Després de la caiguda de Grècia, Portugal i Irlanda, Espanya i Itàlia eren els següents candidats. ara només queda Itàlia... i guanye qui guanye el seu partit de futbol d'aquesta vesprada, els polítics espanyols i italians esperen una victòria per practicar allò tan antic del Panem et Circenses (tant de moda a l'Imperi Romà, és a dir, fa més de 2.000 anys) i tractar els ciutadans com a menors d'edat. Els eufemismes dels polítics no tenen fronteres... almenys els polítics i els partits polítics espanyols donen la impressió que l'únic que els importa és la seua personal Lliga o Copa Partidista on, si se guanyen les eleccions, la resta es pot justificar amb mentides, eufemismes i cintes de vídeo: si Zapatero va negar la crisi, ara Rajoy i el seu govern i la seua premsa neguen el rescat a la banca espanyola. No li digueu rescat, digueu-li préstec, va afirmar ahir el ministre de Guindos, com si canviar-li el nom al problema fos sinònim de fer-lo desaparéixer. APF.-
Zapatero es va resistir a admetre la gravetat de la situació i Rajoy ha caigut en el mateix parany: han passat gairebé quatre anys entre la primera vegada que José Luis Rodríguez Zapatero va parlar per primera cop de crisi econòmica i la sol·licitud de rescat bancari del govern de Rajoy.
Ignasi Pujol, Barcelona (ARA.cat).-
El rescat del sistema financer espanyol, acordat ahir amb l'Eurogrup, arriba gairebé quatre anys després que l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, reconegués que Espanya vivia una crisi.
08-07-2008
Zapatero utilitza per primera vegada la paraula crisi per referir-se a la situació econòmica del país.
15-09-2008
El banc d'inversió nord-americà Lehman Brothers fa fallida.
28-11-2008
L'executiu espanyol crea el Fons Estatal d'Inversió Local i el Fons Estatal per Dinamitzar l'Economia, dotat amb 11.000 milions d'euros.
31-12-2008
Espanya entra en recessió.
29-03-2009
El Banc d'Espanya intervé la primera entitat financera espanyola: Caja Castilla-La Mancha. Més tard arribarien Cajasur, la CAM, Banc de València, CatalunyaCaixa, Unnim, Nova Caixa Galicia i Bankia.
26-06-2009
El govern crea el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca.
20-05-2009
L'aleshores ministra d'Economia, Elena Salgado, augura l'arribada de brots verds en l'economia espanyola al cap d'"unes setmanes".
23-07-2010
Quatre unions de caixes (entre les quals Unnim i CatalunyaCaixa) suspenen les proves de resistència de la UE.
18-02-2011
El govern espanyol posa en marxa la segona fase de la reestructuració del sector financer potenciant una segona onada de fusions de caixes d'estalvi.
20-11-2011
El PP guanya les eleccions generals.
19-12-2011
Mariano Rajoy anuncia retallades per valor de 16.500 milions d'euros en el seu discurs d'investidura.
23-04-2012
Eurostat ratifica que el dèficit espanyol el 2011 va ser del 8,5%, enfront del 6,6% compromès pel govern socialista de Zapatero.
09-05-2012
El govern central nacionalitza Bankia i la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros (BFA). Unes setmanes més tard se sabrà que l'Estat haurà d'aportar 23.000 milions d'euros al tercer grup bancari espanyol.
11-05-2012
El consell de ministres aprova el reial decret llei sobre sanejament i venda dels actius immobiliaris.
30-05-2012
La prima de risc espanyola tanca en el seu màxim històric, 539 punts.
01-06-2012
La borsa espanyola tanca en els 6.065 punts, quan un any abans estava molt per sobre dels 10.000 punts. Els bancs han estat els grans castigats del parquet durant els últims mesos.
07-06-2012
L'agència Fitch rebaixa en tres graons, fins a BBB, la nota del deute espanyol a llarg termini pels problemes del sector bancari i la deixa a només dos nivells dels bons porqueria.
08-06-2012
El Fons Monetari Internacional dóna a conèixer la seva auditoria de la banca espanyola, segons la qual el sistema financer espanyol requereix una injecció de 40.000 milions.
09-06-2012
Espanya demana el rescat de la banca per 100.000 milions d'euros.
El rescat del sistema financer espanyol, acordat ahir amb l'Eurogrup, arriba gairebé quatre anys després que l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, reconegués que Espanya vivia una crisi.
08-07-2008
Zapatero utilitza per primera vegada la paraula crisi per referir-se a la situació econòmica del país.
15-09-2008
El banc d'inversió nord-americà Lehman Brothers fa fallida.
28-11-2008
L'executiu espanyol crea el Fons Estatal d'Inversió Local i el Fons Estatal per Dinamitzar l'Economia, dotat amb 11.000 milions d'euros.
31-12-2008
Espanya entra en recessió.
29-03-2009
El Banc d'Espanya intervé la primera entitat financera espanyola: Caja Castilla-La Mancha. Més tard arribarien Cajasur, la CAM, Banc de València, CatalunyaCaixa, Unnim, Nova Caixa Galicia i Bankia.
26-06-2009
El govern crea el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca.
20-05-2009
L'aleshores ministra d'Economia, Elena Salgado, augura l'arribada de brots verds en l'economia espanyola al cap d'"unes setmanes".
23-07-2010
Quatre unions de caixes (entre les quals Unnim i CatalunyaCaixa) suspenen les proves de resistència de la UE.
18-02-2011
El govern espanyol posa en marxa la segona fase de la reestructuració del sector financer potenciant una segona onada de fusions de caixes d'estalvi.
20-11-2011
El PP guanya les eleccions generals.
19-12-2011
Mariano Rajoy anuncia retallades per valor de 16.500 milions d'euros en el seu discurs d'investidura.
23-04-2012
Eurostat ratifica que el dèficit espanyol el 2011 va ser del 8,5%, enfront del 6,6% compromès pel govern socialista de Zapatero.
09-05-2012
El govern central nacionalitza Bankia i la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros (BFA). Unes setmanes més tard se sabrà que l'Estat haurà d'aportar 23.000 milions d'euros al tercer grup bancari espanyol.
11-05-2012
El consell de ministres aprova el reial decret llei sobre sanejament i venda dels actius immobiliaris.
30-05-2012
La prima de risc espanyola tanca en el seu màxim històric, 539 punts.
01-06-2012
La borsa espanyola tanca en els 6.065 punts, quan un any abans estava molt per sobre dels 10.000 punts. Els bancs han estat els grans castigats del parquet durant els últims mesos.
07-06-2012
L'agència Fitch rebaixa en tres graons, fins a BBB, la nota del deute espanyol a llarg termini pels problemes del sector bancari i la deixa a només dos nivells dels bons porqueria.
08-06-2012
El Fons Monetari Internacional dóna a conèixer la seva auditoria de la banca espanyola, segons la qual el sistema financer espanyol requereix una injecció de 40.000 milions.
09-06-2012
Espanya demana el rescat de la banca per 100.000 milions d'euros.
El govern espanyol ha demanat el rescat europeu del sistema bancari, a canvi de mesures molt exigents per al sistema financer espanyol. Tot seguit us exposem la diferència que hi ha entre aquest sistema de rescat i el de Grècia i Portugal.
D'on sortiran els diners del rescat?
El govern espanyol demanarà diners al Fons Europeu d'Estabilització Financera (FEEF-EFSF) per poder recapitalitzar la banca.
Qui els rebrà i com els distribuiran?
Els diners els rebrà l'estat, que serà qui els vehicularà posteriorment al sistema bancari a través del FROB. No hi haurà una injecció directa de fons europeus als bancs; aquesta era una possibilitat que havia posat damunt la taula recentment la comissió, però no es pot dur a terme encara perquè faria falta de modificar els tractats d'establiment dels fons de rescat. Però l'estat farà només d'intermediari. Així s'evita la intervenció de l'estat.
Quina quantitat de diners?
Serà d'un màxim de 100.000 milions d'euros, segons que han confirmat els ministres d'Economia i Finances de la zona euro. La quantitat definitiva es fixarà quan s'hagin enllestit al llarg d'aquest mes de juny les dues auditories a la banca que s'havien encarregat. L'FMI adverteix que la recapitalització bancària necessitaria 'al voltant de 40.000 milionsd'euros' pels costos de reestructuració i de la reclassificació de préstecs,si bé aquesta xifra podria augmentar 'per causa de diversos bancs'.
Amb quines condicions?
El ministre Luis de Guindos ha dit que a canvi del rescat europeu s'imposarien condicions estrictes només als bancs. Ho ha explicat així: 'El que es fa és demanar un préstec per tenir unes entitats més solvents i que estiguin en disposició de donar crèdit. Aquesta és la raó de fer això. No hi pot haver recuperació econòmica si hi ha dubtes sobre el nivell de rendibilitat de les entitats, perquè no podrien donar crèdit a les famílies i a les empreses. Per tant, la raó és que les entitats siguin solvents i donin aquest crèdit. Les condicions s'imposaran als bancs, i no a la societat'.
Afectarà els estalvis?
La injecció de milers de milions d'euros als bancs que necessitin recapitalitzar-se ha de donar més seguretat en aquest sentit; perquè les entitats guanyaran solvència amb la recapitalització. L'estat ja disposa d'un fons de garantia de dipòsits que garanteix fins a 100.000 euros per cada dipòsit, i ara aquest fons encara podrà tenir més coixí.
Hi haurà més retallades?
El préstec suposarà deute per a l'estat espanyol, i la Comissió voldrà que Espanya sigui solvent a l'hora de poder-lo tornar, per més que el préstec s'hagi fet 'amb unes condicions avantatjoses'. El préstec s'haurà de tornar, i això acabarà afectant el dèficit públic i la necessitat de fer més ajustaments. L'Eurogrup ja ha dit que vigilarà que es continuïn fent les reformes que ja ha començat el govern de Rajoy. I cal recordar que recentment la Comissió Europea va dir a Espanya que hauria de pujar l'IVA i els impostos vinculats al medi ambient; i no es pot descartar que demanin l'acceleració de l'endarreriment de l'edat de jubilació o la supressió de la deducció per la compra d'un habitatge.
Quin és l'objectiu?
L'objectiu és d'augmentar les reserves de capital, i augmentar la solvència de les entitats, perquè puguin tornar a proveir de crèdit les famílies i al teixit empresarial.
Amb aquest rescat què s'aconsegueix?
Aquest rescat dels bancs aturarà la tensió del sector bancari, consolidarà les entitats i allunyarà el perill d'una crisi del sistema, amb conseqüències greus, com podria ser la fallida d'entitats, l'anomenat 'corralito', etcètera
Això ajudarà a sortir de la crisi?
No té res a veure. Això aturarà la crisi bancària espanyola. El que és cert és que aquesta mesura arriba al mateix temps que els governs europeus comencen a canviar de política i admeten que el rigor provocat per l'austeritat està fent més mal que bé. Per tant s'estan posant en marxa lentament canvis de política econòmica que poden fer pensar en una situació nova a partir de la tardor, els efectes de la qual, però, tardaran a notar-se encara al carrer.
Com han estat les intervencions de Grècia, Portugal o Irlanda?
En el cas d'intervenció a Grècia, Portugal i Irlanda, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van deixar una gran suma de diners a l’estat fallit. Amb aquests diners, formalment un crèdit, es ‘rescaten’ els deutes principals.
En canvi, l’estat intervingut ha d’acceptar la situació següent:
1. L’anomenada ‘troica’ pren el poder efectiu. La ‘troica’ és un grup de funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional que s’instal·len al país intervingut i controlen tota decisió pressupostària del govern. Tot i que oficialment són assessors, en realitat tenen el poder polític d'impedir qualsevol despesa. A Grècia, per exemple, la ‘troica’ és un grup de 45 funcionaris, un terç dels quals ocupen les oficines del ministeri d’economia grec.
2. No hi ha diners, si l'estat intervingut no fa allò que li imposen. La ‘troica’ porta a terme una política radical. El parlament ha d’aprovar mesures extremes per a corregir la situació econòmica, sota l’amenaça de no rebre els diners promesos. Per això els diners no es donen de cop, sinó a poc a poc.
3. El govern i el parlament han d'aprovar mesures dràstiques. A Grècia, per exemple, foren acomiadats tot seguit el 25% dels funcionaris i es va rebaixar un 10% del sou dels funcionaris no acomiadats. També es va retardar dos anys l’edat de jubilació i es van apujar l’IVA (fins el 23%) i els impostos especials. També s'ha activat un gran pla de privatització d’actius estatals. La reforma del mercat laboral també és radical –més que no l’anunciada per Rajoy; a Portugal, per exemple, ja han aprovat que la indemnització per acomiadament sigui de deu dies per any treballat.
1. L’anomenada ‘troica’ pren el poder efectiu. La ‘troica’ és un grup de funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional que s’instal·len al país intervingut i controlen tota decisió pressupostària del govern. Tot i que oficialment són assessors, en realitat tenen el poder polític d'impedir qualsevol despesa. A Grècia, per exemple, la ‘troica’ és un grup de 45 funcionaris, un terç dels quals ocupen les oficines del ministeri d’economia grec.
2. No hi ha diners, si l'estat intervingut no fa allò que li imposen. La ‘troica’ porta a terme una política radical. El parlament ha d’aprovar mesures extremes per a corregir la situació econòmica, sota l’amenaça de no rebre els diners promesos. Per això els diners no es donen de cop, sinó a poc a poc.
3. El govern i el parlament han d'aprovar mesures dràstiques. A Grècia, per exemple, foren acomiadats tot seguit el 25% dels funcionaris i es va rebaixar un 10% del sou dels funcionaris no acomiadats. També es va retardar dos anys l’edat de jubilació i es van apujar l’IVA (fins el 23%) i els impostos especials. També s'ha activat un gran pla de privatització d’actius estatals. La reforma del mercat laboral també és radical –més que no l’anunciada per Rajoy; a Portugal, per exemple, ja han aprovat que la indemnització per acomiadament sigui de deu dies per any treballat.
UNA VESPRADA D'INFART (Público)
21.44: Aquí, el resum de la jornada amb la compareixença final del ministre De Guindos. Per Juanma Romero.
21.42: Sacadudas: En què consisteix el rescat i com li afectarà a la seva butxaca.
21.38: El Govern ha evitat tant sí com emprar el terme rescat per substituir-lo per eufemismes, com ja va fer amb la pujada d'impostos o l'amnistia fiscal. Informació de Lucía Vila.
21.34: Segons el ministre de Finances d'Irlanda, Espanya pagarà els mateixos tipus d'interès per recapitalitzar seu sistema bancari que els altres països rescatats per la UE i l'FMI, la mateixa Irlanda, Grècia i Portugal.
21.30: Timothy Geithner, secretari del Tresor dels Estats Units també ha parlat sobre el rescat a Espanya. Diu que decisions com les del Govern espanyol (sol · licitar l'ajuda europea) són vitals per a la resistència de la zona euro.
21.22: "Amb aquesta conscienciosa reestructuració del sector bancari estem segurs que Espanya podrà recuperar gradualment la confiança dels inversors i dels participants del mercat", afegeix el comunicat de la Comissió Europea que porta la firma del seu president, Jose Manuel Barroso, i el comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn.
21.19: L'òrgan de Govern de la UE diu que està preparat per actuar "ràpidament" amb les avaluacions necessàries i per proposar condicions apropiades per al sector.21.17: La Comissió Europea aplaudeix que el Govern demani un rescat per al sistema bancari.
21.15: El PSOE sol · licitarà una compareixença de Rajoy al Congrés.21/10: La Comissió Executiva Federal dels socialistes recorden les paraules d'aquest matí de Rubalcaba: "Que no paguin justos per pecadors".21/7: El PSOE afirma en un comunicat que el rescat a la banca espanyola "és una mala notícia per al nostre país".21/4: "Un cop es faci la petició formal d'ajuda, el capital serà lliurat a l'estatal fons de reestructuració bancària espanyol (FROB), encara que el Govern espanyol té la total responsabilitat de l'assistència financera", afirma el comunicat de l'Eurogrup.
20.55: La Moncloa assevera que "les coses han anat bé" i que, per tant, no calia que Rajoy variés la seva agenda.
20.53: Fonts de la Moncloa han tornat a confirmar a Público que el president del Govern, Mariano Rajoy, no canviarà la seva agenda i que manté el seu viatge per ser present en el debut d'Espanya a l'Eurocopa matí davant Itàlia, informa Juanma Romero.
20.50: El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schaeuble, ha declarat a Reuters que "Espanya ha donat grans passos per controlar els seus problemes econòmics i financers".
20.45: Primera reacció al rescat del sistema bancari espanyol. Alemanya ha lloat la decisió del Govern de Rajoy de demanar l'ajuda als seus socis europeus.
20.39: El ministre d'Economia no s'ha cansat de repetir que l'ajuda europea al sistema bancari espanyol es farà sota unes condicions "favorables". No obstant això, Guindos no ha especificat l'interès al qual es realitzarà el préstec ni si afectarà al deute respecte al PIB.
20.34: Pots consultar aquí el comunicat de l'Eurogrup.
20.21: De Guindos no admet més preguntes. Es marxa de la sala.
20.19: El titular d'Economia defensa que la xifra dels 100.000 milions d'euros amb els que l'Eurogrup espera que Espanya surti endavant ja compta amb un "marge significatiu".
20.17: "Les notícies d'avui són positives", diu el ministre. Per argumentar aquesta declaració, Guindos ludeix al fet que les condicions aconseguides per al rescat són "extremadament favorables per al Tresor espanyol".20/12: "La quantitat no la fixa el Eurogrup. La xifra sortirà de la valoració que faci el Govern al costat del Banc d'Espanya quan es coneguin totes les avaluacions".20/11: La paraula "herència" arriba a la roda de premsa. El ministre s'escuda: "Els problemes de la banca vénen de lluny".20/10: El FROB actuarà com a agent intermediari del Govern i serà el receptor final dels fons europeus, un préstec que elevarà els nivells de deute del país.20/7: Guindos torna apel · lar a l'informe que dues entitats independents presentin del sistema financer espanyol. Sembla que el Govern s'acull al resultat d'aquestes avaluacions per a poder manejar altres xifres diferents a les necessitats d'injecció que ha fet l'FMI o als 100.000 milions de què s'ha parlat després de la reunió de l'Eurogrup.20/03: El missatge que vol transmetre el Govern davant el rescat del sistema financer és clar: "El que es fa és demanar un préstec per tenir unes entitats solvents que estiguin en disposició de donar crèdit a les petites i mitjanes empreses ia les famílies espanyoles . No hi ha més raó que aquesta. Les condicions es posaran als bancs ", remarca el ministre d'Economia.
19.59: El que sí ha precisat el ministre és que serà el FROB el que rebi els fons, que, segons ha reconegut també Guindos, serà part de la "deute de l'estat".
19.58: Les úniques condicions per rebre el rescat "seran financeres", diu De Guindos.
19.57: Sense donar penes detalls, el ministre diu que la quantitat rebuda "serà suficient per complir amb les necessitats de les entitats amb necessitats de capital".
19.54: De Guindos reitera una i una altra que el Govern segueix esperant a les dues avaluacions independents del sistema financer espanyol, els resultats es donaran a conèixer el proper mes.
19.53: Segons De Guindos, l'informe elaborat per l'FMI parla d'unes xifres que "seran manejables". "No tots les entitats necessiten capital", remarca.
19.51: En la seva compareixença, el titular d'Economia ha lloat la reforma financera que ha emprès el Govern conservador.
19.50: De Guindos esquiva la paraula rescat: "Això és un préstec", diu.
19:46: El ministre confirma que Espanya demanarà la injecció de capital per a les entitats financeres "que ho necessitin".
19:45: De Guindos: "L'ambiciós programa de reformes del Govern ha tingut el suport dels socis europeus i estan establint les bases de la recuperació econòmica i la creació d'ocupació".
19:43 El ministre llegeix la seva declaració: "En l'actual situació d'incertesa, el govern vol contribuir al restabliment de confiança de la moneda única".
19:42 Comença la roda de premsa de De Guindos.
19.40: Les fonts citades per AFP, que han alimentat fins ara les informacions sobre el rescat, fan especial èmfasi en el que l'FMI no intervindrà en la injecció de diners, sinó que el seu paper serà de supervisor.
19.38: L'expectació és màxima a la seu del Ministeri d'Economia a l'espera que aparegui el ministre, informa Juanma Romero.
19.34: La compareixença de Guindos estava prevista a les 19.30 hores
19.31: Les conclusions de la reunió d'urgència que ha mantingut aquest dissabte el Eurogrup no es donaran a conèixer fins que comparegui el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos.
19.25: No està clar si l'ajuda que rebrà Espanya arribarà del fons de rescat temporal o del permanent, que entra ne vigor el mes informa Reuters, que cita una font europea.19/8: L'eurozona no exigeix a Espanya la posada en marxa de cap pla d'austeritat a canvi del rescat, informa France Press.19/02: L'Eurogrup autoritza Espanya a demanar un rescat del seu sistema financer de fins a 100.000 milions d'euros, segons France Press.
18.58: L'FMI participarà en el pla d'ajuda per a la banca espanyola, segons informa l'agència France Press.
18.57: El terme # rescat és ja Trending Topic a Espanya.
18.55: En cinc minuts està previst que l'Eurogrup faci públic un comunicat informant sobre la seva reunió d'aquesta tarda, i sobre les mesures acordades per al sistema financer espanyol.
18.52: La teleconferència entre tots els membres de l'Eurogrup ha conclòs després de més de dues hores i mitja de reunió.18.48: El ministre d'Economia, Luis de Guindos, compareixerà en roda de premsa a les
19.30, a la seu del seu departament, segons han confirmat fonts del Govern.
18.30: "La premsa internacional dóna per fet el rescat", per Daniel del Pino.
18.22: Les fonts de la Moncloa insisteixen que "en absolut" estava previst que comparegués Mariano Rajoy. En qualsevol cas, addueixen que caldrà esperar a les conclusions de la reunió del Eurogrup. El més probable, insisteixen, és que surti el ministre d'Economia, Luis de Guindos.
18.20: Des de l'Executiu insisteixen que no s'estudia demanar "un rescat", perquè automàticament es relacionaria amb el succeït a Grècia, Irlanda i Portugal. Que, en tot cas, el que demanarà a Europa serà un préstec per a la banca espanyola.
18.13: davant les informacions publicades per alguns mitjans de comunicació, fonts del Govern consultades per Públic recalquen que en cap moment es va pensar en cancel · lar el viatge de Rajoy a Polònia, per assistir al partit de la selecció espanyola a l'Eurocopa.18/3: La zona euro reclama a Espanya un sanejament del sistema financer a canvi de l'ajuda, segons informa France Press.
18.00: Dues hores després que hagi començat la teleconferència entre els ministres d'Economia de la zona euro, segueix sent una incògnita si el Govern sol · licitarà el rescat de la banca espanyola.
17.56: El Ministeri d'Economia segueix sense confirmar si al llarg de la tarda hi haurà alguna compareixença pública per explicar el que va passar en la reunió del Eurogrup.
17.43: Els ajuts a la banca a La Repubblica, "Comença la reunió d'emergència del Eurogrup".
17.41: El rescat, al New York Times. "Espanya s'acosta al rescat per ajudar els bancs".
17.37: El rescat a la banca espanyola, en el punt de mira de la premsa internacional. "Del miracle espanyol a la crisi, un camí ple de desequilibris", titula l'edició del francès Le Monde.
17.32: El Govern porta insistint durant tota la jornada en què la reunió de l'Eurogrup no l'ha sol · licitat Espanya.17.25: El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha negat aquest matí que el Govern hagi de demanar un rescat de la banca en la reunió del Eurogrup, segons informa Europa Press.
17.21: El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha exigit aquest migdia que, en el cas que es produeixi el rescat "no paguin justos per pecadors". Ha demanat, a més, que tots els diners públic que es presti torni a les arques públiques.
17.15: Fonts pròximes al Eurogrup que cita France Press, sostenen que l'FMI no ha precisat si participaria en assistència a Espanya, com sí va intervenir en els rescats de Grècia, Irlanda i Portugal.
17.14: La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, participa també en la teleconferència de l'eurogrup, segons l'agència France Press.17/10: Des de l'Executiu consideren que "no hi ha raons" perquè Rajoy cancel seu viatge amb els prínceps a Polònia, per assistir al primer partit de l'Eurocopa en la qual juga la selecció espanyola.17/9: ERC demana que el rescat no serveixi per pagar sous milionaris a la banca. Així ho ha dit el seu president Oriol Junqueras, informa Efe.17/7: Segons el Govern, el més probables és que, de comparèixer, ho faci el ministre Luis de Guindos des de la seu d'Economia.
16.57: Les fonts de l'Executiu consultades per Públic afirmen desconèixer quina serà la xifra del rescat. Expliquen que els 100.000 euros és el màxim del fons europeu.
16.55: El Govern descarta ara que aquesta tarda vagi a comparèixer el president, Mariano Rajoy, per parlar sobre la reunió.
16.46: Grècia, Irlanda i Portugal són els tres països que ja han estat rescatats per la UE.16.44: L'agència Efe afirma, citant fonts europees, que l'Eurogrup estudia un màxim de 100.000 milions per a la banca espanyola.
16.41: El Govern espanyol seguia sense confirmar abans del partit si la seva intenció era sol · licitar el rescat a la UE.16.37: El Wall Street Journal parla de que a la telecoferencia, els ministres donen una ajuda per als bancs espanyols de més de 100.000 milions d'euros.
16.32: Ja ha passat mitja hora des que ha començat la reunió d'urgència l'Eurogrup per estudiar el rescat al sistema financer espanyol.
ÚLTIMA HORA: Rajoy rectifica i compareix a migdia a La Moncloa per explicar el rescat bancari
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha decidit a comparèixer aquest migdia en roda de premsa per valorar el rescat de 100.000 milions d'euros a la banca espanyola que ahir va acceptar l'executiu davant la pressió dels socis europeus.
Després de les crítiques rebudes pel seu silenci, Rajoy donarà la cara aquest diumenge a les 12 hores des de La Moncloa per analitzar la situació i l'escenari que obre la injecció de fons europeus sobre el sistema financer.
Després de les crítiques rebudes pel seu silenci, Rajoy donarà la cara aquest diumenge a les 12 hores des de La Moncloa per analitzar la situació i l'escenari que obre la injecció de fons europeus sobre el sistema financer.