EPA 2t.2009: 4.137.500 ATURATS (17,92%)

L'atur és, amb diferència, el primer problema social a l’estat espanyol. Durant el segon trimestre de 2009 s’han afegit a l’atur 126.700 nous membres, la major part joves, arribant a un total de 4.137.500 aturats, és a dir, una dada rècord en la història laboral d’Espanya.


Per tant, la taxa d'atur arriba ja a un 17,92% de la població activa. Els més perjudicats han estat els joves de vint i pocs anys, amb més de 60.000 aturats. Pitjor encara ho tenen 1.118.300 llars on tots els seus membres, joves i més grans, s’han quedat sense feina.


Aquestes xifres es desprenen de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2009, amb xifres preocupants, més si veiem el que succeïa amb els aturats del primer trimestre quan es van assolir els 4.010.700 que, aleshores, ja constituïa la major quantitat en números absoluts de la història mentre la taxa d'atur s'elevava fins el 17,36%, escalant des d'un 14% registrat a principis d'any.


En comparació amb el trimestre anterior, l'atur ha crescut en 56 centèsimes, un increment una mica inferior a l'esperat, per la qual cosa podem qualificar-lo de creixement moderat (el menor augment des del tercer trimestre del 2007). Tanmateix, la taxa d'atur en el segon trimestre és la més alta des de 1998, any en què es va registrar un 17,99%.


L'EPA ha confirmat la tendència a l'augment de l'atur entre els menors de 30 anys, el descens més fort es dóna entre els joves de 20 a 24, mentre que en el grup de 35 a 39 anys hi ha hagut aquests últims mesos 24.600 ocupats més. També es veu un menor creixement de l'atur entre les persones de més de 45 anys.


De tota manera, les dades més preocupants i que demostren la gravetat de la situació són, com hem comentat al principi, les 1.118.300 llars en què tots els seus membres en edat de treballar estan en atur (49.900 més que al trimestre anterior) i, sobre tot per als valencians, perquè la Comunitat Autònoma Valenciana continua liderant l’increment de l’atur des dels darrers mesos i, encara més, que aquest lideratge s’ha ubicat al voltant de les comarques més industrials del nord del país, és a dir, al triangle de la ceràmica de Castelló (Alcora, Onda i Vila-real) on hi ha fàbriques que, no solament han enviat milers de treballadors a l’atur, sinó que, per desgràcia, tal vegada no tornen a obrir les seues portes per la competència dels mercats emergents (Xina, Índia, Brasil, Mèxic, etc.). El vertiginós creixement de famílies sense feina als darrers dotze mesos n’ha portat, completes, 564.400 més.



Les comunitats autònomes en les que més ha pujat l'atur són la Comunitat Valenciana (57.500), Andalusia (54.600), Castella-la Manxa (14.600) i Principat d'Astúries (9.900).


Els majors descensos es van donar a Catalunya (20.800 aturats menys), Extremadura (8.300) i Canàries (7.500). Respecte a l’estiu de l’any passat, totes les autonomies han patit increments de l’atur, sobretot Andalusia (380.700 aturats més en els últims 12 mesos), Catalunya (309.000), Comunitat Valenciana (255.400), Comunitat de Madrid (168.800) i Canàries (107.000).

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

REGENERACIÓ POLÍTICA

Ja li va passar al PSOE durant el govern de Felipe González, li està passant al PP durant el mandat com a president del partit de Mariano Rajoy, els partits polítics de l'Estat espanyol han de regenerar-se, sobretot els grans partits, amb un sistema de finançament intern més transparent: el cas Gürtel amb els trages de Camps, segons la premsa, sembla la punta de l'iceberg d'uns comptes gens clars...

Avui el Levante-emv tracta aquestes coses en una interessant entrevista al senyor ARTURO VIROSQUE, president de la Cambra de Comerç de València i vicepresident de Bancaixa.
==================================================

TODOS LOS PARTIDOS POLÍTICOS TIENEN QUE REGENERARSE
Con la libertad de siempre, pero ahora más si cabe por la cercanía de su retirada el año que viene, Arturo Virosque no se muerde la lengua: no ha vivido nunca un crisis como la actual y en contra de la mayoría ni siquiera ve un pequeño brote verde. Pese a ser vicepresidente de Bancaja, dice admirar la política crediticia de La Caixa y ve muy difícil la fusión con la CAM. Por si todo esto fuera poco, opina que todos los partidos políticos tienen que regenerarse.
Jordi Cuenca VALENCIA



Son demasiado optimistas quienes ven brotes verdes en la economía? ¿Cuáles son sus expectativas ante la crisis?
Yo hasta la fecha no veo ningún brote. Que se hayan tomado medidas para que el día de mañana salga algún brote, puede. Pero una cosa es que se hayan tomado medidas para salir de la crisis y otras es que ya den resultados. De momento, ninguna medida ha dado resultados, aunque sí ha apaciguado. El Estado ha invertido mucho dinero en el paro y mucho en ayudas en metálico a las empresas y eso lo que ha hecho ha sido paliar el desempleo. Donde se nota es en el desempleo, no le demos vueltas. Si las empresas van bien, dejan de despedir gente. Y cada día son más las empresas que vienen aquí a decirme que van a cerrar.

Con sus ochenta años y su trayectoria, ¿había vivido una situación similar?
Nunca. Yo padecí mucho cuando terminó la guerra. La economía estaba muy mal. Tenía nueve años. La postguerra fue peor, pero teníamos una esperanza, y se veía, de que íbamos a mejor. Pero ahora es al revés. De todo lo que hemos disfrutado todos, sólo vemos destrucción y no vemos las medidas estructurales que necesita el país. Lo más importante es la falta de confianza. La culpa ha sido de todos, pero de los políticos los primeros, porque deberían haber tomado medidas para que esto no sucediera. Podían haber parado esto no permitiendo que la banca diera esos créditos, con tanto dinero invertido en la construcción y empresarios marchándose de la industria...

Durante los años de bonanza, políticos y dirigentes empresariales se han cansado de predicar sobre lo que había que hacer para el futuro: innovación, tecnología, productividad. Pero no se concretó en nada, como se ve ahora. ¿No cree que debería haberse tomado medidas antes?
Exacto. Me dicen que soy muy pesimista, pero no, lo que soy es muy crítico. El presidente del Gobierno ha hablado de cambiar el modelo económico. Creo que tiene razón, pero me da risa que lo vea él, porque un modelo tarda una generación o dos en cambiarse.

La crisis es global, pero la economía valenciana es una de las más damnificadas. ¿Qué se ha hecho mal aquí?
Es comprensible. Se ha hecho igual que en el resto de España. Nuestra economía es diferente porque se basa en los bienes de consumo. Antes de la crisis actual, vino la globalización, que fue uno de los cauces a esta crisis y no fue buena para el pequeño empresario. Llegaron productos de China de bienes de consumo. Fue una barrida de miedo. Luego llegó la crisis financiera y la de la construcción. Empresarios y políticos contribuyeron al «boom» de la construcción. Con la globalización, muchas empresas se pasaron a la construcción viendo que no les iba bien en la industria. Fue un exceso de construcción. El Gobierno no puede hacer que se construya menos, pero sí pudo advertir a los bancos para que dedicaran un porcentaje de créditos a las empresas. Yo admiro a La Caixa catalana por haber hecho más inversión en empresas y no tanto, en comparación, en el ladrillo. Después, la facilidad de los bancos para dar dinero. Tenían a uno, como en las tiendas, en la puerta del banco diciendo: «Oye, pasa, que te voy a dar dinero». Y sin mirar nada, le daban dinero. Hasta los propios bancos se dedicaron a tener sus propias constructoras. Además, la sociedad iba bien y todos nos creíamos que éramos ricos.

¿Cómo ve el futuro cuando pase la crisis?
Va a cambiar. Iremos a una cultura del ahorro. En otros países, eso de salir todas las noches a cenar, como aquí, no es lo habitual. Hemos sido muy malgastadores. Más que en Estados Unidos. Allí las celebraciones se hacen en casa. Aquí, vas a una comunión y hay trescientos invitados, aunque sea un trabajador. Eso va a cambiar.

¿Cambiarán las relaciones laborales?
Tienen que cambiar. El marco laboral propicia que nadie quiera montar una empresa. Ha habido satisfacción general en el empresariado por el impulso a las infraestructuras valencianas que ha supuesto la reunión entre Francisco Camps y el ministro de Fomento, José Blanco, el martes.

¿Comparte esta impresión?
Es que por fin se ha llegado al camino de verdad. El eje mediterráneo por ferrocarril es esencial y un ministro ha dicho que lo va a poner en marcha. El problema es que el ferrocarril hay que privatizarlo totalmente en Europa, sobre todo siendo un servicio de transporte.

Volviendo a Camps. ¿Cree que debe dimitir si no prospera su recurso y acaba juzgado?
Ni conozco el recurso ni he leído un papel. Sólo sé lo que ponen los periódicos y cada uno pone una cosa. Los partidos políticos dicen cada uno una cosa. No puedo, por tanto, pronunciarme. Yo no sé si este hombre tiene que dimitir o no, pero tengo total confianza en su honradez. Ahora, hay cosas que no están bien en los partidos políticos. Tienen que regenerarse, todos, en especial en España. No veo sentido común a muchas cosas que se están haciendo. La falta de confianza en la economía viene transmitida en parte por la actitud de los políticos. No apoyan la salida de la crisis. No toman medidas, porque pierden votos. Hablo en general.

La crisis financiera y el proceso de reestructuración del sector emprendido por el Banco de España ha puesto de nuevo sobre la mesa la fusión entre Bancaja y la CAM. ¿Qué opina?
Es muy difícil, porque la sociedad alicantina no está por la fusión. En Valencia, al ser más grande la ciudad... A veces se toman las cosas más a pecho en una ciudad pequeña que en una grande. Hay una parte por la que me gustaría la fusión: si eso ayudara a vertebrar la Comunitat. Zaplana lo intentó y si él no lo consiguió, que tenía mucho peso en Alicante, dudo que lo pueda hacer otro.

¿Le ha sorprendido la virulencia de los empresarios alicantinos contra la fusión y Valencia, en especial la de su homólogo de la Cámara de Alicante, Antonio Fernández Valenzuela?
No me puede sorprender, mucho más conociéndolo. Antonio es un gran político, y actúa más como político que como dirigente empresarial.

Sin la fusión, ¿qué hará Bancaja?
Hoy por hoy, no le hablo a final de año, no necesita una fusión. Puede mantenerse sin fusionarse con nadie.
....................................................................................................

CALENDARI DE LLIGA 2009-10 (1ª i 2ª Divisió A)

Ja podem planificar el curs 2009-10 davant l'allau d'encontres futbolístics en categoria professional, Primera i Segona Divisió A, que podrem presenciar a la nostra ciutat, tant al camp de El Madrigal com a la Ciutat Esportiva del Vila-real Club de Futbol S.A.D.


- Cliqueu damunt de les imatges per visionar-les de forma adient:

......................................................................................................................................

====================================================

PLATGES 2009: 571 BANDERES BLAVES

El president d'ADEAC, José R. Sánchez, ha senyalat que l'evolució dels mercats turístics fa que l'Estat espanyol no puga competir en preus però sí en l'accés lliure i gratuït a les platges, fet que a d’altres parts del món és poc habitual.

Les banderes blaves les concedeix un jurat internacional format per representants del Programa de Nacions pel Medi Ambient, de l'Organització Mundial del Turisme, de l'Associació Internacional de Salvament i Socorrisme i d'altres organitzacions dedicades a la conservació i protecció de la naturalesa.

Espanya compta amb 571 banderes blaves
493 platges i 78 ports esportius espanyols lluiran aquest estiu una bandera blava, xifres que suposen una millora respecte a 2008 i mantenen Espanya al capdavant dels països de l'hemisferi nord.

Aquestes dades impliquen un increment de 44 banderes (38 de platges i sis en ports) respecte a l'any anterior, equiparable al descens experimentat aquest any per l'enduriment dels criteris de concessió i l'alternança de sequeres i pluges torrencials, que van arrossegar materials de moltes platges.

Segons va explicar en roda de premsa a Madrid el president de l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), José Sánchez, aquesta millora no es reparteix de manera regular. Mentre la majoria de comunitats es mantenen estables, Múrcia passa de 23 a 16 banderes, i les pujades es concentren a Andalusia (24 més), Galícia (19 més) i Canàries (vuit). Galícia és la comunitat que concentra un major nombre d'aquests distintius (124), seguida de Catalunya (108) i Comunitat Valenciana (101). Per quilòmetres, Andalusia (119) és la comunitat que se situa al capdavant. Cantàbria, que no té cap bandera blava (n'ha perdut dues), Ceuta i Melilla (dues cadascuna) i País Basc (tres) són les que menys certificats d'aquestos registren.

Una de cada sis és a l’Estat espanyol
A nivell mundial, el jurat internacional que concedeix aquests certificats ha concedit 3.338 banderes, 2.699 per a platges i 639 per ports en 34 països de l'hemisferi nord. Espanya manté enguany el seu lideratge internacional, de manera que oneja en territori espanyol una de cada sis o set de les 3.338 concedides a Europa, Canadà i Marroc.

Creat el 1985 per la Fundació per a l'Educació Ambiental de França, el distintiu bandera blava reconeix el compliment de la legalitat i dels criteris d'accessibilitat, salubritat i sostenibilitat ambiental.

Actualment compta amb el suport i la participació dels Programes de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i el Turisme (Organització Mundial del Turisme). En el cas espanyol, ADEAC compta amb la col·laboració de l'Administració General de l'Estat, comunitats autònomes, la FEMP i la Fundació ONCE, entre d'altres.

Sebastián Fraile, cap del gabinet tècnic de la Secretaria General del Mar, va aprofitar l'acte de presentació del propassat mes de juny per recordar que el Ministeri de Medi Ambient "no vol que desapareguen els xiringuitos" de les platges, sinó "complir" amb la Llei de Costes a Espanya. La responsable del departament de Cultura i Lleure de la Fundació ONCE, Mercedes Luz Arqué, va valorar el reconeixement a l'accessibilitat que fan aquestes banderes, és a dir, a les millores que "beneficien a tots".



CRITERIS DE CONCESSIÓ DE LES BANDERES BLAVES

La Bandera Blava és un guardó internacional que concedeix anualment la Fundació d'Educació Ambiental (FEE). Aquest guardó es concedeix a platges i ports esportius com a símbol identificatiu d'una alta qualitat ambiental i uns bons serveis i seguretat per als usuaris.

És una iniciativa anterior i precursora de tots els actuals guardons ambientals, ecoetiquetes i sistemes de certificació de la qualitat ambiental, ja que, des de l'any 1987 en què que va ser llançada per la Comissió Europea, reconeix a les platges i als ports esportius una gestió ambientalment correcta dels recursos i la seua adequació al major nivell d'exigència dels usuaris.

La Campanya Bandera Blava es desenvolupa anualment en més de 30 països de tres continents, predominantment europeus, de forma independent, voluntària i amb la participació de més de 1000 municipis litorals.

La FEE és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure la consciència i educació ambiental, a través de programes internacionals que fomenten la sensibilització ambiental i el desenvolupament sostenible.

La Bandera Blava es troba lligada a l'actuació coordinada de quatre nivells: local, autonòmic, estatal i internacional, que de manera conjunta promouen, desenvolupen i donen suport a accions que tenen com a objectiu final la gestió ambiental sostenible en el conjunt del litoral del municipi.

Així, la Bandera Blava en una platja reconeix i estimula l'esforç dels ajuntaments per a aconseguir que les platges del seu municipi complisquen determinats criteris normatius (Llei de costes, Directiva d'aigües de bany, Directiva d'aigües residuals urbanes, etc. ), de neteja i de seguretat, així com una informació i gestió ambiental adequades. Es tracta d'un guardó que ha de renovar-se cada any.

La Campanya Bandera Blava pretén que, en platges concorregudes i organitzades, es respecten aquelles condicions higièniques, sanitàries i ambientals que la legislació vigent exigeix, així com la seguretat i el benestar dels seus usuaris.


L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) és cofundadora i membre responsable per a Espanya de la FEE i desenvolupa a Espanya la campanya, dins de la qual es distingeixen diferents guardons:

1. Bandera Blava per a platges

2. Bandera Blava per a ports esportius

3. Distincions temàtiques

4. Centre Bandera Blava

Els criteris de concessió de la Bandera Blava es revisen periòdicament a nivell internacional, amb la participació de totes les organitzacions integrants de la FEE i el suport d'experts externs.




Les cinc àrees que s'han de valorar en cadascuna de les zones de bany candidates al guardó són:

• Educació i informació ambiental

• Qualitat costanera i gestió ambiental (depuració d'aigües residuals, gestió de residus sòlids...)

• Seguretat i equipament de les platges

• Qualitat de l'aigua

• Compliment de la Llei de costes i legislacions específiques



Des de l'any 2000, la campanya adopta per a platges uns nous criteris de concessió i va fer obligatoris altres que anteriorment només eren recomanables:

• Plans d'emergència locals o regionals per a fer front a accidents i desastres ecològics (a la nostra Comunitat aquests plans estan coordinats per Protecció Civil).

• Almenys una de les platges guardonades amb la bandera al municipi ha de posseir rampes d'accés a la platja i sanitaris per a persones amb minusvalidesa (llevat que la topografia no ho permeta).

• Bon manteniment i aparença dels edificis i serveis de la platja.

• Compliment de la Directiva comunitària d'aigües residuals urbanes.


L'obtenció de la Bandera Blava per part de ports esportius i clubs nàutics també ha vist incrementat des de l'any 2004 els seus requisits, i s'exigeix a més que les aigües estiguen netes (paràmetre visual, no són analitzades per la Conselleria), que realitzen recollida selectiva de residus, que tinguen serveis de socorrisme i primers auxilis, sanitaris, aigua potable, rampa i grua, equipament contra incendis, informació sobre àrees marines protegides pròximes, activitats d'educació ambiental que tinguen implantat un sistema de gestió ambiental.




Com a resum es pot dir que la concessió de la Bandera Blava per a les platges es basa en els aspectes següents:

1. Qualitat de l'aigua.- Basada en les anàlisis oficials de les aigües de bany, d'acord amb la Directiva comunitària d'aigües de bany. La qualitat exigida per a les aigües ha de ser ÒPTIMA (qualificació 2), segons la classificació establida pel Ministeri de Sanitat i Consum. Per a la seua confirmació ADEAC es basa en l'Informe de la qualitat de les aigües de bany a Espanya, que tots els anys realitza el Ministeri de Sanitat i Consum, amb les dades que faciliten les comunitats autònomes.

2.Seguretat i accessibilitat.- Presència de salvament i socorrisme, telèfons d'emergència o equipament antiincendis. Accessibilitat a la platja per a persones amb minusvalideses.

3.Serveis, instal•lacions i gestió.- Serveis higiènics nets i adaptats per a persones amb minusvalideses, papereres, neteja regular de l'arena, vigilància, transports públics, compliment de la normativa de protecció del litoral, absència d'abocaments al mar en la zona de la platja, compliment al municipi de la Directiva comunitària d'aigües residuals, etc.

4. Educació i informació ambiental.- Informació sobre la qualitat de les aigües durant la temporada de bany, normes de comportament en l'entorn litoral, consciència ambiental i participació en activitats sobre medi ambient litoral, programes d'educació ambiental en les escoles locals i amb els operadors turístics, Aules de naturalesa, etc.

Per consegüent, cal recordar que no totes les platges amb qualitat òptima en les seues aigües de bany (qualificació 2) poden obtenir aquest distintiu. Cal que, a més, complisquen tots els requisits anteriorment mencionats i que van inclosos en els qüestionaris de candidatura.


Per als ports esportius, els aspectes que a tenir en compte són:

• tractament dels residus generats

• neteja de les instal•lacions

• programes d'educació ambiental

• gestió ambiental




LLISTAT DE PLATGES ESPANYOLES AMB BANDERA BLAVA, 2009


CATALUNYA.-

GIRONA:

1. Portbou
Platja Gran
2. Llançá
Grifeu
Del Port
3. Port de la Selva
Port de la Selva
4. Castelló d’Empúries
D’Empúriabrava
5. Torroella de Montgrí
L´Estartit
6. Begur
Sa Riera
7. Palafrugell
Tamariu
Canadell
8. Palamós
La Fosca
9. Sant Antoni de Calonge
Es Monestrí
Torre Valentina
Sant Antoni
Cala Cristus-Ses Torretes
10. Castell-Platja d’Aro
Cala Rovira
Platja d’Aro
Sa Conca
11. Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu
Sant Pol
12. Tossa de Mar
La Mar Menuda
Gran de Tossa
13. Lloret de Mar
Lloret
Fenals
Sa Boadella
14. Blanes
Blanes
Sabanell
Sant Francesc

BARCELONA:

15. Malgrat de Mar
Malgrat (Centre)
16. Pineda de Mar
Pineda (Pescadors- La Riera)
17. Calella
Garbí
Gran de Calella
18. Sant Pol de Mar
Sant Pol
Platjola- Escaletes
19. Arenys de Mar
De Cavaió
20. Canet de Mar
Canet
21. Caldes d´Estrac
Dels tres Micos
22. Sant Vicenç de Montalt
Sant Vicenç de Montalt
23. El Masnou
Ocata
24. Barcelona
Nova Mar Bella
Mar Bella
Bogatell
Nova Icària
Barceloneta
25. Castelldefels
La Pineda
26. Vilanova i la Geltrú
Ribes-Roges
D´Adarro
Sant Gervasi
27. Cubelles
Llarga



TARRAGONA:

28. Cunit
Cunit
29. Calafell
Segur de Calafell
L’Estany-Mas Mel
Calafell
30. El Vendrell
Sant Salvador
Coma-ruga
Francàs
31. Roda de Bará
Roda de Bará
Costa Daurada
32. Creixell
Creixell
33. Torredembarra
La Paella
Barri Marítim
34. Altafulla
Altafulla
35. Tarragona
La Móra
L’Arrabassada
Savinosa
36. Vila-Seca
La Pineda
37. Salou
Llevant
38. Cambrils
Prat d’en Forés
Vilafortuny
Cap de Sant Pere
Cavet
39. Mont Roig del Camp
Cristall
Pixerota
Cala Vieneses-Platja dels
Penyals
40. Vandellós i L’Hospitalet de l’Infant
La Punta del Riu
L´Arenal
Del Torn
41. L’Ametlla de Mar
Sant Jordi d´Alfama
Cala Forn
Pixavaques
L’Alguer
Calafató
42. L’Ampolla
Cap Roig
D’Avellaners
43. Deltebre
Riumar
44. Sant Carles de la Rápita
Parc de Garbí
Les Delicies
45. Alcanar
Les Cases d’Alcanar-El Marjal
.............................................................................

PAÍS VALENCIÀ.-

CASTELLÓ:

46. Vinarós
Fortí
47. Benicarló
La Caragola
Morrongo
48. Peníscola
Nord
49. Alcalá de Xivert
El Carregador
La Romana
Les Fonts
Manyetes
50. Torreblanca
Nord
Torrenostra
51. Oropesa del Mar
Morro de Gos
La Conxa
Bellver
52. Benicassim
Voramar
L´Almadrava
Torre de Sant Vicent
Els Terrers
Heliópolis
53. Castelló de la Plana
Gurugú
Pinar
54. Borriana
L´Arenal
55. Moncofa
Playa del Grao
Masbò
Pedra Rotja
56. Xilxes
Les Cases
Playa del Cerezo
57. Almenara
Casablanca



VALÈNCIA:

58. Canet d’en Berenguer
Racó de la Mar
59. Sagunt
Port de Sagunt
60. València
El Pinedo
El Saler
La Devesa
L`Arbre del Gos
61. Cullera
El Dosser
El Far
Los Olivos
Racó
Sant Antoni
62. Tavernes de la Valldigna
Tavernes de la Valldigna
63. Xeraco
Xeraco
64. Gandía
Nord
65. Daimús
Daimús
66. Bellreguard
Bellreguard
67. Oliva
Pau-Pi
Aigua Blanca
Aigua Morta

ALACANT:

68. Denia
Marineta Casiana
69. Xabia
La Grava
L´Arenal
La Granadella
70. Teulada
El Portet
L´Ampolla
Les Platgetes
71. Benissa
Cala Fustera
72. Calp
La Fossa
Cantal Roig
Arenal Bol
73. Altea
La Roda
Cap Blanc
74. L’Alfàs del Pi
Racó de L’Albir
75. Benidorm
Ponent
Mal Pas
76. Finestrat
La Cala
77. Vila Joiosa
Varadero
Paradís
Bon Nou
La Caleta
78. El Campello
Carrer de la Mar
79. Alicante
Sant Joan
Saladar
80. Elx
El Altet
Les Pesqueres-El Rebollo
La Marina
81. Santa Pola
Varador
Calas del Este
Tamarit
Llevant
82. Guardamar del Segura
La Roqueta
El Moncaio
83. Orihuela
Flamenca
Cala Capitán
Cabo Roig
Campoamor
Barranco Rubio
Mil Palmeras
84. Pilar de la Horadada
Jesuitas
Puerto
Las Villas- Higuericas
Playa Conde

....................................................................................


MÚRCIA.-

85. Cartagena
Mar de Cristal
Levante Cabo de Palos
Cala Cortina
Cala del Pino
Islas Menores
Honda
Cavanna
86. Mazarrón
Rihuete
Bahía – La Reya
87. Águilas
Calabardina
Levante
Poniente
La Colonia
Calarreona
Delicias

....................................................................................


ANDALUSIA.-

ALMERIA:

88. Mojácar
Marina de la Torre
Venta del Bancal
Piedra Villazar
89. Níjar
San José
Agua Amarga
90. Roquetas
Aguadulce
Romanilla
La Bajadilla
Urbanización Roquetas
91. El Ejido
Levante-Almerimar
Poniente-Almerimar
Balerma
92. Adra
San Nicolás

GRANADA:

93. Motril
Calahonda
Torrenueva

MÁLAGA:

94. Algarrobo
Algarrobo Costa
95. Torrox
Ferrara
96. Nerja
Torrecilla
Burriana
97. Málaga
Misericordia
98. Fuengirola
Los Boliches- Las Gaviotas
Torreblanca
Carvajal
Santa Amalia
El Castillo- Ejido
Fuengirola
San Francisco
99. Benalmádena
Malapesquera
Arroyo de la Miel
100. Mijas
La Cala
101. Marbella
Artola (Cabo Pino)
Venus-Bajadilla
Casablanca
Guadalmina-San Pedro
102. Estepona
La Rada
El Cristo
El Padrón
103. Manilva
Sabinillas


CADIS:

104. La Línea de la Concepción
Sobrevela
105. La Línea de la Concepción-San Roque
La Alcaidesa
106. San Roque
Torreguadiaro
Cala Sardina
107. Algeciras
Getares
108. Tarifa
Los Lances Sur-Chica
109. Conil de la Frontera
Los Bateles
Roche
110. Chiclana de la Frontera
La Barrosa
Sancti Petri
111. Cádiz
La Cortadura (Poniente)
La Victoria
La Caleta
112. San Fernando
Camposoto-El Castillo
113. Puerto de Santa María
Valdelagrana
La Puntilla
Fuentebravía
La Muralla
114. Rota
Puntalillo
La Costilla
115. Chipiona
Camarón- La Laguna

HUELVA:

116. Almonte
Matalascañas(Torrelahiguera)
117. Moguer
Playa del Parador (Levante)
118. Punta Umbría
Punta Umbría
La Bota (Levante)
El Portil
119. Ayamonte
Punta del Moral
120. Isla Cristina
Playa Central
La Gaviota
121. Isla Cristina-Lepe
Islantilla
122. Lepe
La Antilla

....................................................................................

CEUTA.-

123. Ciudad Autónoma de Ceuta
La Ribera
El Chorrillo

....................................................................................

MELILLA.-

124. Ciudad Autónoma de Melilla
El Hipódromo-Hípica

....................................................................................


ILLES BALEARS.-

MALLORCA:

125. Palma de Mallorca
Playa de Palma (El Arenal)
Cala Estancia
Ciutat Jardí
Can Pere Antoni
126. Calviá
Son Matíes
Oratorio
Santa Ponça
Magalluf
Palmira
Palma Nova
Es Carregador
Romana
127. Andratx
Sant Elm
128. Pollença
Cala Barques
Cala Fomentor
Playa Tamarells
129. Alcudia
Playa de Alcudia
130. Muro
Muro
131. Santa Margalida
Can Picafort
Son Bauló
132. Capdepera
Cala Agulla
Cala Mesquida
Font de Sa Cala
Canyamel
133. Son Servera
Cala Millor- Son Servera
Es Ribells-Sa Marjal
134. S. Llorenç des
Cardassar
Cala Millor-Cala Nau
Sa Coma
135. Manacor
S’Illot
Cala Antena
Cala Anguila
Cala Murada
Cala Mandía
S’Estany d’en Mas
Es Domingos Petit
Es Domingos Gran
Porto Cristo
136. Felanitx
Cala Ferrera
137. Santanyí
Cala Santanyí
Cala Grand
Cala Mondragó

MENORCA:

138. Ciutadella
Cala n´Bosch
Cala Blanca
Santandría
Son Xoringuer
Sa Caleta d´en Gorries
Cala en Blanes
139. Es Mercadal
Arenal d´en Castell
Son Parc
Tirant
140. Alaior
Son Bou
Cala en Porter
141. Ferreries

EIVISSA:

142. Sant Josep de Sa Talaia
Cala Bassa
Cala Comte
Cala D´Hort
Cala Migjorn (Salinas)
143. Sant Antoni de
Portmany
Cala Gració
Es Pouet
144. Sant Joan de Labritja
Cala San Vicent
Arenal Gran Portinatx
Benirrás
145. Santa Eulàlia des Riu
Cala Llenya
Cala Llonga
Es Canar

....................................................................................


CANÀRIES.-


GRAN CANÀRIA:

146. Las Palmas
Las Canteras
La Laja
147. Telde
Melenara
148. San Bartolomé de
Tirajana
El Inglés
San Agustín
Maspalomas
149. Mogán
Amadores
Playa de Mogán

LANZAROTE:

150. Tías
Matagorda
Los Pocillos
Grande (Blanca)
151. Yaiza
Blanca


FUERTEVENTURA:

152. Tuineje
Gran Tarajal
153. Pájara
Costa Calma
El Matorral
Butihondo
154. La Oliva
Grandes Playas
155. Puerto del Rosario
Blanca

TENERIFE:

156. Granadilla de Abona
El Médano
Leocadio Machado
La Tejita
157. Arona
Las Vistas
158. Adeje
Troya I-II (Américas I-II)
Fañabé
159. Santiago del Teide
La Arena
160. Los Realejos
El Socorro
161. Puerto de la Cruz
Playa Jardín
San Telmo
162. Tacoronte
La Arena (Mesa del Mar)

LA PALMA:

163. Breña Baja
Los Cancajos
164. Los Llanos de Aridane
Puerto Naos
Charco Verde

....................................................................................

GALÍCIA.-


PONTEVEDRA:

165. A Guarda
Area Grande
166. Baiona
A Ribeira
Santa Marta
A Barbeira
167. Nigrán
Patos
Praia América
Panxón
168. Vigo
A Punta
Argazada
O Vao
Rodas (Islas Cíes)
O Tombo do Gato
Canido
Fontaiña
169. Moaña
Praia do Con
170. Cangas de Morrazo
Areabrava
Nerga
Menduiña
Areamilla
Liméns
171. Bueu
Portomaior
Area de Bon
Lagos
172. Marín
Portocelo
Aguete
Mogor
Loira
173. Poio
Xiorto
174. Sanxenxo
Silgar
Caneliñas
Canelas
Paxariñas
Montalvo
Major
Foxos
Areas Gordas-A Lapa
Pragueira
Baltar
Bascuas
Areas
Panadeira
175. O Grove
Area da Cruz
A Lanzada
Rareiros (Paxareiro)
Area das Pipas
Area de Reboredo
Area Grande
176. Illa de Arousa
Area de Secada
Camaxe

LA CORUNYA:

177. Boiro
Carragueiros
Barraña
Mañóns
178. Pobra do Caramiñal
Lombiña-Cabío
Illa da Laxe
A Barca
179. Ribeira
Coroso
Vilar
Corna
Touro
Río Azor
A Ameixida
180. Laxe
Praia de Laxe
181. Ponteceso
Balarés
182. Laracha
Caión
183. A Coruña
Riazor
San Amaro
Orzán-Matadero
Lapas
Oza
184. Oleiros
Bastiagueiro
Mera-Penatouro
Espiñeiro
185. Miño
Miño Grande
Perbes
Praia da Ribeira
186. Ferrol
Doniños
San Xurxo
Esmelle
Cobas
187. Valdoviño
A Frouxeira
Do Río (Meirás)
O Rodó (Patín)
Baleo
Villarrube
188. Ortigueira
Morouzos
A Concha
189. Rianxo
Tanxil
As Cunchas
190. Cee
Estorde
191. Dumbría
Ézaro
192. Carnota
Mar de Lira
193. Corcubión
Quenxe
194. Carballo
Razo
Pedra do Sal
195. Muros


LUGO:

196. Burela
A Marosa
O Portelo
Ril
197. O Vicedo
Xilloi
Abrela
198. Xove
Esteiro
199. Cervo
O Torno
Caosa
200. Foz
Areoura
Peizás
Llas
As Polas
A Rapadoira
Os Xuncos
201. Barreiros
Fontela-Valea
Arealonga
As Pasadas
Lóngara
Coto
Acantilado- Remior
San Bartolo
Altar
202. Ribadeo
As Catedrais
Os Castros-Illas

.....................................................................................

ASTÚRIES.-

203. Castropol
Arnao
204. Valdés
Cueva
Cadavedo
205. Cudillero
San Pedro de Bocamar
La Concha de Artedo
206. Muros de Nalón
Aguilar
207. Castrillón
Salinas
208. Villaviciosa
Rodiles
209. Llanes
Borizo
Toró
El Sablón

...................................................................................

PAÍS BASC.-

BISCÀIA:

210. Getxo
Azkorri
211. Ea
Ea



-------------------------------------------------------------------------------------
Per la seua banda, Ecologistas en Acción ha emés el seu informe anual sobre les platges en mal estat: Banderas Negras 2009. La crisis, una oportunidad para la costa. L'organització ecologista defensa que la crisi és una oportunitat per a la costa, una oportunitat per a canviar el model social i econòmic del turismo. Insten a la responsabilitat del ciutadà i de les institucions. A la llarga, avisen, "el que no és ecològic, no és econòmico".

========================================================

BÉNS PATRIMONI DE LA HUMANITAT A ESPANYA

Espanya es va adherir a la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO el dia 4 de maig de 1982 i, des d'aleshores, ha inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial 41 béns, dels quals 36 són béns Culturals, 3 Naturals i 2 Mixtos:


01. Catedral de Burgos 1984 C





02. L’Alhambra, el Generalife i L’Albaicín de Granada 1984/1994 * C





03. Mesquita i el casc antic de Còrdova 1984 C





04. Monestir i Palau de El Escorial (Madrid) 1984C





05. L'Arquitectura Modernista de A. Gaudí (Barcelona) 1984/2005 * C





06. Cova d'Altamira i art rupestre del nord d'España1985/2008 * C





07. Aqüeducte i ciutat vella de Segòvia 1985 C





08. Ciutat vella de Santiago de Compostel•la 1985 C





09. Ciutat vella d'Àvila i esglésies exteriors a les muralles 1985 C





10. Esglésies pre-romàniques de l'antic regne d'Astúries1985/1998 * C





11. Arquitectura Mudéjar d'Aragó 1986/2001 * C





12. Centre Històric de Càceres 1986 C




13. Centre Històric de Toledo 1986 C




14. Parc Nacional de Garajonay (La Gomera. Canàries) 1986 N



15. Catedral, Alcàsser i Arxiu d'Índies de Sevilla 1987 C




16. Ciutat Vella de Salamanca 1988 C




17. Monestir de Poblet (Tarragona) 1991 C




18. Conjunt Arqueològic de Mérida (Badajoz) 1993 C




19. Monestir de Guadalupe (Càceres) 1993 C




20. El Camí de Sant Jaume de Compostel•la 1993 C




21. Parc Nacional de Doñana (Andalusia) 1994 N




22. Centre Històric de Conca 1996 C




23. La Llotja de la Seda de València 1996 C




24. Las Médulas (Lleó) 1997 C




25. Palau de la Música Catalana i Hospital de S. Pau (Barcelona) 1997 C




26. Monestir de San Millán de la Cogolla (La Rioja) 1997 C




27. Mont Perdut (Pirineus), compartit amb França 1997/1999 * M




28. Art Rupestre de la Conca Mediterrània 1998 C




29. Universitat i Centre Històric d'Alcalá de Henares (Madrid) 1998 C




30. Eivissa. Biodiversitat i Cultura (Balears) 1999 M




31. San Cristóbal de la Laguna. (Tenerife. Canàries) 1999 C




32. Lloc Arqueològic de la Serra d'Atapuerca (Burgos) 2000 C




33. Conjunt Romànic català de la Vall de Boí (Lleida) 2000 C




34. Conjunt Arqueològic de la Ciutat de Tarragona 2000 C




35. Palmerar d'Elx (Alacant) 2000 C




36. Muralla de Lugo 2000 C




37. Paisatge Cultural d'Aranjuez (Madrid) 2001 C




38. Monuments renaixentistes a Úbeda i Baeza (Jaén) 2003 C




39. Pont de Biscaia (Portugalete) 2006 C




40. Parc Nacional del Teide (Tenerife. Canàries) 2007 N




41. Torre d’Hèrcules (La Corunya) 2009 C
_____________________________________________________________________
Llegenda de les dades:
1984: Any d'inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial
*Any d'ampliació de l'àrea declarada patrimoni
C: Bé cultural
N: Bé natural
M: Bé mixt
_____________________________________________________________________