• Les institucions bàsiques en què es dóna suport a la Unió Europea són el Consell Europeu, el Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea.
• Altres òrgans importants són els que presten assessorament (Comitè Econòmic i Social, Comitè de les Regions i Defensor del Poble) i els de tipus financer (Banc Central Europeu i Banc Europeu d'Inversions). Cal destacar especialment el Consell Europeu, reunió del Consell de la Unió Europea en el qual els caps d'Estat i ministres dels països membres tracten, al més alt nivell, els grans temes de la Unió.
• El finançament de la UE prové fonamentalment de les aportacions dels països membres. Altres fonts són l'IVA, els drets de duanes i les exaccions agrícoles.
• La política comuna europea ve donada pels instruments que afavoreixen la integració socioeconòmica. Té com a objectiu establir unes normes comunes, la defensa dels sectors productius i la millora de la competitivitat.
• La política agrícola comuna (PAC) pretén estabilitzar els mercats, garantir als agricultors un nivell de vida just i incrementar la productivitat de l'agricultura.
• Els principals objectius de la política regional són fomentar el desenvolupament de les regions més desfavorides i promoure la creació de llocs de treball, la incorporació dels joves a la vida activa i el desenvolupament rural i urbà.
• La política, respecte a l'economia i la moneda, es pot dividir en dues grans àrees: la monetària i la pressupostària. Les dues àrees tracten d'integrar les economies dels països de la UE de manera eficaç i promoure el creixement econòmic així com la prosperitat europea.
• El Consell de la Unió Europea és el principal òrgan legislatiu i de presa de decisions de la UE.
• El Consell Europeu estableix l'agenda de la UE.
• El Parlament Europeu és la veu democràtica dels ciutadans d'Europa.
• La Comissió Europea és l'òrgan executiu i les seues funcions el conformen com l'autèntic motor institucional.
• El Tribunal de Justícia de les Comunitats vetlla pel compliment i la comprensió de les normes comunes adoptades per la UE.
• El Tribunal de Comptes s'encarrega de vigilar com es gasten els fons de la UE.
• Altres òrgans importants són els que presten assessorament (Comitè Econòmic i Social, Comitè de les Regions i Defensor del Poble) i els de tipus financer (Banc Central Europeu i Banc Europeu d'Inversions). Cal destacar especialment el Consell Europeu, reunió del Consell de la Unió Europea en el qual els caps d'Estat i ministres dels països membres tracten, al més alt nivell, els grans temes de la Unió.
• El finançament de la UE prové fonamentalment de les aportacions dels països membres. Altres fonts són l'IVA, els drets de duanes i les exaccions agrícoles.
• La política comuna europea ve donada pels instruments que afavoreixen la integració socioeconòmica. Té com a objectiu establir unes normes comunes, la defensa dels sectors productius i la millora de la competitivitat.
• Els principals objectius de la política regional són fomentar el desenvolupament de les regions més desfavorides i promoure la creació de llocs de treball, la incorporació dels joves a la vida activa i el desenvolupament rural i urbà.
• La política, respecte a l'economia i la moneda, es pot dividir en dues grans àrees: la monetària i la pressupostària. Les dues àrees tracten d'integrar les economies dels països de la UE de manera eficaç i promoure el creixement econòmic així com la prosperitat europea.
• El Consell Europeu estableix l'agenda de la UE.
• El Parlament Europeu és la veu democràtica dels ciutadans d'Europa.
• La Comissió Europea és l'òrgan executiu i les seues funcions el conformen com l'autèntic motor institucional.
• El Tribunal de Justícia de les Comunitats vetlla pel compliment i la comprensió de les normes comunes adoptades per la UE.
• El Tribunal de Comptes s'encarrega de vigilar com es gasten els fons de la UE.
• Mitjançant el Tractat de Roma, naixia l'any 1957 la Comunitat Econòmica Europea (CEE), un organisme de caràcter supranacional que, sota un marc institucional comú, procediria gradualment a la supressió de tot tipus de barreres entre els seus països membres per crear un mercat comú. Els seus fundadors van ser el Benelux, França, Itàlia i Alemanya.
• Malgrat els inconvenients i problemes amb què es troba aquest ambiciós projecte se succeeixen les adhesions d'altres estats europeus, entre ells Espanya el 1986, any en què també es fa realitat l'Acta Única Europea. Amb la signatura del Tractat de Maastricht el 1992 es va iniciar el camí cap a l'actual Unió Econòmica, culminant el 2002 amb el naixement físic de l'euro. El 2004, es va ampliar la UE fins a 25 membres i va fallar l'intent d'adoptar una Constitució Europea, el 2007 es va ampliar fins 27 i des de l’estiu de 2013 són els 28 estats actuals.
• Avui en dia, greument afectada per la crisi mundial iniciada el 2008 i la de l'eurozona el 2010, la recerca de la unitat institucional es troba estancada i hi ha moltes reticències a la incorporació de nous socis.
• Malgrat els inconvenients i problemes amb què es troba aquest ambiciós projecte se succeeixen les adhesions d'altres estats europeus, entre ells Espanya el 1986, any en què també es fa realitat l'Acta Única Europea. Amb la signatura del Tractat de Maastricht el 1992 es va iniciar el camí cap a l'actual Unió Econòmica, culminant el 2002 amb el naixement físic de l'euro. El 2004, es va ampliar la UE fins a 25 membres i va fallar l'intent d'adoptar una Constitució Europea, el 2007 es va ampliar fins 27 i des de l’estiu de 2013 són els 28 estats actuals.
• Avui en dia, greument afectada per la crisi mundial iniciada el 2008 i la de l'eurozona el 2010, la recerca de la unitat institucional es troba estancada i hi ha moltes reticències a la incorporació de nous socis.