Després d'una dècada amb l'euro, hem fet un camí irreversible. Sense l'euro no hagués estat possible assolir moltes fites econòmiques, malgrat la crisi actual. També és veritat que l'entrada a la Unió Europea i després a la Unió Monetària ens ha fet perdre sobirania i, a més, l'euro no ha beneficiat d'igual manera totes les zones de l'Estat, ni tots els sectors econòmics per igual: per exemple, la citricultura valenciana ha seguit la seua decadència amb l'euro durant la darrera dècada, mentre la P.A.C. (Política Agrària Comunitària) ha seguit subvencionant els grans terratinents i d'altres productes agraris. La pujada de preus amb l'euro ha estat evident, com també la pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i treballadores degut a la inflacció, ja que els salaris, des del 2002, mai han crescut al ritme del cost dels productes bàsics (com ara el petroli, del que la Unió Europea en general no va, ni molt menys, sobrada).
De tota manera, el que més preocupa els europeus en general és la debilitat de l'euro per l'existència dels especuladors i dels paradisos fiscals que estan acabant amb l'Estat del Benestar, però també la tossuderia britànica de mantindre's al marge de l'euro: Regne Unit ha de decidir, d'una vegada, entre deixar la Unió Europea i apostar per una vida econòmica insular, aïllada i en solitari amb la lliura esterlina o, pel contrari, remar en direcció a Europa i apostar per la solidaritat econòmica entre una vertadera unió dels 27 que no és altra que una Eurozona dels 27. La resta de polítiques, inclosa la pràctica d'injectar liquidesa als bancs nacionals, estan condemnades al fracàs (APF).
Brussel · les. (EFE) .- L'euro, l'assoliment més tangible del projecte comunitari , celebra avui els seus deu anys de posada en circulació, coincidint amb el moment més delicat de la seva existència pels dubtes sobre el seu futur agreujades en els últims mesos. Ja el gener del 1999, quan l'euro va ser llançat com a moneda virtual, el primer president del Banc Central Europeu (BCE), Wim Duisemberg, va advertir que l'estabilitat de la moneda dependria de la confiança que li atorguessin els ciutadans.
La situació enfosqueix un aniversari que la Comissió Europea va assenyalar fa uns dies que no té previst commemorar de cap manera especial. "Això no vol dir que no estiguem orgullosos de la nostra moneda única. Creiem que segueix sent un dels majors èxits de la història europea", va dir el portaveu comunitari Olivier Bailly. Els països de la moneda única, en canvi, sí que han acordat amb el Banc Central Europeu i amb Brussel · les encunyar una moneda commemorativa de dos euros, de la qual es distribuiran 90 milions d'exemplars en els pròxims dies.
Els nombrosos comentaris jocosos i en to escèptic afegits al vídeo al portal Youtube revelen el sentir de molts ciutadans europeus, preocupats pel futur de la seva moneda. Els dubtes es veuen alimentades pels auguris ombrívols d'analistes, agències de qualificació i per personalitats europees, com el primer president de la Comissió, Jacques Delors, que ha arribat a afirmar que l'eurozona i la seva moneda estan "a la vora del precipici".
La situació va portar fins i tot a Mario Draghi a advertir sobre l'alt risc que comportaria que un país abandonés l'euro, declaracions molt sonades per venir del càrrec que ocupa, i que posteriorment van ser matisades, en afirmar que no té cap dubte sobre la fortalesa, permanència i irreversibilitat d'aquesta moneda. Els països de la zona euro i l'Executiu comunitari segueixen insistint, però, en què la moneda única és estable i que la crisi no és una crisi de l'euro.
"Amb el recent enfortiment de les normes comunitàries sobre govern econòmic i supervisió ja existeix la base per a la recuperació, que s'està reforçant amb el Pacte Fiscal acordat pels líders de la Unió Europea", explica la Comissió Europea en un comunicat. El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, opina que la fràgil situació econòmica actual, "és el moment oportú de recordar els principis fonamentals sobre els quals es va construir l'euro i d'afavorir el retorn a una Europa forta, d'oportunitats". Rehn confia que hi hagi "voluntat política, una forta determinació i una acció ràpida per restablir el creixement econòmic, crear més llocs de treball i tornar la confiança als inversors i al públic".
L'Ibex 35 ha acabat en 8.556,3 punts un 2011 que ha estat llastat per la crisi del deute sobirà i que acaba amb por d'una nova recessió i amb l'aprovació a primera hora de la tarda d'un paquet de dures mesures d'ajust per part del Govern. L'Índex General de la borsa de Madrid ha sumat avui 8,03 punts, un 0,95%, de manera que la caiguda al tancament de l'any se situa en el 14,55%.
