La urgència em demana no ser agosarat i llançar-me a opinar sobre el fracàs econòmic, polític i moral de la Comunitat Valenciana, és a dir, la primera en ser rescatada oficialment pel govern central. Aquesta informació de Vilaweb us pot il·lustrar molt bé al respecte: adéu a una autonomia que ja va nàixer amb molts problemes al part, amb dos tímids estatuts (1982 i 2006) que han suposat un finançament deficitari des del primer dia i una gestió política manifestament millorable... (APF).-
'Això és un desastre històric que reclama eleccions avançades i un altre govern'
El tres de juliol de 1985 Eduardo Zaplana prenia posessió com a president de la Generalitat Valenciana. El PP, que ell encapçalava, havia guanyat amb majoria simple les eleccions però el famós 'pacte del pollastre' amb la Unió Valenciana de González Lizondo va ser suficient per a canviar la història del País Valencià. Aquell pacte, que tractava exactament de com es repartien 'el pollastre' ja era per ell mateix un indici del que anava a passar. Malgrat el permanent foc d'artifici i després de 27 anys de govern el Partit Popular ha deixat literalment arrassat el País Valencià, arruïnat, convertit en un pària. Tant que hem estat els primer a demanar el rescat del govern espanyol. Una marca ineludible del nostre fracàs col·lectiu però sobretot del fracàs de la política del PP.
Vint-i-set anys són molts anys. El PP en aquestes prop de tres dècades de govern ha fet del País Valencià un territori sotmès al caciquisme, a la manipulació, al robatori sistemàtic. La nostra és avui una terra cremada que tardarem dècades a recuperar de tanta malifeta com ha patit a mans dels Zaplana, Olivas, Camps i Fabra. Hem perdut el sector financer propi, hem perdut les oportunitats econòmiques, hem perdut el territori a mans de l'especulació més salvatge i avui hem perdut també la institució que havia de ser guia del nostre poble.
Ara s'embolicaren amb parauletes. Que si això és una intervenció, que si no ho és... L'evidència és clara: hem estat els primers en demanar que el govern espanyol controle el nostre govern. Estem intervinguts, vulguen dir el que vulguen dir. Simplement perquè a l'estat espanyol ara hi ha un sol govern sense autonomia per a decidir res. I aquest és el valencià.
Això és un desastre històric que reclama eleccions avançades i un altre govern. Si els votants, finalment, entenen on ens han portat aquesta colla que la cançó descriu com a 'lladres, bords i botiflers'.
Vicent Partal (director@vilaweb.cat)
oooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
El govern valencià, el primer que demana la intervenció de l'estat
El Consell se sotmetrà al fons de liquiditat autonòmic, que implicarà una vigilància per part de l'estat i unes estrictes condicions pressupostàries i financeres
El govern valencià és el primer que ha demanat de sotmetre's al fons de liquiditat de les comunitats autònomes (pdf) aprovat pel govern espanyol i convalidat justament ahir pel congrés amb els vots del PP. Així ho ha anunciat el vice-president del Consell, José Císcar, que no ha precisat la quantitat de diners que es demanaran a aquest fons de l'estat. Aquests diners hauran de servir per compensar la impossibilitat d'emetre deute (la qualificació del deute és de bo escombraries) i el govern s'haurà de sotmetre a uns estrictes condicions de vigilància per part de l'estat.
'La comunitat valenciana, igual que passa en unes altres autonomies, patix les conseqüències de les restriccions de liquiditat que s'han imposat en els mercats com a conseqüència de l'actual crisi econòmica', ha dit Císcar. Nega que disposar d'aquests diners del fons de liquiditat hagi d'implicar encara més ajustaments i retallades. Però el ministre d'Economia, Luis De Guindos, va recordar que les comunitats que s'hi adherissin haurien de complir unes condicions estrictes, des del punt de vista pressupostari i financer'. I efectivament avui el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha confirmat que l'accés a aquest fons de liquiditat obligarà el govern valencià a complir 'unes noves condicions'.
Condicions
I què implica que una comunitat se sotmeti a aquest fons? El govern autonòmic no podrà emetre valors, ni concertar crèdits a l'estranger (de fet, aquest problema ja el tenia ara el Consell), si no és que disposa del permís del govern espanyol. A més, haurà de presentar i acordar amb el govern espanyol un nou pla d'ajustament, que implica presentar un pla detallat de tresoreria, amb el calendari i els pressupostos mensuals d'ingressos i pagaments, el saldo del deute, el perfil dels venciments dels pròxims deu anys i les necessitats d'endeutament; cada mes s'hauria d'actualitzar aquest pla de tresoreria, i cada any el pla d'ajustament.
oooooooooooooooooooooooooooooooooo
Rajoy prepara els 'homes de negre' per a intervenir les comunitats
El BOE detalla el Fons de Liquiditat Autonòmic, que explica els passos per fer la intervenció
La publicació de les mesures aprovades divendres pel govern espanyol al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) revela també els detalls del Fons de Liquiditat Autonòmic, que, a la pràctica, posa les bases per a com s'haurà de fer la intervenció d'una comunitat autònoma. Segons aquesta norma, el ministeri d'Hisenda podrà enviar a les comunitats 'homes de negre', en paraules de Montoro, amb accés a tota la informació i amb un control sobre el pressupost.
El Fons de Liquiditat s'explica en el decret llei aprovat divendres, aquest document de catorze pàgines (pdf).
Aquest fons s'organitza com un fons de rescat, de manera semblant al Fons Europeu d'Estabilitat Financera o al Mecanisme Europeu d'Estabilitat. Es planteja 'per atendre les necessitats financeres' de les comunitats autònomes, és a dir, els venciments de títols de deute i els préstecs, el finançament del nou dèficit, quan hi hagi 'dificultats d'accés de les comunitats autònomes als mercats financers'. En teoria, al fons de liquiditat hi poden recórrer les comunitat que ho demanin, però tal com va advertir el ministre Cristóbal Montoro la setmana passada, es pot aplicar forçosament a les comunitats que siguin intervingudes per l'incompliment de l'objectiu de dèficit.
Les condicions de la intervenció
I què implicaria que una comunitat se sotmetés (perquè ho demana o perquè se la força) a aquest fons? El diari El País ho explica avui així: El govern autonòmic no podria emetre valors, ni concertar crèdits a l'estranger, si no és que disposa del permís del govern espanyol. A més, hauria de presentar i acordar amb el govern espanyol un nou pla d'ajustament, que implicaria presentar un pla detallat de tresoreria, amb el calendari i els pressupostos mensuals d'ingressos i pagaments, el saldo del deute, el perfil dels venciments dels pròxims deu anys i les necessitats d'endeutament; cada mes s'hauria d'actualitzar aquest pla de tresoreria, i cada any el pla d'ajustament.
El paper dels 'homes de negre'
A més, el ministeri d'Hisenda haurà de tenir informació cada mes sobre l'execució pressupostària i l'evolució del pla d'ajustament, la necessitat de liquiditat… I si el govern espanyol veu que hi ha risc d'incompliment del pla podrà enviar una missió de control, formada per un equip de funcionaris de la intervenció general de l'administració de l'estat (IGAE), que faran un diagnòstic de la situació financera de la comunitat i del compliment de les condicions del rescat. De la mateixa manera que ho fa la troica amb els estats rescatats.
Aquests 'homes de negre', diu el decret, tindran 'accés a tota la documentació de la comunitat autònoma, per al bon desenvolupament de les seves funcions'. I emetran informes al ministeri d'Hisenda.
Si l'informe és satisfactori, es pagaran el següent tram de l'ajuda financera; perquè en aquest cas, el fons de liquiditat funciona a través d'un calendari per trams, i cada tram està condicionat al compliment d'unes condicions. Si s'incompleixen, s'intervindrà de ple la comunitat autònoma. I això vol dir que el govern autonòmic haurà de pagar un dipòsit del 0,2% del PIB nominal i haurà d'aprovar encara més retallades en un termini curt de temps. Si hi hagués desobediència, el govern espanyol obligaria a l'execució forçosa de les mesures.
El fons de liquiditat es finançarà amb deute públic de l'estat i amb un préstec de 6.000 milions de Loteries i Apostes de l'Estat. Tindrà una dotació d'uns 18.000 milions.