Ha plogut.
El 28 de maig de 2010, Domingo J. Font i un servidor vam presentar en societat el Premi d'Assaig 2009 del Certamen Literari Ciutat de Vila-real a la Plaça Major.
Un premi aconseguit després de molts anys d’investigacions i estudis sobre els bombardejos contra la nostra ciutat entre 1936 i 1938. I també vam aprofitar l’acte, celebrat a la Plaça Major, per reivindicar davant les autoritats locals LA RETIRADA DEL CARRER AVIADOR FRANCO.
Al meu blog ho vaig explicar així:
<<… s’hauria de reflexionar al voltant de la toponímia i dels noms dels carrers de la nostra ciutat –encara que aquesta reivindicació no l’hem feta a l’assaig, perquè no corresponia- ja que està demostrat que un dels dirigents dels bombardejos sobre Vila-real, i sobre tota la costa mediterrània, encara té un carrer dedicat a la nostra ciutat. Es tracta de l’aviador Ramon Franco Bahamonde que -si bé és veritat que va destacar més com a expert pilot aeri que com a militar i, a més, compta amb una biografia repleta d’aventures ideològiques i personals- al gener de 1937 es va establir a Pollença (Illes Balears) com a cap de la zona aèria dels nacionals, encara que amb un mandat molt breu sobre l’Aviazione Legionaria Italiana, degut a la seua mort en estranyes circumstàncies quan es dirigia a bombardejar València en un dels hidroavions del seu comandament (el 28 d’octubre de 1938).
A més, qualsevol ciutat amb aspiracions de projectar-se cap al futur, en aquesta aldea globalitzada, ha d’apostar per optimitzar i posar en valor els recursos locals. Si parlem de militars, potser el general Bono o el coronel Eixea s’ho mereixen molt més que el germà del dictador, i no per pertànyer a un bàndol o un altre, sinó, sobre tot, per la seua condició genètica de vila-realencs.
Entre tots, hem de fer de la història un memorial democràtic, és a dir, convertir l’estudi del passat -dels seus encerts i dels seus errors-, en una llavor de cultura, un ren de valor afegit, un perpal per alçar el present i per encarar el futur amb tolerància, un futur que no és altre que una societat democràtica del coneixement i de l’esperança en el més joves>>.
VISCA EL CARRER LA SEQUIETA PER MOLTÍSSIMS ANYS!
D'acord amb les actes de què disposa l'Arxiu de Vila-real, l'antic «carrer Sequieta» ha patit diversos canvis de nom al llarg del segle XX.
El 8 de febrer de 1926 el Ple d'Ajuntament va acordar que el carrer de la Sequieta es denominara “Aviador Franco”.
Al Ple del 12 d'agost de 1931 s'acorda anomenar-lo «11 de febrer».
El 14 de juny de 1938 pren possessió la nova corporació que van nomenar les tropes franquistes i el 3 d'octubre del 1938 la Comissió Gestora de l'Ajuntament acorda tornar-lo a anomenar «Aviador Franco».
Com diu l’Informe dels experts municipals, els canvis que l'antic carrer la Sequieta ha patit al llarg del segle XX han tingut massa vegades a veure amb la ideologia de qui accedia al poder municipal. Aquest procediment ha dut controvèrsia social i un debat onomàstic innecessari si s'haguera preservat el nom original del carrer, relacionat amb una història secular.
Molt d’acord amb aquesta conclusió!
