM, MAIORICARUM ET VALENTIE, COMES BARCINONE ET URGELLI ET DOMINUS MONTIPESULANI, PER NOS ET NOSTROS SUCCESSORES DAMUS ET CONCEDIMUS VOBIS UNIVERSIS ET SINGULIS POPULATORIBUS POPULATIONIS VILLE REGALIS... DATUM VALENTIA DECIMO KALENDAS MARTII, ANNO DOMINI MCCLXX tercio (1270 tercio).
Que en la llengua del poble ve a significar:
Jaume I, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, Mallorca i València, comte de Barcelona i Urgell, senyor de Montpeller, per nos i pels nostres successors us donem i concedim a vosaltres, tots i cadascun dels pobladors de la vila de Vila-real... Donat a València, el dia deu de les calendes de març de l’any del Senyor mil dos cents setanta tres. I traduït a la cronologia actual, significa que Vila-real es va fundar 10 dies abans de l’1 de març de 1274, no del 73, perquè al segle XIII no es canviava d’any cada 1 de gener, sinó el 25 de març o dia de l’Encarnació.
Jaume I, per tant, ens donà un nom com a poble, Vila-real; un territori històric per viure que abraçava també l’actual terme d’Alqueries i una sèrie de privilegis que van des de l’ús de les aigües del Millars, amb la construcció de la Séquia Major des del segle XIII, a la celebració d’un mercat setmanal i d’una Fira anual, cosa de la que no podien presumir tots els pobles. La Carta Pobla original ve redactada en llatí, és a dir, l’idioma oficial de la Diplomàcia, encara que els primers habitants de Vila-real són catalans i parlen català en un percentatge sempre superior al 90 % segons l’especialista castellonenc, i professor de la Universitat de València, Enric Guinot (Els fundadors del Regne de València. 2 volums. Tres i Quatre. València, 1999).
Ja tenim ací l’origen d’una llarga tradició bilingüe que ha arribat fins els nostres dies, és a dir, la llengua del poder per una banda i la llengua del poble per una altra. Jaume I era catalanoparlant, però els documents oficials de la monarquia, com ara les cartes pobles, es redactaren en llatí fins el segle XVIII quan el nét del rei de França, Felip V, no solament va socarrar Vila-real causant 253 víctimes, sinó que va imposar el castellà com a llengua oficial a tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. És per això que una altra cosa tenim clara: el nom del poble, fins i tot als documents oficials elaborats per l’Ajuntament de Vila-real o per la Diputació del General (o Generalitat) des del segle XIII, és, únicament, Vila-real, és a dir, en valencià.
Aquesta llengua dels repobladors perviurà fins el dia d’avui clarament, sense cap polèmica ni mitja entre filòlegs, historiadors i lletrats de bona voluntat, ja que dir-li català o valencià no canvia per a res la història, malgrat l’entossudiment del Bunker Barraqueta que, a base de manifestacions i falses propagandes, volen fer-nos creure que el valencià va nàixer a Bagdad i el castellà a la Ciudad de las Lenguas de Castellón de la Llanura.
Mentrestant, castellanoparlants i valencianoparlants penedits, trastornats per l’autoodi, de tota raça i condició, alguns sense cap classe d’estudis universitaris relacionats amb la llengua ni amb la història (i el que és pitjor, molts per interessos partidistes i econòmics), segueixen remarcant les diferències entre la forma de parlar a Catalunya i València, sense reparar que a Madrid i a Sevilla tampoc se parla de la mateixa manera. I què és l’andalús -podríem preguntar-, una llengua diferent al castellà o espanyol? I l’argentí, i el mexicà? Per què parlen anglès al Estats Units, si Bush és més important que Toni Blair? No podrien posar a la seua constitució que la seua llengua és l’estadounidenc? No, no fem broma per favor... Més respecte per a la llengua de Shakespeare i Cervantes, però el català, el valencià i el balear, quan més separats millor... millor per als que volen acabar amb la nostra cultura, amb la nostra història, amb les nostres tradicions. No n’hi ha pitjor filòleg del valencià que aquell que ens aconsella des de l’ús sistemàtic del castellà.
Com diu una vella cançó:
Prou ja de tanta, tonteria i
Basta de meter mano,
siempre desde el castellano...
................................................................................................................
Aquest article va ésser llegit per l'autor a l'Auditori de Vila-real el 20 de febrer de 2005 (data del natalici de Vila-real) a la revista parlada CAMINO dels Lluïsos.
Un any després, al 2006, l'efígie de JAUME I (obra de Llorens Poy) abandonava el seu emplaçament tradicional de la Plaça Major de Vila-real per obres. Des d'aleshores, els vila-realencs seguim preguntant-nos, fins quan?
Evidentment, JAUME I no ha pogut ocupar el lloc que li correspon a la Plaça Major de Vila-real el 2 de febrer de 2008, en commemorar-se el vuité centenari del seu naixement...(totes les fotos que venen a continuació són de la web de Ca la Vila):
