Els primers pobladors de la Comunitat Valenciana vivien en abrics i coves, on s’han conservat mostres del seu art. El Neolític va arribar a les nostres terres durant el VI mil·leni a.C., amb la introducció de l’agricultura i la ramaderia. Durant l’Edat dels Metalls, els poblats es van edificar en zones elevades i es van emmurallar per a facilitar-ne la defensa. Després, els ibers van desenvolupar una cultura influïda pels colonitzadors fenicis, grecs i cartaginesos. Al segle III a.C., amb l’arribada dels romans, el territori de la Comunitat Valenciana va passar a formar part del seu Imperi i va començar la romanització de les nostras terres.
1. La Prehistòria
Les terres valencianes van ser habitades des de fa almenys 350.000 anys. Ho demostren les troballes de la cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna). Es troba a Tavernes de la Valldigna i s'han trobat abundants restes de pedres i ossos i també s'han trobat fòsils de mamífers. Aquests primers pobladors eren nòmades i vivien en coves, abrics rocossos i campaments.
Destaquen els jaciments trobats a la cova de Parpalló (Gandia), on es troba una rica col·lecció de plaquetes calcàries gravades i pintades amb dibuixos d'animals i altres temes; també la Cova Negra, situada a Xàtiva, on s'han trobat materials no solament lítics, si no que ademés restes fòsils, humans i d'animals, entre els que destaca el parietal d'un individu Neandertal.
Els primers habitants van fer pintures rupestres en coves i abrics, les del Barranc de la Valltorta (Tírig), on s'han trobat escenes de la seua vida cotidiana en escenes de caça, treballs en la terra, etc... També en la cova de l'Aranya (Bicorb) es poden apreciar escenes d'essers humans i animals en diferents activitats com la caça, l'agricultura, la ganaderia o la lluita. Destaca entre totes la coneguda escena de la recol·lecció de la mel. Les pintures rupestres de les comarques de Castelló, així com totes les anomenades de l'arc llevantí han estat declarades Patrimoni de la Humanitat.
2. El Neolític i l’Edat dels Metalls
Durant el VI mil.lenni a.C. van construir pobles de cabanes, com la Casa de Lara (Villena). El jaciment, descobert en la primavera de 1953, ocupa prop de un quilòmetre de extensió als voltants de la Casa de Lara, antiga finca, hui quasi abandonada, situat a uns 3'5 quilòmetres al nort de la població. Tota l'extensió del jaciment està formada per un manto d'arenes movedisses.
La majoria vivien en coves, com la cova de la Sarsa (Bocairent), situada a l'extrem nord de la serra de Mariola, a 5 km. del poble, a la partida de Sant Gregori. La cova té l'entrada estreta per una porta artificial i dins hi ha un xicotet llac, amb netes i transparents aigües. La cova destaca per la sala del Bou; i la de l'Or (Beniarrés), situada a la Serra del Benicadell, és una cova que va acollir a pastors i agricultors. El jaciment arqueològic és de 1933 en que R. Pardo va realitzar algunes cates. La riquesa de la cova són les ceràmiques decorades en el cantell per una conxa de Cardium.
3. Els colonitzadors i els pobles preromans
Al I mil·leni a.C. diversos pobles del Mediterrani, van arribar a la Península Ibèrica, perque eren molt rics i per el seu comerç, i van fundar colònies.
Al segle VIII a.C. els fenicis van arribar al sud de la Península Ibèrica on van fundar diferents establiments, com Gadir (Cadis).Segons les fonts escrites, va ser Gadir (la actual Cádiz) la primera colònia fenicia en la Península, fundada fins l´any 1100 a.C. Les principals ciutats fundades pels fenicis van ser Abdera (Adra, Almería), Sexi (Almunyecar, Granada) i, per dalt de elles, Gadir. L'importància estratègica d'aquest últim emplaçament la situava l'estret de Gibraltar i servia de lanzadera per a la navegació de l'Atlàntic; de fet, es sap que els fenicis pugueren arribar fins a les Illes Britàniques. La seua cercania al regne dels Tartessos la va convertir en el gran centre comercial fenici en eixe territori.
Els comerciants grecs en el segle VI a.C. van arribar a les costes peninsulars, van desenvolupar un pròsper comerç, amb les nostres terres. Els grecs van fundar a la Comunitat Valenciana l'atalaia Hemeroskopeion situada damunt el castell de Dènia, que els grecs utilitzaven per a la pesca de la tollina, vigia que Grècia va establir en la Península Ibèrica quan dita nació la va envair. Es una de les més destacades i importants de la Història de l'imperi grec.
Els cartaginesos es van instalar en les factories comercials costaneres mediterrànies des de les que controlaven els productes de l´interior, principalment les mines, van anar desplaçant els fenicis i els grecs del comerç pel litoral peninsular. En el segle III a.C. la terra valenciana era un escenari de les lluites entre els cartaginesos i els romans.
Durant el segle VI a.C. es va formar a les nostres terres la cultura ibèrica. Les tribus iberes que habitaven el territori valencià eren els ilercavons, edetans i contesans.Les ciutats estaven fortificades i s`assentaven en llocs de defensa fàcil (als cims dels puigs). Algunes més importans van ser Arse (Sagunt), Edeta (Llíria), Illici ( l’Alcudia d’Elx) i Saiti ( Xàtiva).
Edeta.- El terme Edeta pot referir-se a dos jaciments arqueològics diferents en l'actual Llíria(València):
Tossal de Sant Miquel.- Una de les principals ciutats ibèriques, capital de l'Edetania, la cronologia va des del segle V aC fins a l’any 76 aC, en què va ser destruïda per Sertori.
Pla de l’arc.- Ciutat de tipologia plenament romana, situada a la plana a uns 500 metres de l'anterior ique va ser, segons Plini, un municipiun de dret llatí. Va tenir la seva esplendor en els segles Iy II i va serabandonada a finals del segle III, a conseqüència de les invasions bàrbares.
Il·lici.- Aquest jaciment, un dels més importants de la península ibèrica, està situat juntament a la ciutat d’Elx a dos km al sud. Encara que la estratigrafia d'aquest jaciment abasta des del neolític fins a l'època visigoda, la major part de les restes observables corresponen a època romana. En les excavacions s'han recuperat restes d'època anterior, especialment d'època ibèrica, dipositats al Museu de l'Alcudia, situat en el mateix jaciment i de visita imprescindible i al Museu Arqueològic d'Elx. Es poden observar en superficie, restes de la muralla, un temple ibèric parcialment reconstruït, restes ibèrics amb l'anomenada "botiga del terrisser" on es van trobar algunes de les millors ceràmiques del jaciment, el lloc on es va descobrir la Dama d'Elx.
Els ibers ens han deixat un gran nombre de mostres d'art, com la Dama d'Elx. La dama d’Elx és l’obra més important de l’art iber. Representa una dona abillada luxosament amb túniques i un mantell que s`aguanta amb una lligadura tallada. És una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment al jaciment arqueològic de l’Alcúdia l’any 1897. Generalment, es considera una escultura d’art iber de les èpoques dels romans, com moltes figures iberes religioses recuperades, cosa que fa sospitar que es tracta d’una deessa o d’una sacerdotessa ibera. En els últims anys s’ha convertit en el símbol d’Elx, on hi ha hagut mobilitzacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència a la ciutat. Les joies que porta són característiques dels ibers: unes rodes que cobreixen les orelles i collarets molt pesats.
4. En temps dels romans
Les nostres terres van tindre un paper important en l´enfrontament entre els romans i els cartaginesos en la Segona Guerra Púnica. La Segona Guerra Púnica va ser la guerra més important de les tres lliurades entre els romans i els cartaginesos, que a la fi van comportar la caiguda de l´imperi cartaginés en benefici dels romans, que començaven a ser la potència indiscutible del mediterrani occidental, malgrat que els cartaginesos van sobreviure i van continuar.
Arse, que es va convertir en Saguntum, que era aliada de Roma, va ser el que va provocar l´arribada dels cartaginesos a la Península Ibèrica cap a l´any 218 a.C. Els romans van expulsar als cartaginesos de la Península i també van expulsar als íbers amb molta facilitat i rapidesa. Molts pobles ibers es van convertir en ciutats romanes, com Saguntum (Sagunt), Lucentum (Alacant) i Illici (Elx). Els romans van fer més ciutats com Valentia (València). Aquestes ciutats es comunicaven entre elles i amb l´imperi gràcies a una xarxa de calçades. La Via Augusta va ser una via romana que comunicava Roma amb les columnes d´Hèrcules, i transcorria per tota la costa mediterrània d´Hispània, a partir dels Pirineus. Va ser la calçada més important i l´eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud de 1500 km. Al llarg de la seua història va rebre diferents noms.
Saguntum, l’antiga Arse ibèrica, va ser una de les ciutats romanes més importants de València. En el espai on s’asenta la Saguntum romana, van haber poblacions de l’Edat del Bronce i Ibèrica. Aquest assentament ibèric va tindre amistosos i comercials contactes amb fenicis i grecs. La Segona Guerra Púnica va suposar el pas de mans de cartaginesos a romans. Aviat es va convertir en un centre comercial molt important, amb un gran port (el Grau Vell) situat a pocs quilòmetres de la ciutat. També tenia un aqueducte, portava l’aigua del riu Palància fins a la ciutat, a més d’una muralla imponent, un temple dedicat a Diana i un circ, entre altres construccions. Pero l’edifici més emblematic de Sagunt, és el Teatre. Va ser construit en el segle I aprofitant el vessant de la muntanya.
Pla de l’arc.- Ciutat de tipologia plenament romana, situada a la plana a uns 500 metres de l'anterior ique va ser, segons Plini, un municipiun de dret llatí. Va tenir la seva esplendor en els segles Iy II i va serabandonada a finals del segle III, a conseqüència de les invasions bàrbares.
Il·lici.- Aquest jaciment, un dels més importants de la península ibèrica, està situat juntament a la ciutat d’Elx a dos km al sud. Encara que la estratigrafia d'aquest jaciment abasta des del neolític fins a l'època visigoda, la major part de les restes observables corresponen a època romana. En les excavacions s'han recuperat restes d'època anterior, especialment d'època ibèrica, dipositats al Museu de l'Alcudia, situat en el mateix jaciment i de visita imprescindible i al Museu Arqueològic d'Elx. Es poden observar en superficie, restes de la muralla, un temple ibèric parcialment reconstruït, restes ibèrics amb l'anomenada "botiga del terrisser" on es van trobar algunes de les millors ceràmiques del jaciment, el lloc on es va descobrir la Dama d'Elx.
Els ibers ens han deixat un gran nombre de mostres d'art, com la Dama d'Elx. La dama d’Elx és l’obra més important de l’art iber. Representa una dona abillada luxosament amb túniques i un mantell que s`aguanta amb una lligadura tallada. És una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment al jaciment arqueològic de l’Alcúdia l’any 1897. Generalment, es considera una escultura d’art iber de les èpoques dels romans, com moltes figures iberes religioses recuperades, cosa que fa sospitar que es tracta d’una deessa o d’una sacerdotessa ibera. En els últims anys s’ha convertit en el símbol d’Elx, on hi ha hagut mobilitzacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència a la ciutat. Les joies que porta són característiques dels ibers: unes rodes que cobreixen les orelles i collarets molt pesats.
4. En temps dels romans
Les nostres terres van tindre un paper important en l´enfrontament entre els romans i els cartaginesos en la Segona Guerra Púnica. La Segona Guerra Púnica va ser la guerra més important de les tres lliurades entre els romans i els cartaginesos, que a la fi van comportar la caiguda de l´imperi cartaginés en benefici dels romans, que començaven a ser la potència indiscutible del mediterrani occidental, malgrat que els cartaginesos van sobreviure i van continuar.
Arse, que es va convertir en Saguntum, que era aliada de Roma, va ser el que va provocar l´arribada dels cartaginesos a la Península Ibèrica cap a l´any 218 a.C. Els romans van expulsar als cartaginesos de la Península i també van expulsar als íbers amb molta facilitat i rapidesa. Molts pobles ibers es van convertir en ciutats romanes, com Saguntum (Sagunt), Lucentum (Alacant) i Illici (Elx). Els romans van fer més ciutats com Valentia (València). Aquestes ciutats es comunicaven entre elles i amb l´imperi gràcies a una xarxa de calçades. La Via Augusta va ser una via romana que comunicava Roma amb les columnes d´Hèrcules, i transcorria per tota la costa mediterrània d´Hispània, a partir dels Pirineus. Va ser la calçada més important i l´eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud de 1500 km. Al llarg de la seua història va rebre diferents noms.
Saguntum, l’antiga Arse ibèrica, va ser una de les ciutats romanes més importants de València. En el espai on s’asenta la Saguntum romana, van haber poblacions de l’Edat del Bronce i Ibèrica. Aquest assentament ibèric va tindre amistosos i comercials contactes amb fenicis i grecs. La Segona Guerra Púnica va suposar el pas de mans de cartaginesos a romans. Aviat es va convertir en un centre comercial molt important, amb un gran port (el Grau Vell) situat a pocs quilòmetres de la ciutat. També tenia un aqueducte, portava l’aigua del riu Palància fins a la ciutat, a més d’una muralla imponent, un temple dedicat a Diana i un circ, entre altres construccions. Pero l’edifici més emblematic de Sagunt, és el Teatre. Va ser construit en el segle I aprofitant el vessant de la muntanya.