Pasqual Amorós Arnal va nàixer a Vila-real el dia 10 d’octubre de 1880, fill de Vicent Amorós Llop i Maria Gràcia Arnal Carda. Quan només tenia un any va rebre la Confirmació, apadrinat per l’alcalde, Victoriano Candau Martí.
Després d’haver treballat d’aprenent de la confecció del pa en una fleca durant uns quants anys, en complir-ne 21, concretament el 10 de març de 1902, va vestir els hàbits de l’orde carmelitana descalça al monestir del Desert de les Palmes de Benicàssim i, en aquell mateix lloc, va fer la professió simple com a religiós el dia 11 de març de 1903, adoptant el nom de Ramón de María Santíssima.
Va seguir estudis de Filosofia a Borriana i València, també de Teologia al seminari de Caravaca (Múrcia). Després d’emetre els vots solemnes a València el 1906, va ser ordenat sacerdot a Saragossa el 25 de setembre de 1910.
Exercí el càrrec de professor al col·legis carmelitans de Borriana, Caravaca, Castelló i Saragossa, mentre es dedicava a la investigació històrica, en especial als orígens medievals dels castells de la contornada del Desert de les Palmes, així com a transcriure i estudiar les Cartes Pobles de molts municipis de la Plana de Castelló, sovintejant els arxius de la Corona d’Aragó, el del Regne de València, el de la catedral de Tortosa, així com també molts d’altres xicotets arxius parroquials i municipals, realitzant minucioses aportacions de dades i fets amb assenyades reflexions crítiques.
La seua primera col·laboració fou un documentat estudi sobre les fortificacions de Montornés i Miravet, amb valuoses aportacions als segles XIII i XIV, que van aparéixer publicades al BSCC (Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura) al 1927.
Amb posterioritat, va publicar estudis sobre les localitats donades a Alfons de Tous: Orpesa, Benicàssim i la Pobla Tornesa; les cartes de donació a la diòcesi tortosina de Fadrell, Almassora i Castelló; els documents de població d’Almassora, Borriana, Torreblanca i Xivert; la ceràmica alcorina del monestir del Desert de les Palmes; els orígens del Castelló Vell, etc. En l’article Audaces fortuna iuvat va documentar la concessió feta per Jaume I al poblador Pere Dahera per a l’erecció d’un hospital de pobres a Vila-real, el de Sant Miquel i Santa Llúcia, i la construcció de dos ponts sobre el riu Millars.
Coneixedor de tots els arxius i publicacions de la seua època, és autor del Tomismo carmelitano descalzo, de 1930, una completa anàlisi sobre els pensadors i teòlegs del propi institut religiós.
Al 1933 publica l’estudi Acerca del dia de la Reconquista de Castellón, i el dia 1 d’abril de 1935, als tallers de Josep Nácher al carrer del Miracle, número 7, de València i editada per la Societat Castellonenca de Cultura, la seua investigació més completa i minuciosa: El “Repartiment” de Burriana y Villarreal, és a dir, un any abans de la seua tràgica mort.
El Llibre del Repartiment és l’obra culminant en la historiografia valenciana de la seua època per la gran aportació documental que presenta, la qual permet establir tot el procés de poblament de La Plana de Borriana i la formació d’una nova Vila, segregada d’aquell terme per Jaume I en la Carta Pobla emesa el 20 de febrer de 1274.
De tota manera, des de les obres de Martí de Viciana (1564) fins Benet Traver (1909) la notícia sobre la fundació de Vila-real la marca la concessió de la Carta Pobla, si bé ja el 1272 havia començat la seua edificació, en canvi l’estat de la qüestió va canviar radicalment amb l’aparició el 1935 del llibre de Ramón de María, ja que aquest treball marca un abans i un després respecte a la fundació de Vila-real.
En primer lloc, l’autor aporta un bon nombre de documents procedents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó relatius a la repoblació de Borriana i a la fundació de Vila-real, on analitza, entre d’altres, dos documents donats pel fill de Jaume I, l’Infant Pere, datats el 18 de desembre de 1269, expedits a Villa Regalis. Davant d’aquesta troballa, Ramon de Maria avança fins al 1269 l’existència de la nostra Vila i, a més, aporta documents per demostrar que amb anterioritat a 1269 ja hi havia gent que habitava Ville Regalis, la qual cosa comporta un error d’interpretació, tal i com han investigat recentment, els historiadors vila-realencs Ramon Ferrer i Vicent Gil al número 26 de la revista Font, en un estudi que porta per títol Entorn als orígens de Vila-real. Perquè resulta que el nostre erudit, Ramon de Maria, havia confós una donació a la Vila reial gironina de Figueres (també Ville Regalis, en llatí) amb la nostra Vila-real.
Per tant, ara ja sabem que, realment, les primers cases de la Vila fundada pel Rei En Jaume són de 1272, és a dir, el mateix any de l’inici de les obres de construcció de la Séquia Major.
Tot això no li treu cap mèrit, ni molt menys, al nostre personatge, perquè la Història sempre està en reconstrucció. Per tant podem seguir afirmant que el Pare Ramon de Maria va ser en ciència i virtuts un dels fills més preclars de Vila-real.
Pasqual Amorós Arnal, home de fortalesa d’ànim i religiós observant, als inicis del conflicte civil de 1936, concretament el dia 23 de setembre, va ser detingut en la seua residència i afusellat amb altres companys al barranc del riu Sec de Castelló, a prop del cementeri municipal, on seria soterrat. A l’octubre de 1939 les seues despulles varen ser traslladades a la cripta del monestir del Desert de les Palmes, on reposen sota la senzilla inscripció Pater Raimundus a Maria.
De manera pòstuma, entre 1943 i 1947, el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura va continuar publicant el seu important llegat històric i científic, amb articles sobre Orpesa i Peníscola, els castells de Miravet, Fadrell i Zufera, o la nova demarcació dels antics terminis de la diòcesi de Tortosa.
L’Ajuntament de Vila-real, a banda de dedicar-li un merescut carrer, una vegada acabada la guerra civil al terme municipal (1938), també va reeditar en facsímil, en una edició de 2.000 exemplars impresa als tallers de Seriols-Sichet-Herrero, la seua obra més important, és a dir, El “Repartiment” de Burriana y Villarreal al 1983, sent alcalde Baptista Carceller Ferrer.
El pare Ramon de Maria va destacar per les seues qualitats literàries, poc comunes a l’època, aprofundint en els estudis d’Historiografia Valenciana d’alguns pobles de la província de Castelló. Igualment va destacar com a publicista i crític històric. En definitiva, un estudiós de la nostra Història que ha deixat un llegat molt valuós per seguir aprofundint en el coneixement dels orígens de la nostra ciutat de 751 anys.
ANTONI PITARCH FONT.-