15 de maig 2012

LA CRISI EUROESPANYOLA


La convocatòria de noves eleccions a Grècia provocava una massiva caiguda dels índexs borsaris d'Europa i EUA. L'Ibex ha arribat a caure l'2,1%, tot i que al tancament perdia una mica menys, l'1,6%. La prima de risc ha tornat a escalar als 489 punts bàsics. Aquest dimarts s'ha confirmat que els grecs hauran d'acudir de nou a les urnes davant la impossibilitat que els partits polítics arriben a un acord per formar Govern. Els dubtes al voltant de l'aplicació dels paràmetres que exigeix ​​'la troica' han provocat que el futur de Grècia en l'euro també sigui incert, encara que Brussel·les insisteix que no vol de cap manera que el país hel·lènic abandone la zona euro. Per si tot això fos poc, l'auguri d'un corralito per a Espanya formulat pel Premi Nobel d'Economia Paul Krugman tampoc afavoreix les expectatives de recuperació de l'economia espanyola. Tant és així que el titular del ram, Luis de Guindos, ha hagut de sortir al pas qualificant aquesta possibilitat de "sense sentit" i assegurant que "no té racionalitat". De tota manera, no ha tingut més remei que admetre que "la situació de la prima de risc és inacceptable ara mateix".

Amb la prima de risc en 489 punts bàsics, el principal indicador del mercat espanyol, l'IBEX 35, ha baixat des dels 108,70 punts, l'1,6 per cent, fins els 6.700,70 punts, nivell similar al registrat el 30 de setembre de 2003. Les pèrdues anuals augmenten fins al 21,78 per cent. La patacada més espectacular ha estat, però, la que ha patit la Borsa de Atenes, que ha caigut un 3,62 per cent com a reacció al fracàs de les negociacions per a la formació d'un govern a Grècia, davant la qual cosa han estat convocades avui noves eleccions al juny pròxim.

Les negociacions entre els diferents partits polítics grecs duraven des que el 6 de maig cap va aconseguir la majoria suficient per governar en solitari. Des del primer moment, s'han fet paleses les diferències entre tots ells i les enormes dificultats per conciliar els interessos dels majoritaris, disposats a aplicar els durs ajustos imposats per Brussel·les a canvi dels successius rescats del país, i els minoritaris, reticents quan no obertament contraris a estrènyer encara més el cinturó. Molt s'ha especulat durant aquest temps sobre un imminent abandonament de l'euro per part de Grècia i, encara que en la seva última reunió l'Eurogrup ha rebutjat aquesta alternativa, individualment alguns responsables comunitaris i d'organismes com el BCE no la donen per descartada. I és que en general tots, inclòs el ministre d'Economia espanyol, atribueixen a Grècia les tremendes tensions que estan patint els mercats.

Per al Premi Nobel d'Economia Paul Krugman, Grècia abandonarà l'euro en un mes. En un post publicat a The New York Times el cap de setmana, Krugman assegura que immediatament després es produirà una sortida de capitals dels bancs espanyols i italians buscant refugi a Alemanya. Situació que podria provocar que els governs prengueren mesures per prohibir transferències de dipòsits fora del país i així limitar les retirades de diners en efectiu, és a dir, un corralito en tota regla. El tercer pas seria que el BCE intentara evitar el col·lapse financer de les entitats amb injeccions massives de capital. I, per concloure, Alemanya tindria dues opcions: permetre l'actuació del BCE revisant la seua estratègia, la qual cosa portaria a donar suport al deute espanyol i italià a més de permetre un límit major d'inflació "per propiciar un ajust de preus" o, per contra, la fi de l'euro.

Aquestes previsions de Krugman, unides al calvari que estan patint últimament l'Ibex i la prima de risc espanyola, han estat rebudes amb molta preocupació i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, s'ha encarregat de sortir al pas tot just acabar la reunió d'Ecofin que entre dilluns i dimarts s'ha celebrat a Brussel·les. Per De Guindos, la possibilitat que la delicada situació econòmica de Grècia provoque un "corralito" a Espanya és un "sense sentit".

De Guindos ha rebutjat que un empitjorament de la crisi grega puga tenir unes implicacions per a d'altres estats com ara Espanya que porten a decretar una congelació sobre els fons dels seus bancs per evitar una fugida massiva del seu capital, una relació que, assegura, "no té cap racionalitat ". "Intentarem primer que Grècia no ixca de l'euro, la voluntat de tots i de la població grega és que no se'n vaja", ha afirmat el ministre, advertint que els primers que patirien les conseqüències d'un abandonament de la moneda única serien els ciutadans hel·lènics.

Per De Guindos, l'euro és un "element d'estabilitat" important per al desenvolupament econòmic de Grècia, pel que ha urgit el país a formar un govern "amb capacitat d'acció que puga complir compromisos".

El ministre espanyol ha assegurat que les tensions que viuen els mercats de deute es deuen fonamentalment a la crisi política que travessa Grècia després de les eleccions generals celebrades el passat 6 de maig i els successius fracassos per formar un executiu de coalició. I ha reconegut que "la situació de la prima de risc és inacceptable ara mateix", un dia després que el diferencial entre els bons espanyol i l'alemany arribara al rècord dels 492 punts i abans que, aquest mateix dimarts, fregara de nou els 490 punts bàsics.