1.1. L’origen històric.- Al II mil·lenni a.C., la Península Itàlica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscs (al nord) i els grecs (al sud). A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van alçar poblats sobre set puigs, que van ser l’origen de la ciutat de Roma.
1.2. L’època de la monarquia.- Durant els primers temps Roma va ser una Monarquia: el rei, que tenia els poders màxims, governava amb l’ajuda d’un Senat. Roma va tenir set reis; els quatre primers, llatins, i els tres últims, etruscs, són els que van engrandir Roma i la van millorar amb l'edificació de ponts nous, aqüeductes, clavegueram, muralles...
1.3. L’antiga religió dels romans.- La població de la Roma primitiva era molt religiosa: van divinitzar els fenòmens i les forces de la naturalesa (numina). Els llocs de culte més antics eren els boscos sagrats (luci). També era important el culte privat a les divinitats domèstiques (lares), que es feia en petits altars dins de les cases (lararis).
2.1. Patricis i plebeus.- A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al qual pertanyien. Els patricis eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les seues mans el govern de la ciutat. Els plebeus, el grup més nombrós, incloïa els llauradors, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.
2.3. Assemblees i magistrates.- El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions: els comicis (reunió de ciutadans romans per a votar lleis i elegir magistrats), els magistrats (governaven la ciutat, els més importants eren els cònsols) i el Senat (era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades pels comicis i resolia els afers de política exterior i de finances).
3.1. L’expansió de Roma.- El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç van permetre a Roma la conquista de molts territoris. Entre el 500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquistar la Península Itàlica. Entre el 264 i el 146 a.C.es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquistar el Mediterrani occidental. Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquistar el Mediterrani oriental i van completar l’ocupació a Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident.
4.1. Octavi August, emperador.- Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un sistema nou de govern: l’Imperi. Va concentrar en la seua persona tots els poders civils i militars que abans exercien els magistrats. Va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit (emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en la primera autoritat religiosa (pontífex màxim).
4.2. L’organització de l’Imperi.- El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic. L’emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l’Imperi. Per a aplicar i transmetre les seues ordres es va crear el Consell imperial. Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies, que tenien al capdavant un governador.
4.3. Dos segles de pax romana.- Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va aconseguir la màxima expansió i prosperitat (pax romana). La prosperitat es va estendre per les províncies romanes, la producció va augmentar i les províncies es van anar especialitzant en productes determinats. Roma es va convertir en una gran ciutat de més d’un milió d’habitants. L’any 212, l’emperador Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.
5.1. Les ciutats, centre de l’Imperi.- Roma va ser un Imperi de ciutats; se’n van fundar centenars i totes tenien una estructura semblant. Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració, i el centre econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials. A més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les províncies i van contribuir a la romanització de l’Imperi.
5.2. Els grups socials.- Els habitants de l’Imperi estaven dividits en grups socials amb drets desiguals, tot i que la societat romana era oberta i permetia l’ascens social. La majoria d’homes lliures tenien la ciutadania romana: no pagaven impostos, tenien drets polítics i estaven protegits per les lleis. Per davall d’aquests, hi havia els llauradors i la plebs urbana que, quan no tenien treball, vivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat (pa i circ). Els esclaus no tenien llibertat ni drets, i el seu amo podia vendre’ls i llevar-los la vida.
6.1. Les explotacions agrícolas.- Els romans van introduir l’arada, els molins per a premsar oli i vi, nous sistemes de regadiu i el cultiu de productes nous: fruiters, hortalisses, cereals... En totes les províncies van aparéixer colònies agrícoles, amb llauradors que explotaven la terra per a la subsistència pròpia. També es van estendre els latifundis, que eren treballats majoritàriament per esclaus. L’explotació agrícola es feia al voltant d’una casa de camp (vil·la) amb una gran quantitat d’edificacions: casa del propietari, quadres, graners...
6.2. Les relacions commercials.- Durant els primers segles de l’Imperi, el comerç entre les províncies es va veure afavorit per la pau interna, la seguretat en les comunicacions i per l’augment de la producció. Els romans disposaven de calçades magnífiques que unien Roma amb totes les províncies. El comerç internacional es feia essencialment per via marítima: Òstia, Antioquia i Alexandria eren els ports més importants. L’existència d’una moneda sòlida i comuna arreu de l’Imperi va ajudar el desenvolupament comercial.
7.1. L’Imperi entra en crisi.- A partir de segle III d.C., l’Imperi va haver d’enfrontar-se a una sèrie de problemes. Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germànics (bàrbars). L’autoritat imperial es va afeblir i van sovintejar les revoltes contra l’emperador. A aquests problemes es van afegir els problemes econòmics.
7.2. La divisió de l’Imperi.- L’any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori. A partir d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient. A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, així l’Imperi va sobreviure. En canvi, a Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per a salvar l’Imperi.
7.4. La fi de l’Imperi d’Occident.- Al començament del segle V, els pobles germànics van traspassar les fronteres i van entrar a l’Imperi occidental. Els pobles invasors es van anar instal·lant als territoris de l’Imperi d’Occident i van crear regnes independents. La caiguda de l’últim emperador romà d’Occident (Ròmul Augústul) marca la fi de l’Antiguitat i el començament de l’Edat Mitjana.