L'Instituto Nacional de Estadística ha confirmat la pràctica totalitat de dades avançades, al mes d'abril, del Padró Municipal a 1 de gener de 2011: així, el padró guanya 169.462 persones a tota Espanya, encara que baixen els estrangers no comunitaris. Per una altra banda, Astúries, Aragó i Galícia són les comunitats que perden població.
Entre les dades més rellevants podem destacar el total de la població d'Espanya amb 47.190.493 habitants en total, sent 23.283.187 homes i 23.907.306 dones; el total de la C. Valenciana amb 5.117.190 habitants, dels quals 2.541.780 són homes i 2.575.410 dones; el total de la nostra província de Castelló amb 604.344 habitants, dels quals hi ha 302.855 homes i 301.489 dones; així com el nombre d'habitants de Vila-real que en som 51.168, dels quals 25.612 homes i 25.556 dones. La qual cosa demostra que Vila-real, malgrat la crisi i les altes taxes d'atur, encara manté un alt percentatge d'immigrants ja que el nombre d'homes supera al de dones, cosa poc habitual (a Espanya, València i Castelló el nombre de dones ja és lleugerament superior al d'homes) llevat d'indrets on hi ha o, hi ha hagut -com és el cas de Vila-real-, una immigració massiva als darrers anys (APF).
Madrid. (Agències) .- La població empadronada a Espanya ascendia a 47.190.493persones a 1 de gener de 2011, segons les xifres de població difoses avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 0,36 per cent (169.462) més que el 2010.
Aquest balanç confirma les dades provisionals ofertes pel Govern el passat 16 de desembre i dels que es desprenia un increment de 169.462 persones en els registres municipals respecte de 2009.
Les dades definitives revelen que a Espanya les dones segueixen sent més de la meitat de la població, amb un 50,7 per cent de empadronades enfront del 49,3 per cent d'homes. A més, un total de 8,9 milions són menors de 18 anys, el 17,6 per cent del Padró.
Quant a la població estrangera, figuren en el registre 5.751.487 persones d'altres nacionalitats, però en aquest col · lectiu els homes són més nombrosos, amb un total de 2,9 milions davant els 2,7 milions de dones.
Per lloc de procedència, els estrangers de països de la Unió Europea van augmentar en 45.186 (1,9%) fins arribar als 2.395.358, mentre que els no comunitaris van baixar en 41.433 i es van situar en 3.356.129 persones.
La major comunitat de ciutadans europeus la representen els romanesos (865.707), seguits pels britànics (391.194) i els alemanys (195.987). Entre els estrangers no comunitaris, destaquen els marroquins (773.995), els equatorians (360.710) i els colombians (273.176).
Les dades reflecteixen a més que al voltant de tres de cada deu ciutadans (32,2%) viuen en capitals de província, mentre que el gruix dels empadronats figuren en municipis que no gaudeixen de capitalitat (67,8%), encara que de ells , gairebé cinc milions viuen en localitats d'entre 100.000 i 400.000 habitants.
Per comunitats autònomes, en termes absoluts la que té major població és Andalusia, amb 8.420.000 d'habitants. La segueixen Catalunya (7,5 milions), Catalunya (6,4), Comunitat Valenciana (5,1), Galícia (2,7), Castella i Lleó (2,5) i País Basc, amb 2,1 milions.
Per darrere estan Canàries (2,1 milions), Castella-la Manxa (2,1), Regió de Múrcia (1,4), Aragó (1,3), Balears (1,1), Extremadura (1,1) i Principat d'Astúries (1,08).
Amb menys d'un milió d'habitants empadronats se situen Cantàbria (593.121), Navarra (642.051), la Rioja (642.051), Ceuta (82.376) i Melilla (78.476).
Pel que fa a les xifres de l'any anterior, les regions que més han crescut són Andalusia, Castella-la Manxa i Navarra, amb un increment del 0,8 per cent. Per sobre de la mitjana també han augmentat les poblacions empadronades a Balears i Múrcia amb un 0,6 per cent i Madrid, que va créixer un 0,5 per cent en l'últim any.
Amb tot, els majors creixements van ser els experimentats en la població empadronada a Ceuta i Melilla, on l'estadística oficial llança un augment del 2,2 i el 3,2 per cent, respectivament.
També registren increments, encara que menors, Catalunya i Canàries (0,4%), País Basc (0,3%), Extremadura i la Rioja (0,2%), i Cantàbria i el País Valencià (0,1%).
Per contra, Astúries perd al 0,3 per cent de la seva població i en Aragó i Galícia els empadronats es redueixen un 0,1 per cent. La població a Castella i Lleó no pateix variacions.
Atenent a les províncies, la que ha registrat una major variació aquest any en termes relatius és Guadalajara, on la població empadronada va augmentar un 1,9 per cent. El segueix Toledo, amb un increment del 1,3 per cent i Màlaga i Almeria, amb un u per cent més en cadascuna.Les que més població han perdut són Lugo i Ourense, amb un 0,6 per cent menys.
.........................................................................................................
L'INE confirma que el 2010 la població estrangera va augmentar en 3753 persones. El 2007, l'últim any anterior a la crisi, van arribar a Espanya 749.208 estrangers (Público).
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha donat a conèixer aquest divendres les dades definitives del padró municipal a 1 gener 2011 . Segons aquestes dades, a Espanya viuen més de 47 milions de persones, exactament 47.190.493. Aquesta xifra representa un augment del 0,36% (169.462 persones més) respecte a la mateixa data de l'any anterior.
El més cridaner és la frenada que ha experimentat l'arribada d'estrangers: entre l'1 de gener de 2010 i l'1 de gener de 2011, el nombre d'estrangers va augmentar lleugerament fins arribar als 3753. No obstant això, va baixar el nombre dels estrangers no comunitaris (-1,2%).
La informació aportada per l'INE detalla que 41.439.006 habitants tenen nacionalitat espanyola i 5.751.487 són estrangers, el 12,18% de la població. Per lloc de procedència, els estrangers de països de la Unió Europea van augmentar en 45.186 (1,9%) fins arribar als 2.395.358, mentre que els no comunitaris van baixar en 41.433 i es van situar en 3.356.129 persones.
La major comunitat de ciutadans europeus la representen els romanesos (865.707), seguits pels britànics (391.194) i els alemanys (195.987). Entre els estrangers no comunitaris, destaquen els marroquins (773.995), els equatorians (360.710) i els colombians (273.176).
L'arribada d'immigrants s'ha reduït pràcticament a zero en tres anys. Segons l'INE, entre l'1 de gener de 2007 i l'1 de gener de 2008 es van instal · lar a Espanya 749.208 estrangers. L'any 2008, la població estrangera encara es va incrementar en 379.909 persones. El 2009, encara 99.063 nous estrangers es van inscriure en el padró.El 2010 la caiguda ha estat brutal, fins als 3753 estrangers.
Les dades definitives també revelen que a Espanya les dones segueixen sent més de la meitat de la població, amb un 50,7% de empadronades enfront del 49,3% homes.
A més, un total de 8,9 milions són menors de 18 anys, el 17,6% de la població total.
Un de cada tres habitants viu en alguna capital de província
Les dades reflecteixen a més que al voltant de tres de cada deu ciutadans (32,2%) viuen en capitals de província, mentre que el gruix dels empadronats figuren en municipis que no gaudeixen de capitalitat (67,8%), encara que de ells , gairebé cinc milions viuen en localitats d'entre 100.000 i 400.000 habitants.
Per comunitats autònomes, en termes absoluts la que té major població és Andalusia, amb 8.420.000 d'habitants. La segueixen Catalunya (7,5 milions), Catalunya (6,4), Comunidat Valenciana (5,1), Galícia (2,7), Castella i Lleó (2,5) i Euskadi, amb 2,1 milions .
Per darrere estan Canàries (2,1 milions), Castella-la Manxa (2,1), Regió de Múrcia (1,4), Aragó (1,3), Balears (1,1), Extremadura (1,1) i Principat d'Astúries (1,08). Amb menys d'un milió d'habitants empadronats se situen Cantàbria (593.121), Navarra (642.051), la Rioja (642.051), Ceuta (82.376) i Melilla (78.476).
Creixen Andalusia, Castella-la Manxa i Navarra
Pel que fa a les xifres de l'any anterior, les regions que més han crescut són Andalusia, Castella-la Manxa i Navarra, amb un increment del 0,8%. Per sobre de la mitjana també han augmentat les poblacions empadronades a Balears i Múrcia amb un 0,6% i Madrid, que va créixer un 0,5% l'últim any.
Amb tot, els majors creixements van ser els experimentats en la població empadronada a Ceuta i Melilla, on l'estadística oficial llança un augment del 2,2% i el 3,2%, respectivament. També registren increments, encara que menors, Catalunya i Canàries (0,4%), País Basc (0,3%), Extremadura i la Rioja (0,2%), i Cantàbria i el País Valencià (0,1%). Per contra, Astúries perd al 0,3% de la població i a Aragó i Galícia els empadronats es redueixen un 0,1%.
La població a Castella i Lleó no pateix variacions. Atenent a les províncies, la que ha registrat una major variació aquest any en termes relatius és Guadalajara, on la població empadronada va augmentar un 1,9%. El segueix Toledo, amb un increment del 1,3% i Màlaga i Almeria, amb un1% més en cadascuna. Les que més població han perdut són Lugo i Ourense, amb un 0,6% menys.
Aquest balanç confirma les dades provisionals ofertes pel Govern el passat 16 de desembre i dels que es desprenia un increment de 169.462 persones en els registres municipals respecte de 2009.
=========================================
Fi del 'boom immigrant': només s'empadronen 3753 estrangers més el 2011
El padró confirma que Espanya ja no és el paradís dels estrangers Segons l'INE, la població espanyola és de 47.190.493 persones.
- D'aquestes, 41.439.006 van néixer a Espanya i 5.751.487 fora
- L'INE comptabilitza tant estrangers en situació regular com 'sense papers'
- De 2000 a 2011, la xifra de forans censats ha pujat a 4.823.855
- Malgrat les restriccions laborals, els romanesos segueixen venint
- Són el col·lectiu més nombrós i ha crescut en 84.000 respecte al 2010
- La població procedent del Regne Unit i Alemanya també ha augmentat
La crisi ha tancat la porta definitivament a la immigració. Si en l'època del 'boom' demogràfic arribava al nostre país una mitjana de mig milió de nous ciutadans cada any, de 2010 a 2011 el padró municipal ha registrat tan sols 3753 estrangers més. La nostra població està estancada en 47.190.493 persones: 41.439.006 nascuts aquí i 5.751.487 nascuts fora.
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públics aquest matí les seves dades definitives del nombre de residents a Espanya a 1 de gener de 2011, una revisió tècnica de les xifres que ja va avançar l'abril de l'any passat i que confirmen que Espanya ha deixat de ser el paradís dels estrangers. L'INE comptabilitza en el padró tant els estrangers que estan en situació regular com els que no tenen papers.
Aquesta espècie de desacceleració migratòria va començar a sentir-se ja el 2010, quan es van comptabilitzar 5.747.734 forans, 99.063 més que el 2009, un any en què la població immigrant va créixer a Espanya en 379.909 persones. Anteriorment, la pujada havia estat molt més gran:749.208 estrangers va guanyar el nostre país del 2007 al 2008.
Principal destinació dels immigrants
I és que, durant la dècada passada, deixem de ser un país d'emigrants per convertir-nos en un temps rècord en la principal destinació de la immigració de tot Europa. Només EUA ens superava. De 2000, quan l'INE va comptabilitzar 923.879 estrangers, al 2010, aquest col · lectiu es va incrementar en l'astronòmica xifra de 4.823.855 persones.
Ara la situació ha canviat completament. D'una banda, els estrangers no només no vénen sinó que s'estan marxant als seus països. Uns als altres es informen que aquesta no és la terra de les oportunitats.D'altra banda, el Govern ha reduït aquest any a zero les contractacions en origen i ha posat restriccions perquè els romanesos, ciutadans de la UE, puguin treballar.
Els romanesos segueixen venint
Malgrat aquestes restriccions, els romanesos segueixen venint. Segueixen sent el col · lectiu més nombrós (865.707) i, de fet, ha augmentat en 84.364 ciutadans respecte a l'any anterior, quan es van registrar 781.343.
Als romanesos el segueixen en importància els marroquins(773.995), els britànics (391.194) i els equatorians (360.710). Aquest últim grup ha perdut 26.657 ciutadans respecte a 2010, quan eren 387.367 persones. El 2005, quan vivíem l'esplendor del 'boom, va arribar a haver mig milió d'equatorians al nostre país.
Més britànics
És resum, ara el nombre de ciutadans no comunitaris (3.356.129) segueix descendint (un 1,2%) mentre que el dels comunitaris (2.395.358) augmenta (un 1,9%), fonamentalment gràcies als romanesos.
Però també gràcies als ciutadans britànics, la població ha pujat des de 2010, quan eren 366.379, en 24.815 ciutadans. Aquest increment és especialment significatiu, perquè indica que, tot i la crisi, els nostres veïns 'rics' segueixen apostant pel nostre país, ja no només per fer turisme, sinó per residir llargues temporades en ell.
Passa igual amb Alemanya, de 178.402 empadronats alemanys el 2010 s'ha passat a 195.987, és a dir, 17.585 més. Als alemanys i als britànics que s'empadronen a Espanya no els afecta la nostra situació econòmica.
Fi al 'boom' immigrant a Castelló: cau per primera vegada en 15 anys el padró d'estrangers després d'un creixement continu
Cap al boom de la immigració a Castelló. La xifra d'empadronats d'origen estranger cau a la província i, per primera vegada en 15 anys, el saldo de la població d'altres països censada a Castelló és negatiu, amb 863 persones menys que el 2010, segons dades de Padró del 2011 publicats ahir per l'Institut Nacional d'Estadística. Castelló acull 111.402 forans davant els 112.265 del 2010, any en què la immigració va tocar sostre a la província. A nivell global, la província suma 604.344 habitants - només 70 més que l'any anterior -.D'aquests, un 18,4% és forà, per sobre de la mitjana autonòmica, que és del 17,2%.
El conseller de Benestar Social, Jorge Cabré, explica que "el descens global de la població estrangera i immigrant té lloc després de les dades de l'any passat, que va registrar la major població immigrant de la història de la Comunitat. És la primera vegada des de 1996, per tant, que es trenca una trajectòria ascendent que s'ha donat any rere any ". Ho explica Javier Soriano, professor de Geografia Humana de l'UJI: "La crisi ha esborrat el somni espanyol i el treball per a tots ja no és tal, i les perspectives no són bones, de manera que hi ha qui se'n va a altres províncies, però sobretot a altres països, per buscar el pa ". "Mentre fa tres o quatre anys el boca a boca deia que aquí hi havia la panacea de la feina, ara diu no vingueu, que la cosa està malament", apunta.
CREIXEMENT.- El creixement ha estat progressiu. Els forans s'han multiplicat per 20 respecte al padró de 1996, quan eren 6.842. El 2000 van passar a ser 10.326, el 2002 van ser 30.818, el 2005, fins 65.638. El primer any en què se supera la barrera dels 100.000 és el 2008, en què es van computar 106.125. I d'aquí als 112.265 del 2010, que suposa el sostre. El panorama és totalment diferent ara: "La crisi ho ha aturat tot. El flux migratori també. És molt significatiu que hàgim passat d'un creixement interanual de 17.904 nouvinguts empadronats entre 2007-08, a -863 En tres anys ", explica Soriano. En tota la Comunitat, el total cau en 13.000 persones.
El conseller va explicar ahir divendres que "hi ha una definitiva europeïtzació de la immigració, sobretot romanesos a Castelló i britànics a Alacant". De fet, la comunitat romanesa és el 50,3% dels estrangers a Castelló - 56.089 -, molt per sobre de marroquins, amb 18.220, i colombians, amb 4095 en total.
MÉS COMUNITARIS.- L'Observatori Valencià de la Immigració apunta que els estrangers comunitaris han augmentat un 0,5% a Castelló, el doble de la mitjana autonòmica, del 0,24%. Igualment, els asiàtics continuen sumant empadronats, un 11% més. Per contra, es perd població sud-americana - 1264 menys -, molt per sobre d'africans - 52 - i europeus no comunitaris - 50 --. Hi ha més romanesos, russos i xinesos, però menys colombians, brasilers i equatorians. També pesen en la balança negativa argentins, marroquins o turcs, i dels països de l'Est com Bòsnia o Moldàvia.
NOUS FLUXOS.- "Existeix una nova central, que està en millor lloc davant de la crisi que Espanya, i cap allà es dirigeix ara el flux de professionals o de persones a la recerca de treball, com poden ser Alemanya, República Txeca i Rússia" , incideix el professor de la Jaume I.
Amb tot, la Comunitat Valenciana és la tercera autonomia amb major índex de població estrangera, només per darrere de Catalunya i Madrid, rebent un total de 880.792 estrangers.
PLANTILLA PER TRAÇAR LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE BETXÍ (2011)
