• Els diners són un mitjà de canvi o de pagament - cobrament generalment acceptat. S'utilitza com a mitjà de canvi, dipòsit de valor (serveix per acumular riquesa) i unitat de compte comú (permet establir comparacions i agrupacions sota una unitat comuna). El sistema monetari actual està basat en la confiança.
• Per destinar-lo a les dues primeres funcions assenyalades, la gent demanda diners. La quantitat demandada depèn de diversos factors: el nivell de preus, la renda o riquesa, el tipus d'interès del mercat i el risc.
• L'interés és el pagament del lloguer dels serveis del capital o, més concretament, el preu del diner. Els factors que condicionen un major o menor tipus d'interès són el risc de l'operació, les garanties ofertes pel sol·licitant i la durada del préstec.
• Bàsicament, els bancs capten fons dels estalviadors per prestar-los a aquells agents econòmics que necessiten finançament. Tal com el seu nom indica, els bancs de reserves fraccionàries només mantenen una petita part dels seus dipòsits immobilitzats i presten o inverteixen la resta. La banca comercial multiplica els diners legal rebut dels seus clients de manera que creix la quantitat de diners en circulació.
• L'oferta monetària és la quantitat de diners que circula per una economia. La política monetària és el conjunt de mesures preses pel Banc Central per assolir els objectius econòmics desitjats mitjançant l'ampliació o reducció de l'oferta monetària i/o la modificació dels tipus d'interès.
• A Espanya i els països que han adoptat l'euro com a moneda és el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) qui assumeix les funcions relacionades amb la política monetària.
• Si augmenta la quantitat de diners en circulació o disminueixen els tipus d'interès estem davant d'una política monetària expansiva. En canvi, si disminueix la quantitat de diners en circulació o augmenten els tipus d'interès, la política monetària és restrictiva. La primera pretén incrementar el volum de demanda agregada, mentre que la segona aspira a contraure'l. Els instruments de què es val el SEBC per tirar endavant la política econòmica són el sistema de reserves mínimes, les operacions de mercat obert i les facilitats permanents.
• Entre els primitius barataments o intercanvis en espècie i l'ús actual del paper moneda hi ha hagut diverses formes de canvi com els diners mercaderia (per exemple, la sal, el bestiar, la cervesa, el vi i els metalls preciosos), els diners paper (aquest tipus de diners va nàixer del costum dels orfebres anglesos del segle XVII de custodiar l'or i els objectes de valor d'altres persones a canvi d'una quantitat) i els diners fiduciaris, que descansa en la confiança que tenim les persones en poder utilitzar-lo com a mitjà de canvi generalment acceptat per tots.
• Els diners fiduciaris poden adoptar la forma de diners legals, que són els bitllets i les monedes emesos per una institució amb competències en aquesta matèria, i els diners bancaris, que són els que figuren anotats en diferents tipus de suport, però que només existeixen virtualment per estar al banc.
• Un agregat monetari és una magnitud que agrupa diferents classes de diners.
• La reserva fraccionària és el percentatge de diners que, calculat sobre el total de dipòsits rebuts, manté el banc inactiu per afrontar les possibles retirades de diners dels seus clients.
• El coeficient legal de caixa és el percentatge de diners legals que, per imposició del banc central, mantenen inactiu les diferents entitats del sistema bancari per fer front a les possibles retirades de diners dels seus clients i per raons d'interès general.
